dilluns, 28 d’abril del 2014

HRP: Esquiant pels vols del Vignemale

 Més val tard que mai diuen! Aixi doncs quan ja fa més d'un mes que vam tornar i amb les muntanyes ja mig pelades de neu anem a mostrar-vos la crònica de l'esquiada pels vols del Vignemale. 
La primera setmana d'abril un grup de 10 bombers, vam empendre el que seria un bocí del HRP fent un tom circular de Panticosa a Panticosa passant pel Garmo Negro, Respomusso, Gran fatxa, pic Muga, Refugi Wallon, Pic d'Alphonse Meillon, Arratille, Oulettes de Gaube, PEtit Vignemale, Puerto de los Mulos, Valle de Ara, pic Bacias i tormar al Balneari. La ruta sencera durà uns 6 dies tot i que alguns com jo ens vam afegir a Wallon o vam marxar un dia abans.

D'esquerra a dreta els artistes, forts com a roures la majoria son el Lluís R, Oscar B, Toni M, Jordi M, Igor B, Marc O., Lluis S, Alvaro A, i Jordi M. Descansant a la corprenedora terrassa del refugi d'Oulettes amb el Vignemale com a teló de fons.
Així doncs el dimarts 8 d'abril amb el Lluis R, un dia després de que la troup ja estés esquiant vam enfilar la vall de Marcadau entre pedres i rierols. El pas del Fraile, ens va tocar fer una mica de penitència! Quina calor i quina pasterada de neu!
El sol de seguida es va deixar veure,i quan va sortir va començar a dibuixar els mini sèracs que s'anàven formant entre les roques i el llac.
Després del llac remuntada cap al coll de Marcadau, la neu està tova i deixem una traça perfecta.
Un cop al coll anirem a fer el pic de la Muga Sud, pujem amb esquis fins a la meitat de la pala i acabem amb els crampons, no per que la neu estigui dura sinó per que el mantell no estava en les millors condicions.
Ultims metres del cim.
Aquest cim està al sud del pic "Feliç", pic Felisse. hi pujo una de les 5 pedres que em va donar la Noe. Així mentre ningú no la recuperi estarà en un balconet fet de gel mirant al pic Felisse.
Baixant doncs de Marcadau, trobem els nostres amics, que ja venen del refugi Respomuso i on han pujat al gran Fatxa i al petit fatxa on troben una bona neu per lliscar disfutant i no perdent pala!
Cau la boira aniciclònica a la cara nord del pirineu, i acaba cobrint la vall i refrescant l'ambient.
Embolcallats per "l'escalfor" de l'estufa misteriosa que no sabem que crema fem un bon sopar i a jaure que l'endemà ni ha més!
Un paissatge magnífic, i una foto preciosa del Lluis Reverter, digna d'Ansel Adams. El regel s'ha fet palès i de quina manera està tot fet un glaçó i pit i amunt direcció al Coll d'Arratille.
Els reservoir dogs de la muntanya enfilen e que serà la seva tercera etapa, a bon ritme i a l'ample de la vall.
Parada per comprovar el camí, i per posar algunes ganivetes, els que ens feien falta... Aquí més d'un les va deixar desadetes a la motxilla.
El pic d'Alphonse Meillon, no té res d'envejar a cap 3000, un cim molt alpí, que comença per una canal molt gelada, que poc a poc es va posant dreta, fins arribar a la part més estreta de dalt que la rampa s'acaba posant a uns 50º que ja vam fer a peu.
Últims metres del cim d'Alphonse Meillon força alpins i amb un paisatge perfecte. la cara oest del Pique longue del Vignemale.
Tots junts al cim. Els que van arribar en poca estona i els que ens va costar una miqueta més!
El sol ja espetegava, i la neu començava a transformar. Al final no va costar tant com semblava baixar d'aquesta pala.es va deixar fer fins bastant avall i tot i la gelada es feia prou còmode.
Al col d'Arratille, parada i fonda per menjar i recuperar forces pel seguent tram de pujada la pujada al bat del sol pel coll de los mulos sense vent i amb la solana al cap.
Després de passar el coll de los mulos ja podiem començar el descens amb el fons més bonic. una pala de neu relativament esquiable sempre observats per l'mponent cara nord del Vignemale.
Lliscada boníssima i a fer la cerveseta que n'entra de be!
Cau el vespre...
i arriba la nit.
L'endemà al matí amb les primeres llums, enfilem la tornada cap a Panticosa. Tornem un dia abans el Lluis i el Jordi i de seguida arribem a la vall del riu ARA..
Descens amb neu completament dura per la vall d'Ara i quan arribem al barranc ja enfilarem la pujada al pic Bacias. l'ultim pic abans del retorn.
La neu ja comença a desfer i els rius subterranis flueixen sota nostre.
Qualsevol pedra es bona per poder fer una paradeta a menjar. Sobretot si vas amb un parell de màquines que no tenen aturador
Al cim del Bacias per fi vam trobar un bri de coobertura després d'estar 4 dies incomunicats totalment.
La neu ja pasterot ens acompanya la part final. El balneari de Panticosa ja el tenim als nostres peus. Podem lliscar a dures penes i treballs fins que la neu s'acaba i en poca estona  apeu ja som a baix.
Un bon descans i un bon dinar!
Ha estat una gran ruta, pocs dies per mi però molt intensos i amb la millor companyia. Curtimenta i bon ambient assegurat. Haurem de repetir! La muntanya et brinda moments cansats, de joia, d'impotència, divertits, disfrutadors, patidors, de respecte, de "subidon!", de baixon i també màgics i d'irrepetibles... compartir-los amb una colla d'amants de la muntanya i en un marc incomparable no té preu.
Un tros de Pirineu que tenia poc conegut que m'ha despertat el cuquet per tornar-hi ben aviat on la roca i l'herba es fa pas sota la neu.... i Per la resta... Esperar que torni a nevar!

