3 Anys esperant el forat per fer la quilometrada a Gavarnié esperant condicions per fer el Swan, I per la calor ja ens havia tornat a passar l'època! Però com que som més tossuts que una mula cap a Gavarnié a fer un puja-baixa de dos dies, 11 i 12 demaig, non-stop nomès apte per a fanàtics!
Teniem pendent fer els Astazous, i al Toni li feia gràcia fer el seu tresmil num 200 del Pirineu, per una via clàssica allà on les hi hagi: El corredor Swan! I en la seva aventura per neu granitzada el van acompanyar el Lluís i les magdalenes de la Lorda, El bulldozer Igor, que ens va obrir camí a la neu fonda, l'Àlvaro i el seu "de hablar" que va amenitzar la vetllada i l'Òscar, l'esperit positiu de l'equip!Tots junts formant la cordada "sinencambio" per tancar la temporada amb un bon Bacallà. Seieu que us expliquem la curtida!
Vet aquí una vegada cinc intrèpids i fanàtics bombers en màniga curta van agafar una furgoneta amb olor de magdalena i sense aire acondicionat per travessar els monegres i el Pirineu. Després de dinar una amanida "d'alvocat a l'amagatall" i 6 llargues hores de cotxe, ens vam fer amics d'una francesa molt amable en bicicleta. Llavors ens vam carregar un piano de cua a l'esquena i amb Il.lusió a enfilar el camí que s'endinsa al circ de Gavarnié i més endavant al refugi d'Espuguettes.
Per damunt de 20 graus al mes de maig a Gavarnié i després d'una bona suada, arrivàbem al refugi lliure d'Espuguettes. Compartiem estança amb uns bascos que tenien intenció de fer el Swan i la nord del perdut i per les condicions es feien enrere... La neu no estava per tirar coets, ni n'hi havia gaire. Haviem de trassegar els esquís? Una ombra de dubte va córrer per les nostres ments, però som uns curtits i el més calent no era a l'aiguera sinó al camp de batalla!
Així que a estudiar la paret, per tal de poder trobar la millor opció per evitar la cascada, que lluny d'estar formada es veu un riu que corre pel mig del corredor. Unes condicions de "luxe". Però ja erem allí!Tenien una referència d'algú que ho havia fet 2 dies abans i sabiem que hauriem d'escalar en roca potser mullada i no sabiem com estaria la neu... A dormir i ja ens ho trobarem.
Amb un càlcul estimat, ens llevem a les 3,30h del matí per arribar on time a peu de via a les primeres llums del dia.Fa molta calor, no hi ha hagut regel i la neu està força tova.
Per trobar la neu passable resseguim la part central del còrrec que ha fet l'aigua. en aquesta hora l'aigua almenys no passa pel mig. Anem fent els primers metres fins arribar a l'estretament que està impracticable. Sembla que estem fent barranquisme.
Amb els esquís al coll, travessarem el riu per la part més alta, i cramponejant la roca comencem a buscar la vira de pedra que ens permetrà superar el pas! L'Igor amb els flamants Lynx esgarrapa la roca ben agafat, Doncs s'estrena en el mon dels couloirs un bon dia!
Els passos son francs i la roca no està mullada, Els primers dos llargs els fem sense encordar doncs de moment anem amb seguretat. Gavarnié al fonses desperta de la letàrgia de la nit mentre naltres ja fa 3h que brandem...
Els esquís a l'esquena dificulten l'escalada i ens disposem a montar la primera reunió. El Lluis, el nostre escalador més experimentat es carrega de catxarros i pit i amunt un llarg d'uns 50m on trobem una sortida complicada i un passet que diria que es IV que ens posa una mica les piles.
La segona cordada la treu l'Oscar que li ha cedit l'honor l'Àlvaro i després l'Igor pit i amunt tots a sortir damunt els ressalts.
Ja som a la campa que separa del coll Swan. PEr davant nostre 250m de desnivell sense petjada que ens farà suar la cansalada. Els primers metres els trobem durs per la part més obaga. El Lluís passet a passet va obrint camí per facilitar l'avanç dels companys,
Sortint de l'estretament. Els esquís pesen i l'esmorzar ja el tenim gastat. Ara es tracta de disfutar de l'ombreta i del camí. En condicions normals de corredors estariem morts de fred buscant el solet com llangardaixos... Aquí i ara NO!
