Era dissabte 20 de setembre i una colleta de la Secció Excursionista del CAE vam anar a fer la via ferrada del roc d’Esquers a Andorra. La via comença a la carretera que va a Engolasters i és de dificultat mitjana-alta. 3 horetes de tibada i 1 hora de descens.
El grup érem el Marc, la Mercè, l’Enric, el Jordi, La Gemma i el Toni.
Venint directament de l’Espluga ens vam trobar al peu de via amb l’Enric i el Jordi que van fer el primer tram de via, després van haver de marxar ja que les activitats eren tantes que tenien l’agenda plena!
La via comença força vertical, però petits flanquejos per dins de vegetació fan que la sensació d’altura es vagi trampejant.
Algun passet desplomat i atlètic, trams de grimpada, cadenes, tibades i escales…
I per acabar el millor final! Un pont tibetà amb una cadena als peus que fa que al passar-hi se't glaci la sang! Després del pont la via s’acaba i pots mirar enrere i veure Escaldes amb el bullici de cotxes i gent comprant... Que tranquil que s’està aquí dalt!
El descens es fa per part de la gran ruta del principat (GRP) baixant la vall de Madriu, una de les més boniques d’Andorra.
Un dia complert que va continuar amb l'esport de risc de gastar i es va acabar amb un banyet a Caldea i soparó amb banyador!
Al principi feia bastant de fred!
La Mercè caminant per la paret com l’spiderman
Estrenant la samarreta a la roca
El Marc en un dels últims ressalts amb Escaldes com a teló de fons
La Mercè en un tram molt atlètic marcant musclus
La Gemma molt ben acompanyada travessa el pont tibetà!
I per acabar un video d'un funambulista de pa sucat amb oli!
Text: Toni Morlans
Fotos i video: Toni i Gemma Roselló
diumenge, 21 de setembre del 2008
diumenge, 7 de setembre del 2008
Gemma el repte: 30 anys, 30 tresmils
La Gemma onejant l’estelada al cim núm 30 de la seva carrera com a Alpinista i Pirineista.
El cim de la Maladeta Occidental (pic Mir) de 3184mt.
L’Agost s’acabava, a l’octubre venien els 30 anys i faltaven 4 tresmils per què la Gemma pogués aconseguir el seu repte. Arribar als 30 tresmils abans de fer els 30.
Ens vam posar fil a l’agulla i cap a Benasc i falta gent, i allí que hi ha una bona concentració de tresmils del Pirineu vam traçar una Ruta que ens havia de portar al Diente i la muela de Alba, i després al cim de la punta Delmàs i per acabar el núm. 30 la Maladeta occ o pic Mir.
L’expedició va començar a les 5’45, despres d’un bon esmorzar a la Cali i d’una dormideta més aviat escadusera vam agafar el bus que ens havia de dur des de Llanos del Hospital a la Besurta. Aquí encara de nit vam anar cap al Refugi de la Renclusa coincidint amb tota la gernació que anava a fer l’Aneto. Des del Refu ja encaravem completament en solitari la ruta del Barranc d'Alba i després de 3 bones hores ja erem al coll d’Alba on vam fer per una aèria i sorprenent cresta primer la Muela de Alba de 3111 mt. I després el Diente. Una pedra col•locada al mig d’una cresta afiladíssima feia de cim. Diente de Alba 3120 mt.
Ja teníem la meitat de la feina feta nomès calia tornar al coll superior d’Alba i remuntar l’altra cresta que ens havia de dur al pic de la punta Delmàs de 3158 mt.
Uns passets més alguns d’ells encordats i el cim num 30 estava allí, la Maladeta occidental (pic Mir) de 3184 mt.
Des del Cim i amb la tranquil•litat de tenir la feina mig feta, nomès calia tornar a baix sans i estalvis, però abans descansar mirant el meravellós paisatge que ens brinda el cim on estem... en primer pla els pics d’Alba amb el diente i la muela ben a prop. I al fons a l’esquerra l’imponent mole de la cresta de las Espadas i el Posets. I a la dreta el cims del Gourgs Blancs fins al Perdiguero.
Un cop a baix on l’herba ja comença a créixer miràvem amb enyorança la cresta que tanta suor ens havia costat conquerir.
Per fi ja portem a vora 9 h caminant i sí el Refugi de la Renclusa es a tocar. 1 horeta més i ja estarem a prop del cotxe i més a prop de l’entrecot de rigor que No es pot perdonar.
Objectiu acomplert!!!
Text: Toni
Fotos: Gemma i Toni
El cim de la Maladeta Occidental (pic Mir) de 3184mt.
L’Agost s’acabava, a l’octubre venien els 30 anys i faltaven 4 tresmils per què la Gemma pogués aconseguir el seu repte. Arribar als 30 tresmils abans de fer els 30.
Ens vam posar fil a l’agulla i cap a Benasc i falta gent, i allí que hi ha una bona concentració de tresmils del Pirineu vam traçar una Ruta que ens havia de portar al Diente i la muela de Alba, i després al cim de la punta Delmàs i per acabar el núm. 30 la Maladeta occ o pic Mir.
L’expedició va començar a les 5’45, despres d’un bon esmorzar a la Cali i d’una dormideta més aviat escadusera vam agafar el bus que ens havia de dur des de Llanos del Hospital a la Besurta. Aquí encara de nit vam anar cap al Refugi de la Renclusa coincidint amb tota la gernació que anava a fer l’Aneto. Des del Refu ja encaravem completament en solitari la ruta del Barranc d'Alba i després de 3 bones hores ja erem al coll d’Alba on vam fer per una aèria i sorprenent cresta primer la Muela de Alba de 3111 mt. I després el Diente. Una pedra col•locada al mig d’una cresta afiladíssima feia de cim. Diente de Alba 3120 mt.
Ja teníem la meitat de la feina feta nomès calia tornar al coll superior d’Alba i remuntar l’altra cresta que ens havia de dur al pic de la punta Delmàs de 3158 mt.
Uns passets més alguns d’ells encordats i el cim num 30 estava allí, la Maladeta occidental (pic Mir) de 3184 mt.
Des del Cim i amb la tranquil•litat de tenir la feina mig feta, nomès calia tornar a baix sans i estalvis, però abans descansar mirant el meravellós paisatge que ens brinda el cim on estem... en primer pla els pics d’Alba amb el diente i la muela ben a prop. I al fons a l’esquerra l’imponent mole de la cresta de las Espadas i el Posets. I a la dreta el cims del Gourgs Blancs fins al Perdiguero.
Un cop a baix on l’herba ja comença a créixer miràvem amb enyorança la cresta que tanta suor ens havia costat conquerir.
Per fi ja portem a vora 9 h caminant i sí el Refugi de la Renclusa es a tocar. 1 horeta més i ja estarem a prop del cotxe i més a prop de l’entrecot de rigor que No es pot perdonar.
Objectiu acomplert!!!
Text: Toni
Fotos: Gemma i Toni
dilluns, 1 de setembre del 2008
Escalada clàssica a Castellfollit: Via Montserrat V
Era finals d’agost i de cara al vespre per aprofitar una calurosa tarda de l’estiu que ja anava acabant. El Marc la Mercè, la Gemma i el Toni vam anar a fer la via clàssica –Montserrat, que està situada a la paret del camí que porta a la granja de Castellfollit.
Una via fácil de granit i esquistos de V grau ben equipada que tots nosaltres vam encadenar fins a la reunió situada a 28m de terra.
Un dia d’escalada tranquila que vam amenitzar amb un parell més de vies de la mateixa paret.
Els primers metres de la via que semblen de marbre.
La Gemma tiba amunt per la placa que l’ha de dur al diedre per on transcorre la resta de la via.
Un cop superada la primera placa i el Diedre queden uns metres de més fácil trepada fins a la reunió.
El marc en un dels passos desplomats que fan que els avantbraços fagin xup xup!
Text: Toni
Fotos : Toni i Gemma
Una via fácil de granit i esquistos de V grau ben equipada que tots nosaltres vam encadenar fins a la reunió situada a 28m de terra.
Un dia d’escalada tranquila que vam amenitzar amb un parell més de vies de la mateixa paret.
Els primers metres de la via que semblen de marbre.
La Gemma tiba amunt per la placa que l’ha de dur al diedre per on transcorre la resta de la via.
Un cop superada la primera placa i el Diedre queden uns metres de més fácil trepada fins a la reunió.
El marc en un dels passos desplomats que fan que els avantbraços fagin xup xup!
Text: Toni
Fotos : Toni i Gemma
Subscriure's a:
Missatges (Atom)