dilluns, 20 d’abril del 2015

Espluguins apretant a la 9a Mitja de Mont-ral

Després de la tempesta i d'una nit de llamps i trons un matí ben radiant per acollir-nos al cor de les nostres muntanyes! Així doncs aquest diumenge 19 a les 9 del matí, Tots els Espluguins a punt de donar guerra a la cursa i la mitja marató de Mont-ral.
Aquesta vegada els runners Espluguins vam ser el Juan, el Toni, la Nuri, el Ton, el Marc i les nostres noves incorporacions al grup, l'Alba d'Almatret, que va fer la de 10km i el Miki, que va fer un paperàs!
La cursa sortia a la curiosa hora de les 9h20' de baix a la carretera, i primer de tot pujava a la roca foradada. maquíssima i que alguns anàven tan a fondo que ni van veure. D'allà es baixava al bosquet i a l'aixàviga per pujar al serrat del Pou. Descens cap a les fonts del Glorieta i retorn pel GR cap a Mont-ral, on l'avituallament et crida dien-te: Quedet... Quedet...
No li fas cas, i cap avall que fa baixada per una pista pedregosa fins a travessar el riu Brugent entre el Pinetell i Farena. Remontada tranquil.la fins a Farena i pel PR travessant diversos cops la carretera tornada a Mont-ral, 22km i 900md+ després... Un recorregut preciòs amb una bona organització... Llàstima que masses curses coincidien i erem poca gent. Sobre la 40ena.
Això sí! Sempre els companys de l'AAMP ens tenen preparat un bon esmorzar de pa torrat amb llonganissa i un munt de regals dels patrocinadors, a mode de trofeus que per ordre van triant...
Aixi doncs els guanyadors van marxar amb caixes de magdalenes de Mont-ral, pernils, caixes de fruita, mel d'alcover com la Nuri, o un dinar per dos persones com el Toni o un cinturó portabidons com el Juan. Cava, llibres, roba....
El primer a arribar de CAE, amb un temps de 2h17'28''i en 7a posició va ser el Toni, fent una cursa amb una sortida bona al grup del davant per trobar comoditat i amb molta cautela a les primeres baixades. Doncs s'havia de reservar... Pujant al serrat del pou, un ritmet de "bisonte" però intentant no parar a caminar. Així va arribar a Mont-ral, amb el Juan. Baixada bona a Farena i pujada anant cada cop a més per arribar a l'sprint amb el 8e classificat. Content per haver rebaixat en 10' la marca de l'any passat.

