dilluns, 27 de gener del 2014

Ferrada Regina sobre les boires hivernals

Es un dilluns qualsevol, d'aquest hivern. A Ponts, el forn tancat i entre mig de la boira gebradora el cotxe marca -6ºC. Ningú diria que 2h després estessim al solet amb cos de camisa...
La via en questió es la Ferrada Regina, feta molts anys abans quan encara no estava equipat el tercer tram. De fet ha passat tant de temps que a dia d'avui la Ferrada ja ha hagut d'esser reparada.
El pont tibetà és un dels passos característics de la via que té multitut de detalls que la fan de les millors de Catalunya. Per la seva llargada, amb possiblilitat de retallar i per la varietat de sorpreses que et depara la paret.
Un sostret de tant en tant en que podies fer una bandera, sense estar massa fort.
Un mar de ferro, sort de portar guants
La panoràmica des de mitja via està molt bé! Sota el pantà d'Oliana sembla que sigui una piscineta i els cingles dels Esplovins el seu trampolí. Al fons la boira seguirà cobrint tot el dia l'urgell i la segarra.
Es una via força ben equipada, però la massificació de gent ha fet que el cable estigui en un estat deplorable, i en molts punts arrancat. Per sort ha estat reparada de fa poc tot i que l'estat actual no és per tirar coets.
El Sol escalfant-nos el camí. Ja superat el segon  tram comencem el tercer, amb un llarg flanqueig amb bones vistes sobre el pantà i properament anirem a buscar el pas de la fe..... que serà?
Un descanset per poder filmar el pas i albirar com sota nostre la vida animal i els cotxes fan la seva
Arribats al pas de la Fe, passar d'un cingle a un altre que es a prop, però si no tens les cames prou llargues, es converteix en un petit saltiró per anar d'una paret a una altra.
Sembla molt però quan veus com ho fa el Marc sense patir gens ni mica enténs que tot es qüestió de llargades...
Algun tram volat al final de tot de la via fa que pugis fer un bon exercici de braços!
i per fi unes 2h30' després d'anar parant i fent fotos ja som a la part més alta de la via i comencem el descens.
La tranquilitat amb que estàvem va fer que una parella de voltors estèssin festejant aliens als nostres passos. Ens hi vam poder acostar gairebé fins a tocar. quan en s van sentir , van empendre el vol airosos i majestuosos.
En el moment del click, van arrancar el vol
El seu vol majestuos ens va alegra una mica més el descens, que anàvem observant com rodaben pel terme.
Tot i que el Marc, es prou gran, no tant com els cingles que acompanyen la Ferrada. Altius i desafiants.
El descens és senzill seguint les marques grogues de baixada la ferrada fins al punt d'arribar al barranc. Llavors, alguna senyal mal posada, portava a un equívoc i costava de trobar la part final del camí. Aquesta s'enfila uns metres per la vessant boscosa de la dreta, per salvar el barranc i baixar amb les mans a la butxaca amb tota tranquilitat cap al parquing de la carretera. Una matinal tranquila i cap a casa que la canalla surt de cole massa aviat! Salut i fins una altra!

Text: Toni
Fots: Marc i Toni