Repte aconseguit! Els 4 fantàstics, van acabar llurs objectius. El Xavi Pòlvora, va completar la UTSM de 100km i els tres corredors del SECAE el Marc Martí, el Sergi Monlleó i el Toni Morlans la LTSM de 67km. Totes dues curses donàven la volta complerta al Montsant.
Així doncs a les 7 del matí carretera i manta cap a Cornudella de Montsant, les previsions de Méteo no podien ser més dolentes. Llevantada amb boira i tormentes tot el dia en una cursa que de sèrie ja es preveia de més de 10h. Un bon panorama. Per sort les previsions es van quedar amb això: En pronòstics i tot i que la boira cobria el Montsant, feia bo i no queia ni una gota.
Vam anar a recollir el dorsal, i cap a l'arc de sortida a passar el control de material. Per la previsió calia portar de tot! samarreta llarga, menjar autosuficient, jaqueta impermeable, un litre d'aigua, frontal, llanterna vermella... Fins i tot un got plegable de la peppa pig.
No cal dir que si t'espera una cursa de 67 km... No cal calentar. ja ho farem començant tranquils.
Aquest era el perfil que ens esperava... No massa desnivell, un total de 2600md+ , però fort passat el km 50. amb això molt present vam arrancar a ritme bisonte, per no fer lo d'arrancada de cavall, parada de Burro!
Aquest és el mapa de la ruta, El recorregut de la LTSM, sortida de Cornudella pel camí dels Cartoixans fins Albarca, d'allà és pujava a la Serra Major fins el pi de la Carabasseta per baixar a Ulldemolins. Un cop allí és remontava el riu del congost de Fraguerau per arribar a Margalef i la Bisbal de Falset. Un cop allí la remontada cap a la Cogulla de la Serra Major passant per l'ermita de Sant Salvador. Recorriem bona part de la serra Major per baixar a la Morera del Montsant pel grau de la Grallera, i pel camí dels Cartoixans tornar a Cornudella de Montsant. Com? Seguiu llegint! ;)
La sortida va ser tranquila i costa amunt, així vam sortir de Cornudella pel camí dels Cartoixans direcció Albarca. Hi havia molta humitat i els ponts de fusta i les pedres relliscàven a mansalva. Sense parar de xerrar i a ritme tranquil de seguida, en menys d'una hora arribàvem al refugi d'Albarca. Anem on Time! per no faltar a la tradició anem cronometrats per que els nostres supporters sàpiguin quan arribarem a cada lloc.
Després del primer control tocava pujar a la Serra Major, passarem per l'ermita de la Mare de Déu de Monsant i costa amunt, i més amunt... Sort que anem caminant. Ningú ens espera, només la nit.
arrivem al pi de la Carabasseta, el Sergi es va contenint, doncs sempre té el pistó a punt a l'arrencada. ens filmen una miqueta i descens amb molt de coneixement cap a Santa Magdalena i cap al poble d'Ulldemolins on ens esperàven els nostres fans!
Arrivem a l'avituallement com a veritables herois, anem segurament dels últims, però no ens importa. Avui el nostre repte és la distància i la nit. El resultat és superficial. i a més els nostres fans incondicionals ens animen d'allò més. Ja portem 2h30' aproximadament, i uns 19km... Només ens en quedàven 50!
A l'avituallament recarreguem energia, liquids, doncs la pròxima parada serà a Margalef 3h després. Uns minutets de cortesia i travessem el poble, on la gent ens anima fervorosament!
Aquest bocí fóu molt bonic. Energies carregades i paisatge i companyia immillorable. era quan passariem el temut Mur! Aixi que s'havia de gestionar bé doncs era llarg i trenca-cames. La pujada a Sant Antoni va ser tranquila, quasi a peu, després baixar a les cadolles fins i tot teniem temps de fer-nos una mica de postureig a les fotos. i començava el congost que no s'acaba mai... Anar xerrant i a un ritme sense pressa però sense pausa vam anar deixant enrere les cadolles, Sant Bartomeu, els engolidors... caminant a les pujades i trotant a bon ritme als plans i baixades.
La recepta? Bon humor, molt bon humor i a disfrutar! Estàvem animats. a cada revolt adelantàvem "cadàvers" que pagàven el començar per damunt les seves possibilitats. Ens va sortir el sol i fins i tot vam tenir calor, i algun dels que corrien amb naltres fins i tot va acabar el litre d'aigua... arrivàrem al pantà i aquelles escales semblaven fetes pel mateix diable! Però poc a poc i bona lletra anàvem avançant veient gent apurada, japonesos i tot de gent que fins llavors no havíem ni vist.
