divendres, 11 d’agost del 2017

Semi-nocturna a Farena en bona companyia!

Un any més els corredors del CAE, vam decidir fer una ruta de germanor de tarda vespre per poder anar a fer una mica de gresca i un bon sopar. Aquesta vegada vam decidir fer de l'Espluga a Farena per anar a sopar al restaurant Brugent. Ho vam fer l'11 d'agost i com sempre... Un plaer!
La ruta, de 17'5km i 750md+ sortia de la plaça del casal per pujar per la cometa, el garber i el Matarrucs. Passava pel pou del gel, la caseta forestal, font del deport, mirador de la Pena, plans de Sant Joan, Coll de la creu de l'ardit, Coll de la Mola, els Cogullons i baixava pel PR que passant per la Bartra et porta a Farena. Una ruta molt interessant que es podia fer caminant, corrent a estones o corrent.
Els caminadors, van ser els més puntuals a marxar, a les 17:30h doncs els quedava força estona i un bon solet a primera hora. Es nota que era ple mes d'agost. Molta gent estava de vacances. Tot i que la calor tampoc va ser sufocant. Així doncs el Pep, la Gemma, La Pilar i l'Esteve enfilàven la cometa obrint camí. ·30' més tard la Sheila i la Núria Artiga, feien el mateix però sortint trotant, doncs elles eren el grup de les semi-corredores.LEs que tenen de tan en tant llicència per caminar!
A les 18:30 el grup més nombrós format pel Javi, el Marc Vidal, Marc Martí, Merche, Puntu, Toni, Montse i Eva sortient corrent direcció a la Pena. Radera uns 20' més tard sortirien el grup ultra: El Jordi Arbós, la Nuri Estadella i el Jordi Gil. Ja ens enganxarien...
Tot fent un glopet d'aigua fresca, molla i regalada de la font del Deport, van arribar els Jordi's i la Nuri. Dalt del mirador ens esperàven la Núria i la Sheila que feien un descanset.
Pit i amunt cap al mirador per poder ajuntar-nos semis i ràners! Foto de rigor amb el sol de tarda que es ponia per damunt els frares encantats. Però naltres no ens podiem encantar! Els caminadors anàven a bon ritme i els haviem d'atrapar abans no sortís el sol.
Passat el coll de la Mola, vam seguir el GR fins els Cogullons, molt ben senyalitzat, no per naltres sinó per que l'endemà feien la nocturna Poblet-Prades.
A un ritmet suau però constant anàvem tots junts cap al Refugi.
Replegament als empedrats de l'esplanada dels Cogullons i a la llunyania ja veiem els caminadors que ens criden i bracejen a l'altra banda del barranc. Anem cap a ells i ens fem la foto de grup. A partir d'aquí, després de saludar els amics del CEM de Montblanc que havien vingut a veure la pluja d'estels amb la canalla, vam tirar GR avall direcció la Bartra.
El sender molt tècnic baixava dret. Tot anava bé fins que hi va passar un fenòmen paranormal: L'Eva és va trobar una vaca de cara, que la va llepar de dalt a baix... I la Merche, amb les puntes perfectes i el cabell desencrespat com acabada de sortir de la peluqueria no entenira res! Parem a la Bartra a posar-nos frontals esperant si alguna de les noies volia anar a preguntar el camí al "noi del Càvec". No s'hi van atrevir corpreses pel possible xoc i vam continuar pista avall fins arribar a l'entrada del PR que de pujada ens portarà a Farena.
Es de nit i els nostres cossos ja demanen sentir l'olor gèlida de la civada torrada, així que pit i amunt recordant que dies enrere el Jordi i el Toni van fer el recorregut en bici per marcar el track i en un tres i no res som dalt. Veiem com els caminadors acaben de passar la Bartra i baixem, doncs els sopar ens espera. 

Uns estiraments, acompanyats d'una o dues cervesetes, 4 xips i cacauets i en poca estorna arribàren els caminadors. La Sheila i el Javi els estrenàvem al grup i van complir amb nota! La Sheila, era la primera vegada que corria per muntanya i tres tasses, de nit, amb un grup de descerebrats i a fer 3h de córrer! pim pam pum! Com no podia ser d'una altra manera va rebre una ovació. Quan vam arribar els parteneurs que ens havien de baixar en cotxe, també arribàven. Tot rodat, tot "on time" en 3h00'00'' arribàvem al restaurant Brugent. i els caminadors 40' més tard, tot dins lo previst.
Cap a taula, la Merche amb el seu glamour, semblava que vingués de passejar pel mercat en comptes de venir de córrer! La Montserrat que no se'n perd ni una i sempre fent de binomi de l'Eva, s'ho passava teta. La Nuri posava seny escurant la gerra i les Dècibel's sisters en la seva línea. Total que  totes les lloques feien un escàndol de campionat!  De moment tot anava de categoria. Vam menjar bé, bé de preu, ens van tractar perfecte, vam fer una sirollada, sorteig de material a carrec del club i moltes rialles i bon rotllo... I venga a fer xupitos de poliol i farigola casolans... I que bons que estàven. No cal dir que el nivell en decibèls i bajanades va augmentar substancialment, però com que som gent responsable per això portàvem els xòfers professionals! 

