dimecres, 18 de juliol del 2012

Cresta de Maladetes



Ja tornem a tenir bloc, i l’estrenem amb una cresteta curteta però amb molt d’ambient. Concretament es la que separa els pics Sayó o Maladeta occidental i el pic de la Maladeta.
La cresta que les uneix es un seguit d’agulles de granit que semblen tretes de la película de superman, i que tota l’estona caminem per un niu de criptonita.
La cordada Perejuan, ens vam alçar ben d’hora per no perdre el bus que ens havia de dur a Besurta, i davant la nostra perplexitat, va passar deu minuts abans i ens va deixar plantats a la parada…
30 min més tard i morts de son i de fred agafem l’altre bus i pit i amunt per la coma de Paderna fins al coll superior d’Alba. On comença la nostra cresta.
 
Bona part de l’aresta més poc segura vam tirar d’assegurança estàtica i varem fer alguna reunió per assegurar flanquejos d’autèntica paüra!
 
Passos clau de vertígen on es obligat no mirar avall! O sí!  DE fet aquí està la gràcia d’anar per un lloc elevay. Mirar el que queda als teus peus. Aixo sí amb molta cautela.
 
Per la mateixa carena trobem collets tan bonics com aquests en la que ve de gust asseure’s i contemplar la majestuositat del poc bocí que queda de la glacera de maladeta.


Dalt del cim del collado de la Rimaya, podem observar la pèrdua de gruix de la glacera i la famosa Rimaya que dóna nom al pic, que ja s’ha obert tot i ser bastant a principis de temporada.

 Terrasses d'autèntic ambient ens van acompanyar durant bona part de la jornada


Després del cim de la Maladeta vam baixar pel collado Abadías fins al Portilhon superior i la gran pallissa de blocs de la normal de l’Aneto. Una cresteta més d’aquest estimat Pirineu amb bona compañía i amb bona caloreta.

Text: Blogger
Fotos: Xop i Toni