La campa és disfrutona i poc encaixonada amb una pendent mitja d'uns 50º mesurada minuciosament per l'APP d'inclinòmetre que porta el mòbil del Lluís.Sota nostre l'immens tobogan que ens portaria de pet a Gavarnié
6h després de la sortida del refugi i rebentat com "el lagarto de jaen" per no voler relleu,el Toni treia el cap pel coll Swan i davant la seva alegria, la cara sud està farcida de neu! Podrem esquiar!!!
Això de l'orgull és fotut! Sin en cambio disfrutemos!
Enganxats al radere i amb les primeres llums del sol escalfant encara més els nostres cossos reescalfats de la pujada el Lluis, l'Alvaro i l'Igor feient els últims metres del corredor.
l'Igor completament sobrat, practicava el postureo imprescindible per tenir bones fotos a la muntanya... Radera l'Òscar disfrutava a cor que vols de les magnífiques condicions que trobava! No volia sortir del corredor!
Una bona escampada de material i a fer un merescut mos albirant la nord del Mont Perdut i el circ de Gavarnié. Una vista corprenedora que ens feia recordar curtides i escalades d'altres vegades que tresquem el nostre estimat Pirineu.
Lluny de conformar-nos només amb el corredor Swan, voliem fer els Astazous, doncs alguns de naltres no els teniem fets. Es tractava del tresmil num 200 del Pirineu del Toni! I ho vam celebrar com s'ha de fer, amb un bon brindis amb una coca-cola cadascú. Per raons de pes i logísitca, va ser de xuxeria... Però el que compta és l'intenció! Moltes botifarrades junts! Felicitat per haver conseguit un repte fa anys mooolt lluny!
i d'un Astazou a l'altre. Després de l'oriental cap a trescar l'Occidental. Amb una mica de dubtes pel pes i pel patòs caminar de les botes.Sort que els que estan menys cansats de cos i ànima mostren el camí per arribar al segon cim de la jornada.
Queda la tortuosa tornada, si es fa a peu, al anar amb esquís la cosa cambiarà. Tot i l'estat de la neu vam poder fer una esquiada prou digna.
El lago helado de Marboré, s'havia convertit el el llac granitzat de Marboré. Amb cautela i una mica de paüra passem rascant l'aigua esquiant i a posar-nos les pells per remontar el refugi de Tucarroya.
La neu fonda ens fa relliscar cada dos per tres, sort que tenim el Bulldozer Igor que ja obre camí. Al fons la nord del perdut ens acompanya a cada pas.
Arribem al refugi que està força mal cuidat i una mica desmillorat i descansem fent un mos. Es hora de baixar el corredor d'accès al refugi la neu està molt i molt pesada. L'Igor i l'Alvaro amb les ànsies d'esquiar, van fent la pala i deixant purgada la pendent... la resta esperem una mica a posar-nos els esquís, i a posar-nos de neu fins a la cintura un ratet.
Primer collet a l'esquerra i sorpresa! l'Hourquette d'Alans està moooolt lluny i haurem de remuntar! buff! Poc a poc i bona lletra tornem a posar les pells mulllades com a pollastres i anar fent arribem a l'hourquette d'Alans i veiem amb Il.lusió el refugi a tocar. 4 girs amb neu, 15' a peu i ja recuperarem les bambes i els entrepans de nutella que s'han quedat al refugi!
És molt tard, Però ens mereixem un descans... Una paradeta per menjar les engrunes que haviem deixat al refugi, per que els peus es poguessin desestovar d'estar algns de naltres amb els peus mullats tot el dia, per trucar a les families i amics per dir que haviem assolit l'objectiu i que tot i que molt tard. Ja serien passades les 3 de la matinada, tornariem a casa. I també una parada per beure un litre d'aigua de riu, que sempre es millor que de neu sola. Mentre anàvem observant la paret nord dels Astazous difrutant de la vista privilegiada del corredor que acavàbem de fer.
Total unes 13h30' de curtida amb 2h30' d'acces al refugi i 12h de conducció en dos dies molt intensos en la millor companyia i amb un solet que potser va brillar i escalfar massa però ens va acompanyar en aquesta nova aventura que portarem sempre al nostre record.
Gràcies als companys que fan més fàcil i agradable les sortides a muntanya i enforteixen el nostre esperit i endureixen les nostres cames. El pes es més lleuger quan fas el que realment t'agrada...
A les pelis d'indis, els bons sempre cavalquen al capvespre. Nosaltres està clar que de lluny no som els bons, però també caminem cap al capvespre amb un somriure als llavis i sentint la llibertat i l'escalf que ens dóna poder gaudir d'aquestes muntanyes!
Text: Blogger
Fotos: Lluís, Òscar i Toni