Una magnifica vetllada que ja donen ganes d'organitzar-ne una altra. Ràning, caminades, bon rotllo, cervesetes soparet i el que faci falta per a fer salut i a crear endorfines! Que de problemes ja n'hi han prous! Ara només falta trobar una junta nova, que se'ns jubilen! jaja! Salut i fins aviat!
cloem la crònica amb un minivideo del Pep Torres. Esperem la pròxima... Més i millor!

Text; Blogger
Fotos: Toni, Pep, Eva



dimarts, 1 d’agost del 2017

Pic de Tristaina, curtint el futur del CAE

El Tristaina. Ja fa un parell d'anys que li teniem l'ull posat. Sempre altiu damunt els tres llacs més visitats del país dels Pirineus. Però sempre, per mal temps o altres històries s'havia resistit...
Així que el 26 de Juliol, Pit i amunt cap a Andorra disposats a trepitjar aquest 2876, amb ambient de 3000. Una mica de vent ens va amenitzar la jornada.

Les 8 del matí, el dia es despertava rúfol i a 7 graus de temperatura la mica de vent feia dubtar de l'objectiu, però la història no l'escriuen els que no van fer i amb empenta i determinació en pocs minuts ja rodejàvem els llacs de Tristaina, que en aquestes hores son un paratge solitari i molt bonic.
Mica en mica el tímid sol ens donava el seu escalf, i seguint el sender ben fressat deixàvem els llacs enrere per començar una pujada que ben dreta i fent giragonces ens portaria al cim
De tan en tan un cop de vent ens feia estirar al terra per evitar que marxessim volant! 4 pedres a les butxaques poc a poc a 4 grapes i els cascs posats doncs tenim la cresta al davant.
Després de la dura pujada vé la part divertida, una bonica i ampla cresta que fa les delícies de grans i petits. A 4 grapes i a voltes ben drets anem progressant a pas ferm i controlant el vent direcció cap a l'estripajecs! una mena de peça de ferro que està al cim i marca la cota més alta a mode de vèrtex geodèsic. i que si hi penjes la jeca... doncs queda feta un drap!
Dalt del cim una mica de minjar albirant les vistes de l'arièja Francesa, i veient les boires del nord
El cim és molt ample i ens anem movent per buscar el recer. Radera nostre a l'altra banda de la vall hi podem veure el Coma-pedrosa i el Cataperdís. Un altre cim que vam conquerir amb la cordada familar!
La panoràmica del cim de 180º a l'esquerra direcció sud amb la vall i llacs de Tristaina i el port d'Arcalís. A la dreta l'estany Forcat i les valls que ja porten a França
La baixada normalment és fa llarga, i un bon descans sempre va bé. Buscant el recer i mirant com pugen els altres a pas de tortuga s'hi està molt bé.
Superada la cresta només queda desgrimpar una petita canal amb algun passet de I grau fàcil que encanta a la canalla! Escalem escalem!
Un cop superada un altre descanset. I ben aviat... A córrer! doncs ara que ja només queda una mica de tartera i caminet franc de baixada els genolls de 5 i 8 anys no tenen res a veure amb els nostres i ja ens costarà de seguir-los...
Arribem a la part de dalt dels llacs i arriba la civilització! Una gernació de turistes, camindadors, families i altres excursionistes roden per les immediacions. Fins i tot trobem el David O'Callaghan, la Yoli, la Gina i l'Alba uns amics nostres d'Hospitalet que ja sabiem que rodàven per allà!
Per amenitzar l'espera una mica de Ioga. I entre tanta natura d'alta muntanya on els arbres escassegen, una postura de l'arbre per armonitzar-se en l'ambient.
Aquí tenim la ruta que vam seguir de pujada amb els nens. Un camí que sembla curt, però que és força dret. Es d'aquells camins que el veus i t'aventures a pujar per que sembla allà mateix. Pocs però dels turistes poc equipats que s'aventuràven arribàven a la cresta. Abans ja farts de treure la llengua tiraven enrere.

Un cop avall, el descans dels Guerrers de la Muntanya. Als llacs de Tristaina i als peus del cim que acabem de pujar, un banyet amb jaqueta i buf posat... Doncs estem a 2300m i fa un airet que se't glaça l'ànima! PErò la canalla son valents i intrèpids i tots vam disfrutar de valent en aquesta aventura familiar. I cap a veure el circ que a la nit, mentre ens assentem en un banquet uns altres faran el saltimbanqui.
Fins una altra aventura i a sumar un #100cims més! Ja en son 97!

Text: Toni
Fotos: Toni i Gemma