diumenge, 29 de març del 2015

Cursa UTMCD a Prades. Espluguins donant Guerra!


Sembla que hi ha la peluda que treu el cap per damunt de Prades, i fa un ventet curiòs! Buff quins nervis a la panxa... Tot i la sablada inhumana amb el preu, amb il.lusió tots cap a Prades.
Així doncs és com arribàvem a Prades una bona colla de runners flipats i Espluguins per tal de completar cadascú la cursa que més l'abellia! I ho vam fer... i no només bé, sinó que molt be!

 El Joan Poblet, el nostre intrèpid i Ultra corredor ja estava a punt a la línea de sortida! Vam anar a animar-lo doncs li tocaria fer 92km non stop! tret de sortida a les 9 i fins passada la mitjanit no va tornar a creuar l'arc d'arribada! més de 14h de patiment i disfutada...
Allí a la linea de sortida vam reciclar un altre Espluguí, el Marc Morató, que encara no teniem controlat, i ara ja l'hem fitxat pel nostre grupet de watssapp i esperem tambe pel club atlètic, doncs va donar molta guerra a la cursa de 21km!
Les fèmines Espluguines les teniem a la cursa curta de 10km però no exempta d'un bon parell de pujades i baixades... Ho van fer molt bé i estàven molt contentes... Van anar a conservar i disfrutar del recorregut, i la Montse i la Rosa Mº encara van tenir ganes d'arribar apretant una miqueta!
 Bon humor i bon rotllo a la sortida! Ens quedàven 2h i 21km de patiment amb gust! lògicament no haviem sorit i encara fem bona cara! El Quim buscava cubates d'avituallament pero no va tenir sort!
Tots a punt, ben col.locadets a primera línea, no per córrer més, sinó per poder sortir a la foto!
Màxima concentració del Juan, i el Ramon a punt d'estrenar-se amb les mitges de muntanya! Pam! tret i a córrer!!!!
 Les sortides de muntanya sempre son explosives i creus ja al primer km que ho baixes el ritme o no acabes! S'ha de tenir coneixement, i el Juan ho va saber fer a la perfecció! Després de l'experiència de Miravet, va fer una primera part de la cursa molt tranquil, anant de menys a més i a partir de l'ermita de l'Abellera va posar el turbo! A la foto el podem veure al punt de pas del km 7 ja vermellet i concentrat a posar power a les cames! A partir de la Baltassana ho va donar tot, doncs podia baixar de 2h i el més meritòri avançar a la primera noia, La Lourdes Cayetano del Borges Trail que no és poca cosa! En total un carrerón que recordarà durant temps...  Les seves cames segurament també.. almenys una setmana! ;) L'agradable sorpresa va ser veure'l arrivar just darrera meu!
 El Ramon, s'estrenava a les curses de muntanya i com no podia ser d'una altra manera havia d'anar conservador. Va fer una cursa intel.ligent per disfrutar del recorregut i de la disciplina. Un ritme bisonte que aviat começarà a augmentar, doncs la muntanya... també li ha agradat!

