dijous, 24 de setembre del 2015

213 3000's Tancant el cercle al pic Rodó de Canalbona


213! Repte assolit! Al Pic rodó de Canalbona de 3004 mt.


Han hagut de passar més de 13 anys, 49 jornades, centenars d'hores caminant per valls i crestes, centenars de milers de metres de desnivells acumulats a les cames, milers de km per carreteres de corves, bivacs i matinades per tal de pujar els 213 tresmils que hi ha al Pirineu segons la llista feta per John Buyse. I per fi ho he aconseguit!


Per a completar la fita, volia fer-ho acompanyat de la meva dona i els meus fills i els amics que m'hi vulguéssin acompanyar. Així que a entrenar i a buscar un dia per a fer-ho.
Dels convidats, van poder venir l'Octavi, la Carme, l'Ariadna, Xop, Xavi Torrell, Santi, Enric Vives, Basko, Josep Morató i Marc Morató. als quals agraeixo profundament el seu suport i companyia.
Aixi doncs va ser com el cap de setmana el 19-20 de setembre enfilàvem camí amunt cap a Àreu i Vallferrera. Després de 10km de pista aparcàvem al parquing de la Molinassa.


El repte era titànic! I les motxilles també! Doncs a l'haver de pujar amb criatures a passar 2 dies a la muntanya esperant-se temperatures sota zero a la nit. No s'havia d'escatimar en material!



Començàvem del Pla de Boet a les 14h del migdia. sense haver dinat. a ritme lent però constant. la pujada és feia dura sobretot la del principi. Però amb il.lusió i alguna xuxe vam arribar a la desgrimpada i minuts més tard al riu, on vam dinar.



Llavors amb la panxa plena, les coses es veuen diferent. I pit i amunt i amb la cresta de la Pica al davant vam anar pujant amb una temperatura perfecta a buscar el primer mini trionf. Arribar a l'estany de Sotllo...



Els nens estàven bé, així que vam decidir no sortir del pla inicial i anar a dormir a l'estany d'Estats, on uns anys abans hi dormia amb els sogres...



La mala sort però va ser que el Bernat va posar de peus fins als genolls en un aiguamoll i se li van mullar de dalt a baix les bambes! Sort del fogonet del Xop que va assecar-les.



Vam arribar a l'estany d'Estats i vam començar a preparar el campament tot esperant que pugéssin el Santi, l'Enric i el Basko, que no van tardar a arribar.



Feia fresca, ja estem al setembre i quan va caure el sol la temperatura va caure en picat. Els nens però ben tapadets amb les mares jugàven  a les tendes... Quina aventura! Pel Bernat i la Guiomar era la primera nit de dormir en tenda! I quina estrena! A 2500m al llac d'Estats!




Mentre nosaltres feiem el campament i preparàvem el sopar els germans Morató van anar a pujar a la Pica d'Estats. Era un bon dia per anar-hi i estar sols, doncs a aquella hora poca gent hi puja ja... Van pujar i els hi teniem preparat un plat de calent per quan arribèssin...



El McGuiver Xop, va preparar el menjador i la sopeta calenteta i au tots a sopar amb una gana d'aprenent! l'Enric va portar menjar per un regiment, però és que té molta gana! Així va ser com tots menjàvem per agafar forces per la freda nit.



Va caure la nit, vam esperar els germans Morató i després de sopar cap a dormir que haurem de matinar. Tots cap a les tendes, i el Xop és va quedar al ras a vigilar que no vingui el llop! ;)



Una nit freda i amb l'esquena com un 4! a les 7 toquem diana i a esmorzar! Un té ben calentet i cap amunt que hi falta gent!


Es molt aviat i la canalla que al vespre estàven de xàxara dins els sacs, els costava d'arrancar. Na Guiomar, que només té tres anys, va fer tot el tresmil des de l'estany al meu llom, doncs havia d'estar fresca per poder tornar als cotxes a la tarda...



vam començar per la tartera est fins a buscar una canal i trobar un estanyó. Allí vaig decidir tirar pel dret per no rebentar-nos en tarteres desfetes i sentint algun grinyol de la gent per l'esperó fàcil però dret vam arribar al coll amb l'estany de Canalbona que a més de 2900 és l'estany més alt de Catalunya.



El Marc i el Xop van fer de sherpes i de guies per l'Ariadna i el Bernat, que van portar-se com autèntics campions i alpinistes! El relleu està servit!


Al Coll feia una mica de brisa, res de l'altre món, així que amb solet i poc airet, a remuntar l'última pala abans del cim.


Quina emoció, faltàven pocs metres pel cim i tenia tota la pell de gallina. Els meus nens, la Gemma, els amics tots allà contents i curulls de joia pels seus reptes personals i per a compartir aquest moment amb mi!