Vam arribar a Margalef on time, concretament amb 5h29'. Molt bon temps i era el moment d'endrapar una mica de pasta i reposar líquids a les cantimplores. Vam parar potser massa estona i tot. Per que després camí a la Bisbal de Falset, la pista asfaltada sen's va posar travessera. :(
Sortint de la Bisbal... amunt!!!! Que fa pujada! i molta gairebé 1000m de desnivell positiu seguit en els seguents 13km... Paciència i anar fent. El Xavi que havia de fer la Ultra, va anar marxant per que no se li fes tard, i el Sergi va fer una paradeta per minjar una barreta que se li va posar del revés. La manca d'entreno, allà li va passar factura. i és que només un pagès d'Ulldemollins té els Sants pebrots de fer una cursa com aquesta amb 4 entrenos mal comptats i acabar-la!
Però qui no entrena... Ha de patir. Així doncs amb el Marc, vam arribar a l'ermita de Sant Salvador, aproximadament a la meitat de la pujada. Allí vam fer un break, vam beure aigua de la font... i el Sergi no apareixia... Després de 15min esperant vam decidir marxar. Abans però vaig decidir anar una mica enrere, davant la perplexitat del sinyor del control, per anar a trobar el Sergi o almenys localitzar-lo a la vall per dir-li que tiràvem. i va aparèixer entre la boira amb l'estelada al cap i el seu somrís permanent això si amb cara d'apurat. El vam fer minjar d'una arbolada, naltres ens estàvem refredant i amunt a ritme tortuga. la Boira de la Serra Major ens esperava...
Arribàrem a la Serra Major, va començar a ploure, de fet la boira estava molt tancada i era moooolt pixanera. la temperatura va baixar en picat. devíem estar prop dels 5-7 graus. Allà però emmig de la boira com si fòssim Highlanders buscant guerrers per estomacar a les muntanyes Escoceses cavalcàvem un altre cop damunt les nostres bambes, a un ritme suau però constant. Una noia que anava sola, sen's va afegir al grup. I es que amb l'ambientasso que hi havia i la sol.litud del corredor entre la boira, si t'has de perdre fes-ho acompanyat. Tot i això estava molt ben senyalitzat i poques vegades vam tenir ombres de dubte. De sobte emmig de la boira va aparèixer una argentina molt simpàtica que ens va embolcallar amb el seu alè i ens informava que en 2 km de baixada sortiem de la boira i arribàvem al control de la Morera de Montsant. 10km to finish! Doncs avallllll!!!!!
El camí de baixada , tot i no ser complicat sen's feia feixuc pel trote que portàven les cames... La nit anava agafant lloc a un sol que ens anàva deixant igual que la boira que es va quedar a la Serra a esperar els de la Ultra. Vam arribar a la Morera on ens esperàven les nostres families per donar-nos l'últim escalf abans d'afrontar els últims 9km de la cursa. Que precisament plans no eren...
Va arribar la nit, vam encendre els frontals, i amb una barreja de cansament, joia, alegria, fred anàvem comptant els passos que ens havien de portar a creuar la línea de meta... I no arribava. El final sempre es fa una mica més llarg del que t'esperes i aquest no va ser l'exepció. En 11h i 25' creuàvem la línea de meta tots tres molt contents, sense cap lesió aparent i orgullosos d'haver assolit aquest repte. la idea era arribar abans de les 21h per poder sopar amb les families tranquils i ho vam aconseguir. El Xavi arribaria a quarts de tres de la matinada... Doncs a ell encara li quedàva una mitja marató quan naltres ja erem a Cornudella.
A la meta, un caldet i els nostres petits que sempre estan contents i son l'alegria i la força que ens empeny a assolir aquests reptes. Hom pot pensar que córrer 70 km és una bogeria o una flipada. No ens enganyarem una mica ho és. Però és que en aquesta vida un s'ha de flipar per les coses, ha de viure cada dia com si fos l'últim, en definitiva ha de gaudir de la vida. I nosaltres això ens ho prenem al peu de la lletra. Tan ens fa que siguin 10 com 20 com 70! El que importa és disfrutar de cada moment que recorrem aquestes magnífiques muntanyes que tenim a la vora. gaudir cada sot i cada pedra que em de saltar i superar les adversitats i si a més ho fas amb dos grans amics i companys de cursa com el Marc i el Sergi i el bocí que ens va acompanyar el Xavi... Millor!
Gràcies per compartir amb naltres aquesta miniaventura. llegint aquests 4 mots. Espero que us n'agafin ganes, no de fer salvatjades, sinó de sortir a córrer i sentir l'aire a la cara, el fred als braços i a voltes dolor a les cames... Patiment? bogeria? Res d'això simplement sabreu que esteu vius! ;)
TEXT: Toni Morlans
FOTOS: Jordi Santacana
Blanca de la Sotilla
Esportfoto.cat
Gemma Roselló