Dedicat al Joan Febrer
i al seu equip, per la feina ben feta!!
No sé per on
començar...una il·lusió que s'ha convertit en una experiència inoblidable, el
Jorge....
Fa anys que les
nostres vacances les passem a l'illa de Menorca i ara fa tres anys vaig veure
que es feia una cursa on podies donar la volta a l'illa en diferents etapes
corrent. Vaig pensar que algun dia ho havia de fer però en aquella època
el córrer una activitat que feia temps que no practicava.
Al passar l'estiu
a l'illa i fer moltes excursions amb la família pel camí de cavalls, algun
matí m'animava a sortit a córrer per la zona, ha fet que
conegués millor la illa i en quedés enamorat. Menorca té una
bellesa especial per mi.
Em vaig fer soci del
cub CAE ara fa un any i mig i el meu pensament era poder fer l'epic 360
tot i que no ho vaig dir a ningú.
Al cap d'un temps vaig
fer la CaraNord de Vimbodí...la meva primera cursa de 13 km amb poc més 1 hora.
Vaig quedar 4t de la categoria Veterà sense poder-ho creure.
Un mesos més tard vaig
apuntar-me a la meva primera mitja Marató, a Mont-ral "Les
Montralines", va ser una cursa dura però tenint en compte el poc preparat
que estava la vaig fer prou ràpid amb 2'46 i vaig animar-me tant que vaig
pensar que aquell setembre faria l'epic de Menorca.
Aquest passat 19 de
febrer vam anar molts membres del club a fer la Cameta Coixa, era una mitja de
muntanya que molts dels companys repetien i que per mi era la primera
vegada, va ser una cursa xulíssima i aquí em vaig animar molt i vaig descobrir
que hi han maneres de competició que m'agradaven i feien sentir-te molt bé, el
fet d'acabar-la i fer-la amb altres companys.
Preparant-nos per fer
la mitja de la Cameta vaig comentar que tenia una il·lusió i que al setembre es
feia una cursa a Menorca que volia fer i que aquest any s'havia canviat del
setembre al març, una cursa que feia anys que seguia però
s'havia d'inscriure en parella. El Jordi Arbós ja s'hi volia inscriure aquella
nit.....ho vam estar parlant amb la família i ho vàremm fer el més ràpid que
vam poder, crec que vàrem ser els primers inscrits doncs encara faltava més de
5 mesos per fer-la.
Vam començar a fer
sortides amb el grup i nosaltres sempre pensant amb l'objectiu de fer l'epic,
una cursa de tres etapes amb un total de 105km.
Moltes de les sortides
amb el Jordi eren parlant de Menorca i el temps anava passant i nosaltres
entrenant, intentàvem fer algun entrenament de més de 22km però costava doncs a
l'hivern el fred i la foscor no ajuden a fer entrenaments molt
llargs, per nosaltres el més important era tenir una bona resistència
i ritme de cursa i poder acabar la cursa...van començar també a sortir dos i
tres dies seguits per acostumar-nos al que hauríem de fer a Menorca.
L'Epic 360 es una
cursa per etapes i que s'ha de fer amb parelles. Té tres modalitats:
l'Epic 3 etapes d'uns
52km per etapa i un total 156km
Experience 3 etapes
d'uns 32km i un total de 105km
Muntainbike 3 etapes
d'uns 74km i un total de 222km.
Naltres vam escollir
la modalitat experience.
Marxem a Menorca.
Dijous 9 de març
17:00 hores Lliurament de dorsals
209 Jordi Gil i 210 Jordi Arbós i primer brieffing a la sala
multifuncional de Mercadal. En aquells moments et sens especial, estàvem
eufòrics i amb ganes de sortir i gaudir de la cursa. Ens van explicar les
normatives i la primera etapa per on transcorreria. Jo m´ho conec bastant i
sabia que tot i que no hi havia molt desnivell eren 37.5 km amb puges i baixes
i que fàcil no era.
Divendres 10 de Març: Es Grau-Mercadal 37,5km
9:00 Matí Es GRAU
Nervis de 1era ETAPA,
sensacions a flor de pell, comencem l'escalfament i mentrestant coneixem la
gent que tenen el mateix somni, un somni que era a punt de començar.
9:45 En dino
(l'speaker) ens fa escalfar ballant, just davant la sortida, fa que l'ambient
sigui una passada, tots el nervis desapareixen i fa que aquella família
s'uneixi tot d'una i la il·lusió augmenti, una sensació indescriptible era el
que sentíem en aquells moments. Vam posar-nos al davant de tot i vam
sortir dels primers, davant nostre quatre o cinc parelles i nosaltres portant
el ritme adequat per poder anar seguint els del davant i fins i tot avançar un
equip, al km 29 anàvem els tercers i en un avituallament vam poder avançar als
segons i col·locar-nos nosaltres com a segons.......venia un tram dur perquè
era carretera i asfalt i bastant desnivell i amb la calor que feia les forces
del Jordi Gil al km 31 eren escasses, però l'Arbós va tirar de mi animant-me
com un JABATU i com que em deia que no veia als segons, vàrem poder arribar a
meta al cap de 3:11. Arribàvem a meta com a segons
classificats, va ser increïble el que vam sentir, vius moments durs però quan
s'arriba a meta tot aquell patiment es transforma d'una manera eufòrica a
alegria i les ganes de superació augmenten....però això si, vam tenir la
pressió de fer-ho molt be el dia següent.
L'etapa primera es
comença a la costa est i s'acaba a l'interior, al poble des Mercadal.
