Així va ser com els Ilercavos, les cametes coixes, algun Ilerget i algun neolític vam enfilar carretera i manta cap a Bagneres de Luchon, on després d'un entrepà vam tirar amunt cap al Refugi de Portilhon. Va ser un camí distret ple de llacs i un bonic senderó empedrat amenitzat per l'acalorada conversa entre lo jove xiquet de Tarragona i lo xiquet d'hospitalet. Tot va quedar en una bona pujadeta de 1600m de desnivell +
Arribats al refugi, lo banyet de rigor i al fons el Crabioles que ja ens espera amatent. Cervesa, soparet, vinet i cognac i a sentir bramar el yeti, que va estar més aviat discret.
5'30 del matí... Riiiing sona el despertador i després de molt de pa sec amb mermelada cap a veure sortir el sol des de dalt el Crabioles. La cordada dels de la cameta es va avançar per reconèixer el terreny i nosaltres vam anar a fer el Crabioles oriental amb il.lusió i a ritme Capdevila.
La magnífica cresta dels Crabioles, per repetir, una de les millors crestes per la seva verticalitat i estètica. hi tornarem. Fa solet i sembla que els núvols no ens apretaran, això sí el vent es desperta valent i afegirà un + a la dificultat de la cresta. Piano piano i arribarem a l'ontano...
Per baixar de la punta Mamy trobem el primer resalt a baixar, no ens compliquem la vida i montem un ràpel d'uns 15 m que ens baixa amb tota seguretat a la bretxa.
Un cop passada la Bretxa albirem a la llunyania els nostres companys de cordada que ja han arribat a la màxima dificultat de la jornada, el gendarme blanc.
Si cliqueu la foto del costat i l'amplieu veureu una fletxeta de color vermell.
Allí es on hi han les cametes coixes amb el mestre koanito treient el pas del bloque caracteristico que més endavant veurem amb detall.
l'Estètica cresta ens regala moments de plaer visual al mateix temps que anem assegurant cada pas a la roca boníssima de les agulles Lézat.
Després uns bonics passos atlètics, arribem al "Gendarme blanco" la verticalitat del pas es absoluta, sota els nostres peus 500m de timba amb el llac de portilhon i el Gourgs blancs com a teló de fons. Una sortideta al buit per una repiseta pels peus i sense mans per arribar al bloc característic. A partir d'aquí la dificultat disminueix, i passem a la banda obaga on una paret de pedra ens abraçarà fins arribar als peus de la primera agulla Lézat.
Sortits a la obaga de la pedra i amb el vent bufant fort a la nostra orella. una travessa i flanqueig d'autèntic high voltage. El nostre alpinista Salla metralla se'l treu ben net i sense posar amics per assegurar. Buff Quan passem naltres no mos ho creiem! guaiteu val més una imatge que mil paraules...
Passat el gendarme Blanc, una tirada de 40 m verticals de II - III + ens deixarà al cim de la primera agulla Lézat. Una tiradeta de roca bona però d'autèntic vertígen. Les pujades a les diferents agulles van de més a menys complicades amb autèntiques parets que pujar, de front completament infranquejables però assequibles a mesura que t'hi vas acostant.
Desant el material arribem al cim de Lézat on redistribuirem les cordades. la idea es arribar al cim del Grand Quayrat que el tenim ben a prop. o això semblava
Lluis i Salla no els fa res que la resta de la cresta estigui podrida i tiren pel cordal fins al Quayrat.
Quim, poc a poc i bona lletra cap avall a descansar.
Koanito, skyrunner total es llença pedrera avall i poc a poc va augmentant el ritme per pujar els més de 800 m de desnivell que li queden fins dalt.
Santo i jo avall cap al refu amb tota la calma del món i després d'agafar forces a remontar cap al grand quayrat.
Panoràmica de la cresta que hem fet amb el pic de Lézat en primer terme. A la dreta el descens cap al Refu del Portilhon... No ens quedava res encara... quina pallissa!
Després d'una pallissa memorable, el Koanito va arribar abans que la cordada de cresta i una hora abans que naltres que pujàvem nan fent... i amb motxilla! una bogeria! Total foto al bloc cimer del Quayrat, 2200md+ i 3180md- iLo mestre esperant la cordada de cresta prop del cim del Quayrat.
Sempre diem que has fet el cim quan tornes a ser baix. nosaltres esperem a estar assentats tots junts comentant la jugada i per celebrar la gesta un bon brindis dels tipics Xampús del descans!
Salut i fins una altra...
Text: Toni
Fotos: Lluis, Salla, Benaiges, Koanito i Toni.