diumenge, 7 de setembre de 2008

Gemma el repte: 30 anys, 30 tresmils

La Gemma onejant l’estelada al cim núm 30 de la seva carrera com a Alpinista i Pirineista.
El cim de la Maladeta Occidental (pic Mir) de 3184mt.

L’Agost s’acabava, a l’octubre venien els 30 anys i faltaven 4 tresmils per què la Gemma pogués aconseguir el seu repte. Arribar als 30 tresmils abans de fer els 30.
Ens vam posar fil a l’agulla i cap a Benasc i falta gent, i allí que hi ha una bona concentració de tresmils del Pirineu vam traçar una Ruta que ens havia de portar al Diente i la muela de Alba, i després al cim de la punta Delmàs i per acabar el núm. 30 la Maladeta occ o pic Mir.
L’expedició va començar a les 5’45, despres d’un bon esmorzar a la Cali i d’una dormideta més aviat escadusera vam agafar el bus que ens havia de dur des de Llanos del Hospital a la Besurta. Aquí encara de nit vam anar cap al Refugi de la Renclusa coincidint amb tota la gernació que anava a fer l’Aneto. Des del Refu ja encaravem completament en solitari la ruta del Barranc d'Alba i després de 3 bones hores ja erem al coll d’Alba on vam fer per una aèria i sorprenent cresta primer la Muela de Alba de 3111 mt. I després el Diente. Una pedra col•locada al mig d’una cresta afiladíssima feia de cim. Diente de Alba 3120 mt.



Ja teníem la meitat de la feina feta nomès calia tornar al coll superior d’Alba i remuntar l’altra cresta que ens havia de dur al pic de la punta Delmàs de 3158 mt.


Uns passets més alguns d’ells encordats i el cim num 30 estava allí, la Maladeta occidental (pic Mir) de 3184 mt.


Des del Cim i amb la tranquil•litat de tenir la feina mig feta, nomès calia tornar a baix sans i estalvis, però abans descansar mirant el meravellós paisatge que ens brinda el cim on estem... en primer pla els pics d’Alba amb el diente i la muela ben a prop. I al fons a l’esquerra l’imponent mole de la cresta de las Espadas i el Posets. I a la dreta el cims del Gourgs Blancs fins al Perdiguero.


Un cop a baix on l’herba ja comença a créixer miràvem amb enyorança la cresta que tanta suor ens havia costat conquerir.


Per fi ja portem a vora 9 h caminant i sí el Refugi de la Renclusa es a tocar. 1 horeta més i ja estarem a prop del cotxe i més a prop de l’entrecot de rigor que No es pot perdonar.
Objectiu acomplert!!!


Text: Toni
Fotos: Gemma i Toni