divendres, 26 de juny del 2009
Pujada a Sant Joan. Pep Pons va recuperant la forma!
Enguany els intrèpids atletes del Secae que van desafiar la son i la forta calor van recorrer en poc més de 50min els 9’5km que separen Montblanc de l’ermita de Sant Joan passant per la Nostra Trinitat.
En Pep que fa dies que ha tornat a les andades encara no havia recuperat el seu estat de forma habitual, però poc a poc l’entrenament a fet el seu fruit i ara ja s’estila com un dels homes forts del grup demostrant que les velles glòries no moren mai! Encara que s’hagués alçat a descarregar un camió de porcs a les 5 del matí va lluitar com un campió i va arribar el primer dels corredors del Cae que van participar.
En Toni amb una son de plors i bolquers va començar tranquil per acabar fort i tot i que va anar junt amb en Pep una bona estona, un canvi de ritme va fer que es quedés enrere a mitja cursa fins arribar al sender on va córrer a cor que vols fins arribar just darrera del Pep.
El Marc, va anar a fer la cursa conservadora. La seva feinada de mècanic-paleta-llauner l’ha impedit entrenar la meitat de la meitat del que hagués volgut. Tot i així va fer un exel.lent resultat i temps que tot i que queda lluny dels 50min que va fer l’any anterior ha demostrat que segueix estant allí per a suar dignament els colors del Club.
Després un bon esmorzar de pa amb tomaca, cafè i gotes i cap avall!
La Classificació va ser la següent:
1er Xavi Sauquillo amb 39’ 51’’
...
21e Pep Pons amb 50 38’’
22e Toni Morlans amb 50’ 48’’
51e Marc Martí amb 56 10’’
Fotos CAM
Text: Blogger
dijous, 11 de juny del 2009
La Feixa del Colom de Montblanc
El diumenge 24 de maig un grup d’espluguins d’entre els que hi anàvem dos membres de
Després de valorar l’opció de pujar caminant per la pista de l’Ermita de
L’escollit per nosaltres s’inicia amb un pas vertical d’uns
Un cop dalt, i fent servir la intuició ens dirigirem cap a l’est prenent com a referència la població de Montblanc. Un cop al límit del cingle veurem la instal·lació de descens que comença amb l’ajuda d’una cadena i que després mitjançant grapes i finalment amb una original escala metàlica ens permetrà arribar a una petita feixa natural. Fins aquí hem realitzat el 50% de la via. Ens espera superar sense dificultats el flanqueig de la feixa que mitjançant un cable de seguretat ens conduirà al tram més curiós. Aquest tram equipat amb clavilles ens deixa el bosc als nostres peus i ens permet arribar a la paret inicial. Des d’allí podem continuar resseguint la feixa fins arribar a l’últim tram equipat que fàcilment ens condueix al peu del cingle altre cop. Ja només ens queda seguir el senderó que mena a la pista principal per finalment retornar al cotxe.
Agraïr al Xavier Òdena i al Toni Morlans per cedir part del seu material per a que tots, tant els que realitzaven una ferrada per primer cop, com els que ja l’havien fet, poguéssim gaudir d’una matinal diferent.
Text: Jordi Guasch