dilluns, 12 de març del 2018

10 Anys de cameta coixa, 21km d'autèntic Trail-running

Un any més, els Espluguins del CAE, vam anar a Miravet a gaudir de les seva gent i sobretot de les pujades i baixades de la mitja marató més llarga del món! Enguany les dones amb nocturnitat i alevosia ens van deixar plantats. I ens va tocar només a l'equip masculí a representar el nostre poble! Encara ploren ara pels racons els músics de la cameta esperant les nostres fèmines! Pobre gaiter. Encara no ha alçat el cap! Sort que l'any que vé no fallaran! ;)

El dia començava emboirat com sempre, però la temperatura de 10 graus ja denotava que aquell dia apretaria de valent. En aquesta edició s'estrenava a la cursa llarga el Bel, que amb la lliçó molt ben apresa com a empollon que és, ho portava tot molt mesurat. i També s'estrenava en una mitja marató el Javi, que tot i que el vam avisar com a tants d'altres va pagar la novatada de les pujades Miravetianes.
A l'arribar el Javi estava una mica espantat per la boira i va decidir deixar els tirants al cotxe. Poc s'ho pensava... Vam pujar a peu tranquil.lament cap al Castell on després d'un ínfim calentament ens disposàvem a entrar al castell per a preparar la sortida!

 A fora els nostre supporters més fidels: La Gemma, el Bernat i la Guiomar aplaudien sense parar per animar els més de 650 corredors que van competir en aquesta edició.

Canons a punt, els bons a davant i naltres a radere i Pum! Espetega el canó i donem el tret de sortida! Avall que fa baixada per la carretera. Aquest any tots 4 junts i més tranquils. Doncs es tracta d'acabar amb garanties sense límit horari. Ens quedàven per davant més de 1300md+, 21km i 5 pujades i baixades!

Comença la pujada a la Covalta: El Bel, que s'ha estudiat el recorregut i seguit totes les indicacions agafa el seu ritmet i pim pam pim pam va pujant. Una mica més endavant el Presi, el Toni i el Javi intentant no desgastar-se van adelantant de tant en tant una mica de gent.

El Javi a mitja primera pujada és posa al capdavant del grup amb una pujada d'adrenalina fruit del fragor de la cursa. De seguida li parem els peus. Un -Javi, no t'emocionis que és la mitja marató més llarga del món! Una mica escèptic va fer cas, però de seguida va veure que cada imprudencia en aquesta cursa es pot pagar...

Arriba la primera baixada, la boira encara hi és present i anem fent les àrides crestes i barranquets fins arribar als primers avituallaments. A la baixada una mica d'envalontamenta però de seguida ens posem altre cop a mode retrac.

Ja portem gairebé 45' aviat hauriem de fer el primer mos. arribem al segon aviuallament. El Belsegueix amb el seu ritme, el Javi ha vist que ha d'aprofitar els avituallaments doncs no porta cap bidonet ni minjar. El Marc i el Toni acompanyats d'unes Tortosines que ens adelanten a cada baixada fan la part mitja de la cursa. El grup dels 4 ja s'ha partit ja que cadascú ha agafat el seu ritme Bisonte.

A cada avituallament carreguem aigua, i minjar. Estem a punt d'arribar a la Crono-escalada. Portem 1h38'... Buff! Anem una mica justos si volem baixar de les 3h! l'any passat vam passar aquest punt a 1h26'

Anem sobrats de forces així que ens mirem el Marc i el Toni i diem objectiu: No parar! Dit i fet, a ritme bisonte però sense parar de córrer comencem a bon ritme la crono-escalada. De fons la gaita ens marca el final de la pujada. Anem avançant gent sense parar. Allà és on veus quan la gent ha acabat realment les piles... Adelantem l'Espluguí Albert Vilà de Alliberaadrenalina Atmosfera Trail. l'Animem a seguir-nos però va bastant fus. l'haurem de fitxar pels entrenos! A la part de la cresta el binomi Toni -Marc es separa una miqueta ja que hi ha força gent i és dificil mantenir un ritme plegats. Arribem a dalt amb forces d'afrontar bé la cresta i disfrutant de valent de les vistes Ebrenques.

Una mica més enrere el Javi afronta amb penes i treballs la Crono. Ha començat bé, però mai havia fet una mitja marató. Això no es pujar a la Pena és deia. Comences la Crono quan ja portes gairebé 800md+ i les forces flaquejen. L'estratègia de cursa és important, i ara ja ho ha aprés. Pujava caminant amb el cap cot com aquell que busca bolets fins que la deshidratació i la manca d'energia el van fer assentar en una pedra veient incrèdul com la gent anava pujant a punta de gas... Fins que un àngel en forma de princesa "Leia" va aparèixer davant seu.

El Bel com la faula de la llebre i la tortuga pujava feixuc però a bon pas amunt! Bel al rescat! Sort que l'empollon portava un parell de bidons d'aigua. Va avituallar el Javi amb beure i menjar i va continuar amunt cap al seguent objectiu: la Cresta, Pujar a la Covalta i provar d'adelantar el Guillem de Montblanc que poc a poc veia que el tenia al seu encalç.
El Toni, baixava la cresta animat a fer un rècord propi a la tremenda pujada a la Covalta damunt el castell! la cinquena i més dura pujada del dia! I així va ser. Per primera vegada en un grapat d'anys el Toni va aconseguir pujar-la pràcticament tota corrent!
El crono anava bé, baixaria de les 3h!
5' per radere el Marc, va pujar també com una gazela per entrar triomfant per l'arc d'arribada.

Una mica més endarrera complint els timings previstos el Bel enfilava la última pujada havent adelantat al Montblanquí i amb la certesa que baixaria de les 3h30' que li vàrem pronosticar. A baix ens esperàven els més fidels seguidors, la canalla que van acompanyar el Bel com si arribes d'una ultra-marató!

Temps pels massatges, provar recuperadors de micro-circulació vascular i a fer l'esperada cervesa, esperant el Javi que arriba convertit en un autèntic Trail-runner Espartà! Està rebentat! No pot dir pruna! Arrossegant els peus l'acompanyem cap a la carpa regeneradora i ja comencem a fer cua pel dinar mentre ens anem a canviar.

Com sempre, el dinar justet... Justet per no agafar un atac de gota! Quin festival! Pa, poma, fideuà, la perola d'estofat, pizza, tassa de caldo, Iogur i llesca de nutella per si t'hi cap! Jo crec que ja tenim tota la vaixella complerta de terrissa! Tot i això vam fer net! Gassss al plat!

Una cameta més! Vam disfutar-la, vam patir-la i vam fer una mica més d'equip! L'any que vé no poden faltar les més esbojarrades runners de casa nostra! I els més màquines del nostre equip com son els Jordi's!
La Cameta, mai et deixa indiferent. Quan l'has acabat t'omple de satisfacció i d'orgull. I ara sí ja podem dir: Tenim dos autèntics Trail-runners nous a l'equip! Bravo Javi i Bel!


Text: Blogger
Fotos: Ebreactiu, Nació Muntanya, Gemma Roselló