A les 17:30 Brieffing per parlar de la
primera etapa i engegar la segona, es fa amb conjunt vull dir que es fa amb
totes tres modalitats, està bé perquè coneixes a la gent. Es va fer un
sorteig de bosses camelback, ulleres, roba compreesport....no ens va tocar res
però surts d'allà amb unes ganes de fer la següent etapa bestials.
Dissabte 11 de Març: Cala Galdana a
Alaior 34km
9:00 Matí Cala Galdana.
9:45 En
Dino com l'etapa anterior ens fa ballar i anima la sortida, ell fa que la
sortida sigui
sense tant nervi i
d'una forma menys competitiva.
La sortida la vam
tornar a fer del davant de tot i vam anar junts amb els que havien quedat
primers i tercers a l'etapa primera, vam sortir xerrant i comentant la primera
etapa i poc a poc ens vam anar coneixent.
Vull mencionar que en
aquesta etapa van estar amb nosaltres a la sortida uns amics molt especials de
Menorca i a l'avituallament de Sant Tomàs ells eren allà, també per animar-nos.....és
d’agrair quan algú et dona ànims i veus que ells ho pateixen amb tu.
La 2ona Etapa va
transcórrer al sud, una etapa molt bonica per les seves platges. Ens van dir
que seria la etapa més calorosa i de fet així va ser, va fer un dia espectacular,
com de començaments de juny.
L'etapa era llarga i
nosaltres tot i portar un bon ritme els del grup es van avançar una mica, els
teníem a pocs metres però ja no vam anar tant junts.
A l'últim
avituallament vam veure que hi havia els tercers de la primera etapa però
aquest cop no van perdre ni un segon i vam apretar a l'arribada fent que ens
quedéssim amb la tercera posició amb un temps 3:14:54, vam estar més que
contents!!
A les 17:30 Brieffing de la segona etapa.
Aquell dia el Dino va estar més seriós i el Joan Febrer va haver d'avisar de la
normativa doncs la modalitat mountain bike van tenir queixes de part de la
Guardia civil perquè van trobar més d'un equip anant per l'altre sentit de
carretera en alguns trams sancionant a l'empresa i advertint que anul·larien la
cursa.
Es va tornar a fer un
sorteig i no ens va tocar ressssssssss.
Diumenge 13 de Març El
Pilar a Mercadal 32.5km
9:00 Matí Del
Pilar 3era i última etapa, "la decisiva"
Aquí ens ho jugàvem
tot, era l'etapa més dura...32.5 km de turons i pedres, baixadors de vertigen i
pedregals trenca turmells.
Vam sortir amb els
equips que van quedar primers i segons a la segona etapa i tot i portar un
ritme bestial per mi, vaig poder seguir i anar tots 6 junts ( Ens acompanyava
una noia italiana i un noi que estaven fora de cursa perquè les seves parelles
estaven lesionades, malaltes...la noia havia quedat feia poc la segona a la
trans-canaries de la seva categoria).
Al km 26 les forces ja
escassejaven pels 5 menys per l'Arbós que portava el subidon de la seva
vida.
Aquí vaig pensar en
Menorca, en els meus fills i no sé d'on vaig treure les forces per anar amb el
Jordi, que em volia donar ànims eufòrics i jo li hagués donat un cop de puny a
tot el careto per exigir-me el meu 100x100 i dir-me just a l'últim
quilòmetre, quan ja vèiem el poble de Mercadal, que ell no passaria la meta i
els esperaria per entrar tots 6 junts....jo no vaig reaccionar només el vaig
mirar amb una mirada incrèdula pel que havia sentit i li vaig dir que ni
pensaments...qui era ell per trencar el meu somni, com podia exigir-me tant i
després voler trencar-me la il·lusió de pujar al pòdium a Menorca!! ell va
quedar sorprès per la meva reacció ...- Jordi tant fa la segona posició que la
tercera!! Al final vaig adonar-me que tenia tota la raó, Jordi els
esperem!....no he conegut millor persona i capullo a la vegada!!!!!
L'arribada va ser tant
emocionant....Els jordi´s primers de l'última etapa deia en Dino per
megafonia...Mercadal era ple de gent rebent als corredors....
Just arribar a meta
vam dir que els esperàvem, que havíem anat tota l'etapa junts i es mereixien
entrar a meta amb nosaltres.
Dino no s'ho podia
creure i només repetia "increïble el que està succeint...això no ha passat
mai en aquesta cursa!!
Un del moments més
bonics de la meva vida veure com arribaven i agafar-los per entrar tots junts a
meta!!
Vam ser més que
rebuts, va ser més que un somni....ha estat una experiència que només el fet de
recordar-la ens emocionem i fa que ens sentim millors persones!!
Com a resultat final
vam resultar ser tercers al cedir la segona posició.
Moltes gràcies Jordi
Arbós, espero repetir algun dia junts, gràcies a la família de la Granada de
dalt per deixar-nos casa seva i a la Laia i el Marc per donar-nos tant suport.
També a la Mercè per ajudar-nos amb els trasllats i a l'Oscar per estar amb
nosaltres tot moment, a la dona del Dani Coll per animar-nos a totes les
etapes, al Josep Garriga que tot i que no ens veiem gaire coincidim per tot
arreu, i a tots els amics que vam fer durant la cursa. Moltes gràcies a
la família del Jordi Arbós i a l’Anna per venir a animar-nos, I al Manel i l'Erika per nutrir-nos en cos i ment! I també a la
Cristina per venir-me a buscar i fer que això fos possible!
Text: Jordi
Març de 2017
