dimecres, 20 de juny del 2018

Marcha de los tres Ibones. La "no cursa"

Vine a córrer una marxa pels paratges de la selva de Oza! Això em deia el Jordi i certament tenia raó! Quins paratges més xulos que té aquesta ampla vall a cavall entre Navarra, Occitània i Aragó. ara lo de Marxa o cursa??? Déu ni do! Quina marxa més hippie! Començant pel dorsal: un foli amb un numero pintat amb retolador i acabant pel marcatge del recorregut... Per flipar!
Així que emmig de concerts i finals de curs marxem amb furgo cap on Jesucrist va perdre l'espardenya... Buf Després de 4h de cotxe ens donen dorsal i a sopar i dormir.
L'equip del CAE a punt de donar guerra per aquestes contrades!

El matí s'alça fred, així que haurem de posar-nos el jec i anar a fer el control de signatures d'evasió de responsabilitat! i no m'extranya! deixar sense marcar 8km d'alta muntanya en el lloc amb més boira té tela! No sé quanta gent es va perdre però segur que uns quants.


Tret de sortida puntuals a les 7:30 i pit i amunt cap a l'Ibon de Acherito. Comencem a bon ritme, anem al segon grup. Per davant un grupet de 4-5 escapats van tirant i just per radere nosaltres a ritmet de 5'/km fins que comença la pujada forta que a ritme bisonte anem trampejant.
Fem una bona part de la pujada a l'ombreta i s'agraeix. Aviat el sol sembla que apretarà. Darrera el Bisaurin i la divisòria amb França. JA ens hem oblidat de tenir els peus secs. El terreny "pedregós" resulta ser tou i de prats alpins en el 90% del recorregut i carregat d'aigua. Així que cada estoneta sentim com la frescor envaix els nostres peus.
Arribem a l'Ibon de Acherito. ja portem gairebé 2h i ja hem fet la meitat de desnivell positiu. l'avituallament de la "no cursa" era una rajola de xocolata. L'aigua ja te l'agafaràs de l'ibon o d'alguna deu que baixi de la muntanya. No coneixem massa la zona però es veuen pastures. Així que agafar l'aigua serà una altra de les aventures que ens deparava el dia.
Els paisatges eren espectaculars, prats alpins, el castillo d'Acher, la mesa de los tres reyes, uns quants Casi 3000 d'una bellesa magnífica.
Tota l'estona teniem un parell de serenos que ens anaven adelantant i deixant-se agafar. Naltres a ritme bisonte intentant no parar a les pujades anàvem fent a mode Ultra.
Feia un dia anticiclònic total i encara no apretava la calor. El paisatge, la companyia, el terreny i tot plegat feia que disfrutèssim de cada passa. de tan en tan trobàvem algú de l'organització amb una rajola de xocolata i que ens oferia aigua de la seua cantimplora. Doncs els avituallament eren bastant per fer autosuficiència.
Arriba el moment de travessar a França. la cara nord està immersa en un mar de núvols. Això marcarà en bona part la cursa. Doncs resulta que ens diuen al control:
- Los Franceses no nos dejan marcar en francia la carrera.... Bueno tampoco sé si lo hemos pedio jaja! :) Amb els ulls esbatanats agraeixo haver plastificat el mapa que et donen de record de la ruta. Doncs ens serà imprescindible! Entrar a Mordor emmig de la boira sense el track i sense cap marca! Buf! Comença el periple. No fa fred, però la temperatura cau uns quants graus i emmig de la boira el Jordi que ja l'havia fet va evaluant si li sona o no li sona... Buf quin cacau! 8km ens esperen perduts per camins d'herba i pedra que es perden a cada moment sense cap referència a més de 20m. De fet va ser un moment tant estressant que ni la càmara vam treure! I ves per on no en tenim cap foto fins que no vam sortir de la boira.
A l'arribar al refugi d'Arlet, que no veiem ni la casa ni el llac, van tallar la carrera. De fet naltres la fariem complerta ja que voliem fer només 2 ibons. Els que n'anàven a fer 3 els van fer tornar com nosaltres.
Així doncs tirant d'orientació pura i dura i deixant de banda les sensacions, vam tirar de mapa i a fer derives expresses per a poder trobar el coll de baixada. Que tenia un cartell que no el veies fins que no estàves a 2m! Després d'un convenciment de que anàvem per bon camí l'humor ja estava millor i mapa en mà ens disposàvem a baixar al canchal de Aguas tuertas.
De fet si que estan tuertas sí! ja les tastariem! Amb lo que ha arribat a ploure allò de baix era una atuèntica ciénaga!

La baixada al plano de Aguas tuertas també va ser una mica trambólica! Doncs per variar van desaparèixer les cintes i vam fer un camp a través! farts d'haver-nos de buscar la vida mirant cintes vam dir això és aquí baix! Doncs avall que fa baixada!
Dins de la foscor absoluta de la boira vam haver de travessar el riu un parell de vegades, en algun punts força profund! Doncs au a descalçar-se la veritat no sé per què! per que just d'esprés queies en un fangar fins al genoll! 
Després de fer una mica el mec per allà i posar els peus en aiguamolls i tolls arribàvem al refugi d'aguas tuertas. Allí hi havia una mica més d'avituallament, doncs vam agafar 4 xuxes i un aquàrius i avall! Ens esperàven 8km de pista de baixada. Buff! una mica pallissa per que vas cansat i de seguida en poses a 5' i poc el km. Pista llarga a tota la solana. Per davant un parell de nois de la cursa de 3 ibones i naltres a darrere. i per darrera uns quants més que els anem deixant a poc a poc.
El ritmet és bo! I avancem ràpid. Ja estem a prop de l'arribada on ens espera la Gema amb l'escallot per donar-nos la benvinguda! No sabem que hem quedat, ja que en principi anàvem els primers dels 2 ibones. Però el descontrol de la boira va fer que fessin girar la gent abans d'hora, d'altres que no passaven pels controls, gent que arribava per tot arreu. Una mica Xou! l'important, tot i fer gairebé 2km més, vam fer aproximadament el mateix temps que el Jordi havia fet l'any anterior, i el més important haviem xalat i sumat un bon entreno de 5h20' amb més de 1600md+ i 37km pel Pirineu

A l'acabar no podia faltar un bon banyet al riu, un entrepà de llonganisses. 4 o 5 dins el pa sense sucar ni res! Aquests aragonesos son folls!
i es clar... 4h de tornada en cotxe i a continuar els actes!
Total, una magnífica vall que ens brinda tot un seguit de paisatges i senders espectaculars i una no cursa molt hippie que fa que xalis d'allò més!

L'important es anar sumant experiències. Tornarem al lloc. No sé si a la mateixa cursa però si a trepitjar aquest terreny pseudo-pedregós. carregat de fant i bones vistes!


Text: Blogger
Fotos: Jordi i Toni