dilluns, 14 de maig del 2018

Marató de Montserrat 2018

Aquest estiu ja tenim objectiu! La CCC, la germana petita de la Ultra trail del Mont-blanc a Chamonix. I per poder preparar una cursa de 101km amb més de 6000m de desnivell, hem de començar a fer curses que siguin força dures. I la primera d'aquestes ha estat la Marató de Montserrat.
Així que a les 6 del matí quan encara no havien acabat de posar les carreteres, anàvem els 3 ràners del CAE, el Sergi, el Marc i el Toni direcció cap a Collbató. Punt d'inici de la Marató de Montserrat. Un circuit espectacular de 43km amb més de 2500md+ força trenca-cames i amb uns horaris de tall força durs. A la sortida ens vam trobar 2 Espluguins més. l'Albert Vilà i el Jose Angel Castro.  Feia frescor. 5graus, així que ja vam sortir amb l'armilla, manguitos i el buff ben amunt!

Eren les 8 puntuals quan sonava el tret de sortida i sortiem els més de 300 corredors pels carrers de Collbató per fer una mica de bucle per la població i començar a enfilar ja el camí al monestir. Vam començar a ritme bisonte aproximadament a 6'/km. anavem tranquils però sense badar. quan va començar la pujada... Tothom a peu! I ara què? Després de caminar un ratet ja vam veure que haviem de començar a córrer i avançar gent o ens quedariem molt enrere. Així va ser com de manera progressiva arrivàvem al pla de Sant Miquel per posteriorment arribar al monestir de Montserrat.
 Passant pel monestir, tranquilitat, els guiris a les 9 encara no hi branden per allà. Ara venia lo bo... ens esperàva el camí vell de Sant Jeroni amb més de 1200 escales. Pit i amunt! 1h d'escales totes diferents amb baranes a bocins. Encara hi havia una mica de boira per dalt que donava un aire més místic encara a aquestes precioses i singulars muntanyes.
Junts els 3 genets templers, vam coronar el cim de Sant Jeroni abans de les 2h ja amb 1100m de desnivell a les cames. després tornàvem a baixar de l'aresta cimera i ja ens desviàvem cap al camell de Montserrat i la canal del migdia per pujar a les immediacions del Puigros. Havia plogut més de 30litres el dia abans. Els senders regalimàven d'aigua i la pedra conglomerada Montserratenca relliscava com una pista de gel. Aquest bocí va ser especialment penòs i tot i que era d'una bellesa ferèstega i corprenedora vam gastar 1h30' per a fer 2km. Molt rodador, si senyor! Vam passar de la cara nord a la cara sud direcció al Refugi Vicent Barbé.
 El camí ara baixava més que pujava, però era tan trenca-cames que tenies la sensació que mai arribaves i sempre era pujada! Ja haviem superat la mitja marató en unes 3h 30' i ara el camí es deixava córrer una miqueta més. A voltes el camí estava tan enfangat i pendent que havies de baixar com un mico saltant d'arbre en arbre penjat de les branques. Deixàvem enrere els frares encantats direcció can Massana.
El camí està ple de raconets increíbles per a poder fer fotos, tot i que només portàvem un mòbil encara ens vàrem entretenir a disparar alguna fotografia. El fet d'anar a ritme d'ultra només per sumar metres i quilòmetres, et permet disfrutar de la muntanya i del seu paisatge. Un pit-roig ens va venir a veure prop del refugi mentre rosegàvem un tros de barreta amb avellanes. Si una cosa recordarem d'aquesta cursa a part dels paisatges, son els seus avituallaments. N'hi havia més de 10 i en cap moment passàven més de 4km sense que almenys poguéssis mullar la gola amb un got d'aigua. Això és una cursa de matrícula d'honor. pel que fa avituallaments i senyalització. Milers de llaços grocs per la muntanya ens marcàven el camí sense que en cap moment dubtéssim d'on passar. 

Arrivem a can Massana! Ja som al km 23 i ara després d'un pa amb nutella ens queda un bocinet de relax fins a agafar el camí dels francesos. Allà hi trobarem "el  mur" i mai més ben dit! 900m de desnivell que t'arriben de regal al km 28 per a poder treure els bastons i disfrutar del cant dels ocells. Vam arribar-hi prou bé d'estat. El Sergi que en els últims km ja havia tingut alguna ombra de rampa i alguna "pàjara" va decidir aixecar una mica el peu i ens va dir un ja m'esperareu a meta...  Així doncs el Marc i el Toni van enfrontar aquesta pujada amb una miqueta més de ritme. El Marc va tenir una mica de baixon a punt d'arribar a l'avituallament que ràpidament el va refer. El Toni, estava força bé, però les articulacions del genoll ja començaven a queixar-se. Junts van arribar al camí nou de sant Jeroni on davant el cavall Bernat, ja viràvem per passar sota el gorro Frigi. Allà un grup d'excursionistes penjava un llaç groc de més de 40 metres d'alçada. Amb la pell de gallina i els genolls cridant, passàvem per davant el funicular de Sant Joan i ja agafàvem el camí de les Bateries per baixar. Un camí arreglat i bonic per baixar. El Marc va ensopegar amb una ratlla de llapis. De fet anàvem ja justets de força i qualsevol pedreta del camí semblava un bloc infranquejable.
Només quedava la recta de meta. Amb un noi del terme vam fer a 5'/km l'Últim km per arribar sota l'arc davant els aplaudiments dels espectadors. Vam entrar junts agafats de la mà com si haguéssim fet una gran proesa. Però es que el millor de ser finisher en aquesta classe de curses es poder-ho fer com quan anem a fer muntanya! Acabar bé, acabar junts i acabar amics! 

Arrivant una mica de refrescament, i en pocs minuts després arribava el Sergi que ja estava plenament recuperat però amb mooolta son. De fet baixant l'últim tram s'adormia corrent! Es que qui te canalla petita... No dorm quan vol! A l'arribar, l'organització ens tenia preparats un gotet de caldo, una bona i fresca cervesa i un entrepà (o 2) de llonganissa que va entrar com si fos un plat de paella.

El resultat i el crono és el de menys quan vas a disfrutar i acabar. Però a mode de referència els Espluguins vam fer els següents temps:

- Albert Vilà: 5h52'
-Toni Morlans: 7h04'  (CAE)
-Marc Martí: 7h04'      (CAE)
-Sergi Monlleó 7h17'  (CAE)
-Jose Angel Castro 8h24'

Una bona cursa, per tornar-hi l'any que ve. Bon ambient, espectacular recorregut, magnífica organització i marcatge i millor companyia. Vam trobar a faltar la nostra gazela, el Jordi Arbós. Que lesionat del bessó per que no para mai no va poder estar amb naltres a la línea de sortida. A veure si l'any que vé no hi falta! L'Octavi també estava en nosaltres en pensament però encara no va s'ho va veure massa clar tornar a les andades. Però ben aviat tornarà, vestit de verd i amb il.lusió!
L'any que vé més i millor a Montserrat! Ja que la mitja marató també es igual de bonica i segur que algú més enredem!!!
Ara a per la pròxima, que ens durà a fer un trail per la vall d'Ansó i Hecho, una marató a Benasque o potser ja serà una marató d'alta muntanya també per la vall de boí...

Text: Blogger
Fotos: Sergi i Toni