 L'Àlvaro, un bon amic que va acompanyar més de la meitat de la cursa al Toni, Les rampes li van fer baixar el ritme i va entrar uns minutets després en la 10a posició amb un temps de 2h22'39'' L'hematocrit sol no corre! s'ha d'entrenar específicament. Això sí va ser una bona disfrutada.
 El Juan va fer un carrerón, però va pecar d'exés d'entreno i de marxa el dia abans... I això es paga! Va sortir valent a bon ritme i a escassos metres del Toni. va ser pujant de les fonts del Glorieta que és van acabar ajuntant i el Juan adelantant-se per arribar primer a l'avituallament del poble. Un cop de baixada, el Juan va haver de parar a fer un riu! Això demostra que sempre s'ha de sortir amb la feina feta! llavors es va quedar sol i a la pujada de Farena a Mont-ral cada pedra li recordava els gots de cervesa a la taverna i l'escassetat de descans nocturn...També va descobrir, que quan comença la calor, has de començar a untar-te aixelles i mugrons de vaselina per no patir. Però aquest home és un senglar! Tot i això va arribar a dalt valent i content! I es que no cal quedar primer per sentir-te i ser un autèntic campió! Tot i això va fer una meritòria posició quedant el num 12 absolut amb 2h25'53''.
 El Ton, va arribar poc després. Va quedar el num 15 amb un temps de 2h26'15''. Va sortir com sempre a veure-les venir i de seguida es va anar animant. El recorregut li va encantar i a cada racó va disfrutar de valent. Van anar una estoneta junts amb el Marc Martí, i  poc a poc cadascú va agafar el seu ritme.
 De sorpresa també vam veure el Lluís Pons, que va córrer la mitja. Encara que no el tinguem al grup, sabent que és un bon corredor, l'haurem de fitxar! Va quedar el num 18 en un temps de 2h30'10''.
 El Marc, va venir a disfrutar, i ho va fer. Enguany encara no ha pogut entrenar massa, i el seu objectiu més que acomplert era acabar dignament sense quedar com un titella i disfrutar del recorregut i del paisatge. Va sortir de bon principi a ritme bisonte, sabent que era força trenca-cames i calia anar reservant a cada pujada l'energia necessària sense despesa extra. Es va gestionar perfectament i va arribar amb moltes ganes de tornar a agafar un bon estat de forma per donar força guerra de cara a les seguents curses... Tot i això va rascar la 19 posició i arribant al psicològic timing de 2h30' 55''. Aquesta cursa fer 2h30' amb lo trenca-cames que és ja és una bona marca!
 El nostre campió local i amfitrió, el Lluís, va fer una bona cursa aguantant com va poder. Despres de dies sense còrrer però amb molts globus vermells va fer una cursa d'anar aguantant. doncs coneixia el recorregut a la perfecció. Segons ell, va fer rècord patata! jaja Va arribar seguit del MArc en la 20 posició i en un temps de 2h32'02''.
 La nostra campiona, la Nuri! no tenia gaires bones sensacions, estava encostipada i havia passat la nit del lloro... Però si ne's de valenta! Així que a les 7 del matí diu: Va vinc! No va poder donar gaire guerra doncs no es trobava bé, tot i així va fer tercera a molt poquet de la segona que tenia a totstemps a tocar però se li esmunyia quan ja la tenia... Total 3a fèmina en un temps total de 2h54'50''  Quan estigui a tope, que tremolin les altres que la torpedo Espluguina els presentarà batalla! Un triomf haver fet la mitja en menys de 3h.
Sort que de trofeu, va agafar dos pots de mel per l'encostipat! I ja la podeu veure... per feta caldo que estigui sempre amb un somriure a la cara. Va trobar a faltar la Cristina, i a l'Eva! Companyes de fatigues força canyeres que no van poder venir i aviat donaran de que parlar...
Les altres nostres trail-womens les teniem a quasi totes entre dinars, vins i vestits medievals.
Caram amb el Miki, el nostre fitxatge estrella del grup de watsapp de corredors Espluguins va fer una cursa molt bona i va entrar en la 3a posició de la general amb molt bon temps, 2h07'20''. de fet un temps estratosfèric!!! Per fi tenim algú que no sigui noia que puja al podi i deix el nom de l'Espluga també al lloc més alt! Ara només falta fitxar-lo per que corri pel club atlètic i es sumi a la marea verda!
Per finalitzar una foto d'abans de la sortida, on feiem encara bona cara i amb moltes ganes a les cames! En resum: una magnífica cursa, ben marcada i organitzada, amb un bon tec a l'arribar! Premi pels 12 primers i un recorregut que no et deixa indiferent.
Pels que no vau poder venir i us agradaria veure el recorregut ja provarem de fer un dia un altre cop el recorregut... Així el disfrutareu i preparareu... Doncs l'any que ve em de ser més de 10 a córrer i a disfrutar!

Text: Blogger
Fotos: Gemma

divendres, 17 d’abril del 2015

Pic negre d'Envalira per Magna Sol·litud 60ºM4

Després de molt de temps sense reunir la cordada "Paz Bronquial" al complert... Per fi ens vam decidir! Així que amb ganes de celebrar els 38 anys del Toni de manera diferent i la necessitat d'anar a Andorra a buscar unes peces pels esquís ens porten a aquest curiós corredor obert l'any 2000 per Pakocrestas amb el nom de Magna Sol·litud de dificultat moderada. Doncs haviem de desvirgar el Joan Tàpies a la muntanya hivernal. Bona Estrena!  Podeu trobar info de la via a www.pakocrestas.com

