Ja feia molts dies que amb els PiriAlpinistes CAE, voliem anar a fer algun tresmil per treuren's el cuquet. Així que vam triar un cim facilet i amb bones vistes per a disfrutar d'aquestes muntanyes que tan estimem. És la setmana de la joventut però, i això fa que molts caiguin de la convocatòria. A més tenim mig lesionats l'Octavi, el Xop i el Marc en plena preaparació de la cursa atlètica. Així que només tres vam tirar amunt. La Gemma, la Lorda i el Toni.
Carretera i manta vam arribar al llac d'Aubert per a dormir-hi. La boira era tan espesa que no podies veure-hi a 3 metres. Tot i això de matinada pit i amunt emmig de la boira que donava un caire místic i misteriós a l'escalada. Poc a poc anàvem pujant per l'immensa tartera del Neouvielle. Passada l'hourquette primera el sol de tan en tan es deixava veure.
Mentre el sol i els núvols pugnàven pel ser els protagonistes nosaltres guanyàvem alçada entre trams de roca de dificultat baixa, i congestes de neu que tot i que era tova, t'obligava a utilitzar els crampons.
A mesura que pujàvem més amunt un estol de nuvols quedava sota els nostres peus i la calor ja començava a apretar. Un dia magnífic ens estava esperant.
Passada la congesta de neu, una curta grimpada per una xemeneia molt fàcil ens portava a l'aresta cimera, ja estàvem per damunt dels 3000m i només calia pujar 91m de desnivell per arribar a la terrasseta amb vistes que és el cim del Neouvielle.
Quasi dalt del cim, Un raconet preciós amb la punta Ramougn com a teló de fons, que em recorda una foto que em vaig fer anys abans que us mostraré.
3h30' de ritme bisonte i tranquilitat arribem al cim! Aquests escassos metres quadrats que conformen el sostre daquesta regió.Treiem l'estelada que ens ha acompanyat en més de 200 tresmils i molt contents de la gesta ens assentem a albirar el paisatge.
Això sí sense perdre energia tot menjant les magnífiques magdalenes de Mont-ral que ens va patrocinar la Lorda i el seu forn! Un altre concepte de barreta energètica!
l'Skyline es corprenedor, des de la cresta propera dels pics Long a l'Estaragne fins a la gran mole que alberga els pics de Vignemale. Amb els pics de la vall de Tena, que aviat rebran la nostra visita... El Balaitous i la seva estètica i afilada cresta de Costerillou!
Ara toca el descens i anem a fer una ullada a l'aresta dels trois conselleurs i avall!
Abans però un descanset de reflexió recordant gestes passades a la Punta Ramougn i mirant els llacs long, Aubert i Aumar.Enguany hi havia molta neu però ha reculat moltíssim! Fa massa calor!
Malgrat la poca neu aprofitem que està toveta per a fer les últimes esquiades sense esquís de la temporada... Això sí piolet en mà per a parar possibles garrotades!
La baixada ens la prenem en calma, i disfrutem del paissatge. Ara tenim un altre objectiu, posar-nos el banyador, i llençar-nos a l'aigua fresqueta del llac d'Aubert. A fora 14º ens ho fan repensar...
Però hem portat banyador i bikinis i que coi! Banyar-se a la fresqueta d'un llac pirinenc no té preu! per tant a l'aigua s'ha dit! Vam nedar una miqueta i va ocórrer un fet sense precedents! La Gemma contra tot pronòstic es va armar de valor i va submergir-se a les gèlides aigues del llac d'Aubert! i és que malgrat la boira i la fresqueta l'ocasió de remullar-se amb les magnifiques vistes del cim acabat de pujar no té preu!
Esperem que a la pròxima els lesionats ja estiguin plenament recuperats i que siguem força gent per a fer una gran festa!
Text: Blogger
Fotos: Gemma i Toni
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada