diumenge, 16 de setembre del 2012

El Gran Facha, un 3000 per la independència!

 Després de l'històrica manifestació de l'11 de setembre, que significarà de ben segur un punt d'inflexió, vam decicir anar a fer un 3000 per la independència. Així doncs vam posar fil a l'agulla i vam decidir anar a fer el gran Facha, cim fronterer entre França i Espanya.
En contra del que pugueu pensar o imaginar, no era pas una provocació sinó una reivindicació del futur estat Català sense violència i per la voluntat legítima del poble amb la més absoluta normalitat.
 La tria del cim va ser per dues raons, la primera es obvia, el nom. Anomentant-se gran Facha era un bon lloc per fer pedagogia del nostre fet diferencial, encara que només fos de manera simbòlica amb les estelades.
La segona raó era per fer un tribut a Francis Lagardere, alpinista de Lourdes que va pujar al cim la imatge de marbre de 25 kg de la verge de Lourdes i que va ser assassinat pel feixisme nazi.  Madamme Chevalier alpinista dels anys 40, va estar a punt de morir a la montanya, salvant-se pels pèls, va fer un vot amb la verge de lourdes i li va fer una capella i amb Francis Lagardère la van pujar al cim. Poc després va ser afusellat com el nostre president Companys. Per aquesta raó vam pujar aquí dalt i ensenyar al món amb la més absoluta normalitat el nostre desig de ser Lliures!
 En l'actualitat la verge no hi és, no sabem si l'han robada o s'ha perdut muntanya avall. De fet n'era una rèplica ja que la original la pujen i la baixen cada 4 , 5 d'agost un seguici hispano-francés.

 Vam planificar doncs un cap de setmana amb les families per visitar la vall de Tena. Uns quants ja van venir el dia abans per tal de fer la Peña Foratata, un mirador exelent d'aquesta preciosa vall.
Així doncs matiners com sempre a les 5 del matí començavem a caminar des de l'embassament de la Sarra direcció refugi de Respomuso on hi vam arribar quan despuntava el dia. Seria una llarga i dura jornada!
Després d'un bon esmorzar, al coll de la Fache, cresta amunt entre caminets i grans blocs. Un paisatge maquíssim al nostre voltant.
 El Joan crestejant amb bon ambient i amb la fresqueta de la brisa matinal. ja quedava menys!
 Un cop a l'avantcim, la vista radere es exepcional, el coll de portalet amb el midi d'ossau, tota la cresta de les frondellas, El cim del Balaitous , la cresta Costerillou i la magnífica vall de Respomuso.
 El Marc a cavall d'un passet fàcil però aeri, tot esperant la resta de la cordada que anàva pujant
 Algun passet a desprepar evitable per la dreta, però fet a tota cresta. Els Joans en el moment clau.
 Un cop al cim, vam estendre les estelades, amb la música de la Flama d'obrint pas! un moment emocionant que vam viure amb una cordada de francesos que no en tenia ni idea de que eren tantes estelades i una de bascos que s'ho miràven impertèrrits. Els protagonistes vam ser:
 El Joan Iniesta, la jove promesa lesionada.
El Gerard, la vedette de la muntanya
El Joan, l'alpinista panxacontent
EL Tavi, el corredor de fondu
El Marc, l'skyrunner
El Toni, el guía bisonte!
Després la màxima pallissa de baixada! Ens vam separar en dos grups per tal d'avançar una mica el fer el dinar i arribar al camping a ajudar una mica amb les canalles. Venirem en un sol cotxe, i calia fer dos viatges.
la baixada es va fer llarga amb més de 1800 m de desnivell acumulat de pujada i els mateixos de baixada en una ruta d'uns 28 a 29 km de muntanya. Una bona pallissa que va acabar com no podia ser d'una altra manera amb un bon banyet al riu!
 Aquí teniu doncs la nostra petita contribució.
Que aquest gest simbòlic només sigui el principi del llarg i ardu camí que ens queda fins a la llibertat! Serà dur i difícil, com fer un cim ben llarg i complicat, però l'assoliment del nostre cim, la nostra fita farà més valuos el nostre anhel.

Salut i visca Catalunya lliure!

Text: Blogger.
Fotos: Marc, Tavi, Joan i Toni.