Text: Toni
Fotos: Lluís Reverter
          Oscar Ballespí
          Toni Morlans

divendres, 25 d’abril del 2014

Curs d'Aplinisme mutinivell per afrontar el 4000

 Ja hem posat fil a l'agulla per tal d'aprendre una mica més els petits "intringulis" de l'Alpinisme, per tal d'afrontar amb seguretat i ganes el repte de finals d'estiu, El gran paradiso de 4061mt situat al sud dels Alps, a la vall d'Aosta. Així doncs vam fer un curs d'Alpinisme a mida amb el Jordi Solans, un bon amic i monitor de l'Ecam. El curs va ser ràpid i profitòs.
 Ens vam reunir al local social del CAE, el dia 3 d'abril per fer la primera sessió, que era teòrica i que constava d'un parell d'hores per fer un examen de nivell i fer la introduciió al que és la corda, els nusos i  diverses viscicituds que podem trobar a l'alta muntanya. El Joan i el Sisco, concentrats van aprendre de valent.
 Un cop fetes les explicacions del material, vam passar a posar-nos els arnesos i a provar els nusos i les utilitats de l'autorescat en glacera. Els encordaments, les cordades etz... La primera aproximació als nusos i el material. A l'Enric Vives li va quedar clar: A mi doneu-me màquines que facin la feina dels nusos!
 Per fer les pràctiques de medi, necessitàvem neu. Així que cap a Andorra i falta gent i tot el dia a la muntanya! van ser 7h de pràctica en un pendent. Primer vam fer autodetenció amb piolet amb diverses formes de caure. Veureu els videos al final de la crònica del bloc. Després diferents tipus d'ancoratges en roca i neu per tal de fer reunions amb assegurança estàtica. El Xop, com alumne avançat ajudava al Jordi amb el que calia.
En dos grups, vam fer reunions amb piolets, reunions recuperables... Des d'aquesta reunió improvisada amb neu tova i un piolet, vam hissar gent de més avall simulant un rescat en esquerda glacial.
L'Octavi fent memòria dels nusos.
 També vam tenir temps, per fer pràctiques amb lARVA, l'aparell per recerca de victimes perdudes en allaus. No tocava amb el curs, ja que a l'estiu en glacera es més complicat de trobar allaus, però el saber no està mai finat! Sempre s'han de practicar totes les possiblitats. Així doncs, vam enterrar un parell d'aparells d'arva i vam localitazar-los el més ràpid possible amb pala i sonda i els magnifics rescatadors. El sergi semblava que anava a la trufa! Feia unes palades d'autèntic pagès. El Marc utilitzava molt eficaçment l'aparell electrònic.
Acabada la jornada, ens vam encordar tal com aniriem en glacera per practicar le progrès en aquest medi. El Xop va caure en un forat del riu i quasi que hem de fer un rescat! jaja tot va ser una anècdota!

En aquest video, podem veure la detenció amb Piolet un cop has caigut en una rampa de neu o gel. Quines son les maniobres a realitzar. l'Octavi fa fer una gran evolució de la primera a l'ultima caiguda! d'això es tractava.


Per acabar un video del que seria la practica de que el company de cordada et cau en un forat o pendent avall sense avisar, i com que son pràctiques, el que pesa més radere i anar estirant no Gemma? Sorpreses a banda la pubilla del curs va demostrar ser una autèntica Alpinista. Tot i que ja està estrenada als 4000's li feia falta una mica de tècnica alpinistica. Això de fet a tots per tal d'afrontar més i millors reptes de forma segura i ser millors companys de cordada!
ara a esperar un dia per anar a fer algun 3000 al Pirineu carregat de neu abans de buscar l'stage a Gotiz de dos dies per tal d'acumular metres de desnivell i tècnica.
Pels que no vau poder venir al curs i esteu amb ganes d'aprendre, el club de Sarral, fa diversos cursos d'escalada el mes de maig. Poseu-vos en contacte amb el Xop si en voleu fer algun dels tres nivells. Pel que en ocupa a nosaltres el més interessant es el de nivell 3 que es farà l'ultim cap de setmana de maig el del dia 31 que va d'autorescat en paret i escalada artificial.

Salut i fins aviat!


Text: Blogger
Imatges: Toni , Gemma i Marc