 El Puntu, fort com un roure, ha sortit a veure-les venir amb el Quim i el Ramon, Una estoneta després de la sortida va començar a trobar el seu ritme cómode de cursa i va fer una carrera anant també de menys a més! Arribant en un bon temps i com si no hagués corregut gens fresquet com una rosa!
 El Quim, va sortir a fer 2h 20' i de seguida va veure que les cames li corrien més que el seu cap. Així doncs de seguida es va desmarcar del Puntu i del Ramon, i cada cop apretant una miqueta més fins que va trobar un ritme prou valent com per arribar dient buff m'he cansat molt! i en un molt bon temps!
 El David de la Pena, lo Javalinot de Prades, corria a casa! Patrocinat per un nou equip i sense equipació va córrer tapat com un padrí quan sempre te calor! Es va quedar en terra de ningú sense referència de com havia d'anar! Tot i això va fer un bon temps, Va arribar just radere del Quim. Ell i tots sabem que està més fort del temps que va fer, però a vegades és curios que depen del recorregut puguis rendir més o menys. La cursa era molt corredora i lo javalinot necessita com jo, que les pujades i les baixades siguin dures i tècniques! Quan s'ha de córrer tant... Tot i això molt bé!
 La cara de patiment ho diu tot! La veritat no va ser una cursa on vaig patir, però que l'arribada sigui una rampa asfaltada després de 3km seguits de baixada... No té nom! jaja
Vaig sortir com sempre amb el grup del davant per veure com està la gent i col.locarme en un lloc cómode per tal de no enganxar-me a les senderes, i no tenir la temptació de caminar a les pujades. La primera part va ser conservadora doncs una mica de flato va fer la guitza. enfilant a l'Abellera despres dels millors animus possibles, just abans d'arribar em vaig perdre. Va ser poc, vaig haver de tornar enrere uns 300m per passar pel control doncs hi havia un punt conflictiu. A partir d'allà l'adrenalina d'haver perdut 2 o 3' va fer que augmentés el ritme de pujada cap a la Baltassana adelantant alguna posició. Un cop arribat al sostre de la comarca, el descens va ser ràpid i apretant doncs només tenia 14'  per poder fer 3km. La meva intenció era baixar de les 2h i ho tenia a tocar, però va tocar apretar molt per a aconseguir-ho!
 l'arribada com sempre amb els meus dos petits corrent els últims metres és la millor satisfacció! Els bessons havien aguantat, havia baixat de les 2h i els meus petits estàven molt contents! Tot perfecte!
 Després del Joan, poc despres va arribar el Jordi! amb una cara de felicitat que se't posa quan pares de cop per que ja has arribat! Va sortir amb el Juan, però de seguida va veure que havia de trobar el seu ritme. Fort i constant va fer una bona cursa sense patir en exés i va fer un descens vertiginós des del Tossal de la Baltassana. Tenia un bon parcial de la primera part de la cursa, més tranquil a la part mitja i un descens de donar-ho tot! Va conservar tant que li sobrava canto a l'hora de baixar i de ben segur que devia adelantar molta gent.La pròxima més i millor. Quan tingui entrenat el patiment... No hi haurà qui el pari!!!
Contents i cansats a fer el vermutet i a disfrutar mentre el Joan... Encara corria! Ara fins una altra anar entrenant i superant-nos a nosaltres mateixos amb nous reptes, noves cares i uns companys d'equip espectaculars en tots els aspectes! Gent de l'Espluga... Sou molt bona gent!

Us deixem els resultats dels Espluguins, que potser no son espectaculars, però si molt meritòris! Cadascú al seu nivell pot estar més que content! L'ordre és posició de la general nom i temps.

Cursa de 10km:

72 Montse Artiga   1h39'46''
72 Rosa M Brull    1h39'49''
73 Núria Artiga     1h40'11''


Cursa de 21km:

17 Marc Morató          1h57'18''
18 Toni Morlans         1h57'43''
19 Juan Heredia          1h59'13''
26 Jordi Perez             2h04'20''
34 Quim Morgades     2h06'35''
35 David Pàmies         2h07'05''
55 Ricard roig Puntu   2h14'51''
84 Ramon Franquès    2h26'11''


Cursa de 46km:

15 Octavi Fossas   6h19'21''


Cursa de 92km:

42 Joan Poblet  14h19'21''


Aquest és el relat en primera persona del Joan! Qui va disfrutar i sofrir cada pedra dels 90km!
Ets molt gran!