 El croquis de la via! De 250m de llarg. Primera part amb neu i la part tancada, en roca total. La sortida amb neu d'exel·len qualitat!
 Així doncs després de dormir al pàrquing de Grau roig i negociar l'hora de la matinada, doncs anàvem 2 amb esquís i dos sense . Ens llevem a les 5'45 de la matinada per que un cop esmorzats i endreçats tirem amunt amb claror de dia.
1h 20' d'aproximació ens porta a l'inici de la via que comença dreta i amb bona neu!
 Algun troçet amb una mica de gel ja comença a posar les piles al Joan, que serà la seva primera curtida i no para de mirar la roca... Aqiest primer tram és entre 45-50 i es deix fer força bé fins arribar a l'estretament.
 La cosa es comença a posar interessant i la neu comença a escassejar. Així que a montar reunió i a fer el primer llarg, que de mixte passa a roca pura i dura. Poca dificultat però ja posa emoció al tema.
Sort que no fa fred i estem fora de la vertical. Doncs el Lluís que obre el llarg ens tira algun roc de tant en tant, doncs està molt descompost.
 Passat el primer resaltet farem uns 60m de roca que s'atraganten una miqueta... Sobretot al Joan que s'estrenava i això de tenir les mans ocupades amb els piolets i només buscar l'adherència amb punxes... Fa paüra. Però un cop sobreposats i gràcies als savis consells del bestiot de Miravet, tots vam arribar a la segona reunió.
 La segona reunió estava en un lloc relativament cómode amb unes vistes exel·lents del Pas de la casa i de grau roig. Mentre esperàvem estudiàvem la part final que es veia més senzilla.
 El Lluís carregat com un ruc, per la seva nova concepció de l' Esqui-Alpinime, assegurava el Joan i el Santo que pujàven per l'estretament de la via. Això sí... Carregar els esquís, té el seu premi! Poder baixar la canal de 40-45º de la baixada! Que és molt ampla.
 Últim llarg de la via, en neu i 50º que assegurem pel perill de la potencial caiguda i que en poca estona ens portarà al cim del pic negre d'Envalira.
 A punt de tocar cim amb la mijarata del Santo. Quin paio més curtit!
 El Joan va disfrutar de valent! I estava pletòric i joiós d'haver arribat a dalt patint una miqueta, però satisfet del resultat. I és que aquí es va demostrar que pots ser una bèstia dels 7b's en Friki o boulder però quan has de fer un IV amb crampons, guants, piolets i motxilla en un bon ambient No és tan fàcil com semba... Tot i això en dos dies està clar que ens passarà la mà per la cara i ens obrirà les vies més complicades! Una bona estrena!
 El Lluís! La bèstia parda amb més metres de desnivell, més tècnica i major curtimenta, ja no va dir després de fer la via... "Que son aquestes mariconades?" Doncs tot i no ser difícil i ser curta ens va portar unes 3h completar-la.
 Dalt al cim, el Toni portava uns gofres per a poder bufar les espelmes i fer la primera celebració del seus 38 anys al cim del pic negre d'envalira. Amb una cama a França i una altra a Andorra. En bona companyia, bon solet i molt bon ambient. Un aniversari diferent...
 La baixada... Cada loco con su tema, baixem per la canal ampla que queda al sud del pic nege després de pujar al bessó pic d'Envalira i cap avall que falta gent. Aixo sí quan ens vam calçar els esquís... Unes baixades al migdia amb bona neu primavera amb totes les pistes de Granvalira per naltres sols.. no té preu! Semblava un mar robat. Total uns 900md+ en unes 6h d'activitat.
 Per acabar una mica de "postureo" del Santo: High Alpin farsant power... O la mijarata de Miravet penjant-se com un xoriç per aquests móns de Déu!

 Iep! Jau coloma!
El pròxim dia, la nevera plena de birres, doncs les presses van fer que anéssim justos d'avituallament i això no pot ser!
Cap a casa i a celebrar més coses... Amb una rèplica del Cervi que la canalla li va preparar!
Fins una altra!