Erem al cim! Van ser moments molt emotius, la Gemma em va llegir un escrit per recordar tot el que ha significat aquest repte. Els meus petits em van regalar una jaqueta de Gore, que la meva ja estava tota apedaçada...



El Xop va pujar una ampolla de Cava bo de l'Oriol, per a mullar amb cava la gesta! Tot molt especial.



També vam pujar una pedra de la Noe, tal i com li vaig prometre que la deixaria quan culminés els tresmils del Pirineu. Noe Gaya! Allà tens la teva pedra!



Després de mullar amb cava, i fer-nos fotos i una mica d'esmorzar cap avall que fa baixada!



Vàrem baixar per la tartera, el camí més llarg però més ràpid de baixada fins tornar a trobar l'estanyol.



D'allí cap al campament base a fer el banyet de costum!




El Santi va portar un matalàs onflable de platja, i es clar l'oportunitat de banyar-te a l'estany D'Estats amb l'onflable era perfecta i no la vam desaprofitar.




De fet no feia massa calor, però el banyet de rigor no és pot deixar de fer!



Tot plegant el material, vam dinar i vam emprendre el camí de tornada que sempre és fa pesat.
De totes maneres vam disfrutar del camí i les xuxes feien que les cames dels més petits no paressin de brandar i arribar així com deia el Vives al riu a fer un descanset a ritme d'adult!
Això sí amb cames de nen!



Vam arribar al Refugi on un refrigeri ens va fer alçar el cap i cap als cotxes que ens esperàven per tornar a casa!



I ja som al pont que separa la vall de vallferrera i el pla de Boet.




del dret i del revés! Carregats encara com a someres!





Al cotxe, vaig donar a mode de record, una foto meva del Neouvielle feta mosaic amb més de 2000 fotos de tots els tresmils que he anat fent.
Es aquesta que us poso a continuació:



Us deixo també a mode record, les fotos del primer cop a la Pica d'Estats l'any 2002.






Entre aquestes fotografies han passat més de 13 anys! Les primeres son de la pica d'estats, que al juliol del 2002 feia el que seria el meu primer tresmil del Pirineu amb Oriol Cornudella, Elisenda Carles, Quico Parés, Pep Nogués, Jesús Roquet.
El Pirineu em va fascinar i em vaig motivar a coneixer d'aprop totes les valls, llacs, crestes i racons d'aquest estimat i bell Pirineu
Ara hi hem tornat al massís de la Pica per tancar el cercle i pujar a l'últim 3000 que em quedava per pujar del Pirineu. El pic rodó de Canalbona acompanyat de familia i amics que us he descrit més amunt.
I sobretot pel Bernat i la Guiomar que per acompanyar el seu pare un dia tan especial van fer un repte titànic, dormint a 2500m i havent caminat més de 12h i més de 1300md+. Son molt grans!
Així doncs lluny de pendre-ho com una competició, he completat el repte de pujar els 213 tresmils de la llista de John Buyse. M'ho he pres amb calma per disfrutar de cada jornada i de la companyia que en la totalitat dels cims ha estat la millor del món! 
l'Experiència ha estat brutal i molt recomanable, i ha fet que aprecii cada racó d'aqueixes muntanyes.
Ha estat un repte que m'ha omplert com a muntanyenc i com a persona, però que sol no ho hagués pogut fer! Vull agraïr molt especialment a la Gemma el seu suport incondicional i la seva companyia en 29 d'aquests tresmils. Als meus petits, el Bernat i la Guiomar que m'han acompanyat a fer l'últim tresmil amb la seva força! Al Xop, que és amb qui més jornades he compartit, un total de 14 amb 67 tresmils i que gràcies a ell vam brindar amb cava dalt del Rodó! Pel Benaiges i pel Lluís que és amb qui he compartit més cims, més de 70 amb cadascun. Pel Lluís Reverter amb qui ultimament hem estat companys inseparables de cordada. El Marc Martí i l'Octavi, els amics de la colla que a més cims m'han acompanyat i que em sento orgullós d'haver-los encomanat la passió de la muntanya. I a molts d'altres com el Koanito, Igor, Alvaro, Tàpies, Guasky, Oscar, i tans altres... que en algun moment o altre, han compartit aquestes 49 jornades en que he fet els tresmils, centenars d'hores caminant, milers de metres de desnivell a les cames, carregats com a rucs o amb skyrunning. Grans matinades, sofrint el meu "ontime", Bivacs, plugims, calorades i ventades i milers de km de carreteres de muntanya...
Gràcies a tots per fer-me companyia en aquesta aventura. i Recordeu que no és més gran qui més alt puja, sinó que aquell que meravellat per la bellesa del que l'envolta més intensament sent cada moment.


Text: Toni Morlans.

Fotos: Octavi, Xavi, Xop, Gemma, Toni, Josep.