Aquesta ha estat la meva 3a. participació en una prova d'Ultra Resistència per Muntanya, i, de fet, la que he gaudit més ja que aquesta vegada no m'havia fixat cap objectiu. Això ha fet que comencés la cursa totalment relaxat i confiat amb el que anava a fer... una cursa de 90km amb 4500+.
Aquesta vegada he preferit sortir en una posició intermitja del grup, per poder córrer i/o caminar segons em convenia a mi i no al grup de davant que solen sortir forts.
L'estratègia que m'havia muntat era anar de menys a més , arribar a Vilaplana (km. 43 +1635) amb les cames fresques, i anar conservant fins al final. Un element que he introduït des de l'inici ha estat el bastons, que ja a la primera rampa al sortir de Prades he usat, i que sempre he tingut a mà durant tota la cursa, ja que volia regular més que avançar ràpid.
El primer pas per Albarca (km.13,40 474+) ha complert amb les expectatives de temps, i jo al meu ritme deixant passar als corredors..
La baixada suau i conservadora fins a Cornudella (km.20 564+ ) on hi havia el primer avituallament sòlid, (i ajuda externa )menjar 4 coses i endavant, ja que venia la pujada a Siurana, curta però intensa, després una llarga pujada entre senders i pistes fins arribar als voltants del Gallicant i fins l'antic camp militar de Castillejos(km.34 1430+) desde allà comença una llarga baixada fins a Vilaplana (Km.43 +1635) que també he fet conservadora, preservant i no arriscant res. 
A Vilaplana, és on hi havia el Dinar,Avituallament, i la Bossa de Vida, en aquestes curses més llargues et permeten enviar una bossa amb material a dins (Mitjons de recanvi, Roba, Menjar, Gels,..) per tornar a carregar. També és un punt on pots rebre ajuda externa (companys,amics,familiars,.., la resta de punts està prohibida)
Bé, tot s'havia complert, a Vilaplana estava relativament fresc, canviava el material, doncs van declarar el tram final de cursa amb Metereologia Adversa, i s'havien de dur Guants,Gorro/Buff,Malles Llargues,i Tèrmica/Forro Polar, i amunt cap a la Mussara, potser la pujada més dura ja que es parteix de 356m fins a 900m, és curiós veure el mar i pensar que has de tornar a Prades.. aquí ha estat on m'he començat a sentir millor, i he aprofitat per anar marcant un ritme de caminar/córrer més alt, fins a l'Albiol i després la baixada fins Mas de Forès (Alcover)Km.62 2838+. Potser en aquest punt és on he tingut la principal crisis, a l'estòmac, després de tanta barreta energètica, gels i 'gominoles' diverses... tocava pujar a Montral, tocat he començat corrent però la panxa la tenia malament i començava ja a 'perdre forces' físiques i mentals, però no hi ha res millor que quan menys t'ho esperes trobar-te algú que t'animi al lloc que pitjor ho estàs passant perquè de sobte tornis a estar concentrat i activat!
Passats aquests moments de crisis, arribava a Montral (km.67 3430+) on hi havia l'última avituallament sòlid, control de material, i l'última ajuda externa abans de la Meta. Menjar 4 coses, reposar 5minuts, aquí començava ja a fer-se fosc, per tant Llum frontal en marxa i com que sempre solc sortir a entrenar de nit, la meva part preferida, i a més aquesta vegada amb forces per poder córrer, ja que el meu objectiu era poder estar bé fins a Capafonts (km.77,8 3829+). A partir d'aquí tocava l'última pujada del dia fins la cota més alta de el Tossal de Baltasana (Km.87 4460+) , que l'any passat em va semblar una eternitat i enguany fins i tot em m'he pogutpermetre córrer algun tram. La baixada del Tossal potser va ser l'únic moment en que ens vàrem 'picar' amb un company de cursa que finalment arribarríem els dos a la vegada i corrent! a Prades (90km. 4496+).

Molt satisfet de la cursa, pel plantejament conservador (però intel·ligent), per l'entrament i pel suport durant la cursa d'amics, companys i familiars.



Text: Blogger i Joan Poblet
Fotos: Gemma



dissabte, 28 de març del 2015

Sortida de raquetes de neu al Capcir



Sortim en direcció Puigcerdà pocs minuts abans de les 7 del matí, la Maria, el Josep Mª i el Marc, fem la primera parada a Guardiola de Berguedà on ens trobem 2 companys del Marc, aspirants a monitors d´excursionisme també i disposats a fer un bon dia de pràctiques. Passem el túnel del Cadí i al parador que hi ha just despres ens trobem la resta del grup, en total 19 participants per fer una sortida de raquetes o excursionisme hivernal.


