Ja tornem a tenir bloc, i
l’estrenem amb una cresteta curteta però amb molt d’ambient. Concretament es la
que separa els pics Sayó o Maladeta occidental i el pic de la Maladeta.
La cresta que les uneix
es un seguit d’agulles de granit que semblen tretes de la película de superman,
i que tota l’estona caminem per un niu de criptonita.
La cordada Perejuan, ens
vam alçar ben d’hora per no perdre el bus que ens havia de dur a Besurta, i
davant la nostra perplexitat, va passar deu minuts abans i ens va deixar
plantats a la parada…
30 min més tard i morts
de son i de fred agafem l’altre bus i pit i amunt per la coma de Paderna fins
al coll superior d’Alba. On comença la nostra cresta.
Bona part de l’aresta més
poc segura vam tirar d’assegurança estàtica i varem fer alguna reunió per
assegurar flanquejos d’autèntica paüra!
Passos clau de vertígen
on es obligat no mirar avall! O sí! DE
fet aquí està la gràcia d’anar per un lloc elevay. Mirar el que queda als teus
peus. Aixo sí amb molta cautela.
Per la mateixa carena
trobem collets tan bonics com aquests en la que ve de gust asseure’s i
contemplar la majestuositat del poc bocí que queda de la glacera de maladeta.
Dalt del cim del collado
de la Rimaya, podem observar la pèrdua de gruix de la glacera i la famosa
Rimaya que dóna nom al pic, que ja s’ha obert tot i ser bastant a principis de
temporada.
Terrasses d'autèntic ambient ens van acompanyar durant bona part de la jornada
Després del cim de la
Maladeta vam baixar pel collado Abadías fins al Portilhon superior i la gran
pallissa de blocs de la normal de l’Aneto. Una cresteta més d’aquest estimat
Pirineu amb bona compañía i amb bona caloreta.
Text: Blogger
Fotos: Xop i Toni
Text: Blogger
Fotos: Xop i Toni