Text: Blogger
Fotos: Toni, Santo i Gemma

dilluns, 13 d’abril del 2015

Cap de setmana de curses Almostrek, Blancafort i Barcelona

Un cap de setmana amb un festival de curses!
Comencem per la de muntanya!

Un recorregut força atractiu per la cursa, indicat tant per a corredors experts de muntanya com per a gent que es vulgui iniciar en aquesta modalitat. Una distancia de 17,5 km on trobàrem una mica de tot, camins i senders que permetien córrer i uns quant trams mes tècnics que posàren a prova les nostres forces, un desnivell positiu important, quasi be 900 metres, que en la seva part mes alta ens portà fins el Puig d’en Cama. 

 La pujada a Puig d'en Cama va ser durilla però un cop has arribat a dalt veus que l'esforç s'ho val!! unes vistes estupendes. Vam fer un tram de senders molt rodadors i vam disfrutar-los molt!!
Els resultats:
Nuria  posició 135    2:25.30
Montse posició 137  2:31
Rosa posició 138           2:32:03



A la capital Catalana, 4 intrèpids Espluguins també van lluïr i suar els nostres colors locals.


Quina sortida! Ple de masses de gent; grans i adults, animals de companyia, amb rodes i en familia. Al tercer kilòmetre convertida en cursa d'obstacles....Marcant el ritme i amb desnivells inclosos. Una entrada espectacular al estadi sortir corrent i sentin-te protagonista, la batucada et donava la força necessaria per creuar els ultims kilometres, i en veure un panel mega gran del corte ingles que hi posava "meta" la emocio s'apodera dins teu, contenta i feliç d'arribar-hi, els guanyadors hem sigut cada persona q ha fet realitat aquesta cursa solidaria per l'Institut Guttman. Més de 80.000 participants! Ara sols queda descansar i esperar a la proxima😄




Per últim a la mitja marató asfaltera de Blancafort un altre podi Espluguí de la nostra corredora Eva Bonet. van participar-hi també el Joan Civit, el Joan Heredia el Ton Boqué, el Marc Vidal i l'Eva.
 l'Equipàs que va donar mooolta guerra!


Quan pengin els resultats oficials amb els temps ho penjarem... Mentrestant a descansar!

Text: Rosa, Montse i Blogger
Fotos: algu!





dijous, 9 d’abril del 2015

Trescant el podi a la cursa de Prades

El passat 5 de març, diumenge de Pàsqua uns quants espluguins, entre ells l’Anton Boqué, el Marc Martí, (acompanyats pel montblanquí Jordi Puigdengoles), l’Eva Bonet i el Joan Ramon Gásquez , vam anar a la cursa que organitzava el Club O2  de Prades. Hi havien dues distàncies a escollir, la de 13 o la de 9km, tots els espluguins ens vam decantar per la llarga.
La sortida era a l’entranyable plaça de Prades, però a 2 graus de temperatura, 10 minuts abans de la cursa no es veia cap runner pel carrer, tots eren distribuïts pels bars de la zona. A les 10 en punt del matí es va donar el tret de sortida.
Va començar la cursa amb una forta pujada d’uns dos quilòmetres, aquí tots els corredors van trobar el seu ritme més còmode. Després de córrer per diferents senders, corriols i camins de cabra, els espluguins vam acabar la cursa amb un meritoris temps. El Marc Martí  i l’Anton Boqué van entrar junts i van quedar en un  5è i 6è lloc de la general, l’Eva Bonet va quedar 1era en la categoria femenina, acompanyada en tot moment pel Joan Ramon Gásquez, (si no la noia es perd a cada cantonada) que va quedar en la 12ena posició de la general. 

Un magnífic resultat si tenim en compte el poc temps que alguns d'ells fa que competeixen... En resum una bona jornada de running i  una cursa curta però intensa de la que vam poder gaudir en tot moment.
Text i fotos: bloggers