 Passem lo que abans era la frontera direcció Font Romeu i deixem la cruïlla a la dreta fins a la LLagonne, Llenguadoc-Rosselló.ax Girem a la dreta una pista asfaltada amb molta neu als costats cap a l´estció nòrdica del Capcir. La primera intenció era aparcar al Coll de la Llosa i fer una sortida lineal fins al Coll de la Creu, uns 10,5 Km, però l´estat de la carretera ens fa modificar el circuit.

Desde el coll de la Llosa amb els cotxes aparcats, comencem a preparar les raquetes del grup, ja que n´hi ha que es la seva primera vegada amb unes raquetes als peus, en direcció al refugi Coll de Torn uns 6km. Fem la foto de grup i sortim, a pas molt tranquil, el grup s´estira una mica, hi ha temps per tot, fer fotos menjar i beure i sobretot gaudir de moltíssima neu.


El grup s´estira  i alguns es separen força, som pocs que per falta de temps arribem al refugi, la olor de carn a la brasa mentre mengem un entrepà.
Fem camí de tornada cap al Coll de la Llosa, un dia fantàstic amb un grup exemplar



Fotos i Text: Marc


divendres, 20 de març del 2015

Tuc de Molieres per la boca nord i cap deth Horo

Operació Swordfish, o altrament dit tornar a la vall d'Aran per culpa d'un peix! Es una història molt llarga i no vé a compte! Així que a relatar la magnífica i llarga ruta radera de dos retracks i un bulldozer. Les machines!
La idea era fer una ruta per la cara nord i arribar aixi al cim del Molieres doncs ens esperàvem una bona neu primavera...
Aixi doncs deixem el cotxe a 1340m a la boca nord i enfilem la vall del riu Nere fins al fons on la mole de la magnífica Forcanada (Malh des Pois) que veiem  a la foto ens fa de fons.
son 1700m positius de patac i amb prou feines descansos. l'Igor de la velocitat li va sortir volant una ganiveta, que a la baixada vam recuperar en una espècie de trinagle de les Bermudes muntanyenc, on jo també vaig perdre la talonera de la fixació!
Com que fer un sol cim no entra a l'Ideari de tals màquines, com no podia ser d'una altra manera i veient que la forcanada ens quedava a enganyadéus, vam pujar per la via directa al Cap deth Horo.
El camí era una canal amb neu perfecta d'uns 45-50º molt còmoda de pujar. Els artistes es plantejaven  baixar esquiant... I es que clar les canals a mi s'e m'ajusten ... Jordi "el Rodador" dixit! Clar! si les baixa esquiant!
Amb un super paravent els joves i fornits alpinistes esperen al lent retratista! és un cim molt bonic amb molt bones vistes i la companyia exel.lent! Unes autèntiques retracks i bulldozers de la muntanya, però millors companys.
Baixada al coll i remuntar els últims metres fins al cim del mulleres de 3010m que el Jordi i va pujar esquiant. On the rocks! Com és nota que ja feia olor de MAESTRO!
Un moment que vaig poder-los captar sense moviment! ;)
El cim del Molieres a 3010m d'alçada, un dels primers tresmils que vaig pujar, i el primer amb la Gemma, li vam donar records a la super fita que esguarda la cresta de Salenques - Tempestats i avall que fa baixada.
Això sí a partir de 2400 fins a 1340 pràctiques obligades de Telemark a 1 peu, ja que al trinagle de les bermudes on és va escapar la ganiveta de l'Igor, la talonera de la fixació també va fer aigues! i a baixar com es va poder.
Una bona ruta, molt recomanable per a disfrutar de valent la neu primavera.
Encara que la facis en 7h!
Fins una altra!

Text i fotos: Blogger