diumenge, 23 de juliol del 2017

Pica d'Estats 3143mt l'Arnau al sostre de Catalunya

23 d’agost de 2017, L’últim cap de setmana de juliol, juntament amb la família i uns amics, vam organitzar una sortida a Àreu per aconseguir pujar al cim del sostre de Catalunya, la Pica d’Estats (3143m) en un sol dia. Era el primer tres mil de molts, especialment de la Maria i l’Arnau… Primerament, l’Arnau, que té 9 anys, no havia de pujar per la duresa del recorregut i només fent-lo en un dia… Però ell va decidir que volia fer el cim de la Pica i es va preparar a consciència per aconseguir-lo…

Qui vol fer una cosa troba sempre un mitjà, qui no vol fer res troba sempre una excusa

                                        Proverbi àrab

Així doncs va arribar el dia per fer el cim… Ens vam aixecar molt d’hora molt d’hora i a les 4:30 del matí començàvem a caminar deixant el cotxe al pàrquing del Refugi de Vallferrera… Vam continuar amunt, amb els frontals, i vam baixar per unes cadenes fins tornar a baix… 
Ens enfilàvem cap a l’Estany del Sotllo quan el dia va despuntar… Vam fer una paradeta per esmorzar i agafar forces…

Després vam continuar cap amunt, vam passar l’Estany d’Estats i ens vam enfilar per la tartera fins arribar al Coll del Sotllo… La duresa de la tartera va fer que al Coll del Sotllo tornéssim a fer una paradeta… Ara tocava baixar… I posar-nos els grampons!!! 
L’Arnau va quedar parat que encara hi hagués neu… Li vam explicar que aquestes glaceres éren de l’època de la prehistòria i que cada vegada en quedaven menys per culpa del canvi climàtic…
Després de baixar toca pujar… L’Arnau, juntament amb els seus amics anava per davant… Observant, pujant, saltant, rient… Ja divisàvem el cim… 


… Fins que a les 13:00 aconseguíem arribar fins al sostre de Catalunya, la Pica d’Estats, 3143m!! Tots irradiàvem felicitat!!! Sobretot per l’Arnau i la Maria: el seu primer tres mil!!! Després de les fotos de rigor, tocava baixar… Tot baixant vam fer un altre tres mil: La Coma de Riufred…
Els nostres amics van aprofitar i van fer, a més de la Pica i la Coma de Riufred, el Verdaguer i el Montcalm…
Després de la tartera, vam parar per dinar i després vam seguir baixant fins arribar al cotxe…
Les dades del rellotge GPS demostren la duresa del recorregut realitzat en només un dia: Pica d'Estats (3143m), 16 hores, 26km i 4084m de desnivell acumulat...


Per a mi, aquesta ascenció és la setena vagada que aconsegueixo el cim de la Pica… Per l’Arnau i la Maria i molts dels amics va ser la primera vegada… I l’Arnau es va trobar molt bé físicament i ja em va demanar fer el Breithorn, 4164m que volíem fer al cap de 15 dies… El seu primer 4000!!!

Text: Joan Iniesta
Fotos: Maria Vendrell i Joan Iniesta



diumenge, 16 de juliol del 2017

Pics de Peguera i Monastero. Tombant Aigüestortes

Ja feia temps que no trescàvem pel Pirineu, i per fi ja hi hem tornat. En principi voliem anar a fer la cresta de Espadas al Pirineu d'Osca, però el Sergi, el principal impulsor d'aquest recorregut, no podia venir. Així que vam buscar una alternativa amb prou ambient i ben vistosa per tal d'anar a fer.
El Toni, després dels 3000's del Pirineu, està seguint un llibre per pujar als 50 pics més bonics del Pirineu, sigui quina sigui la seva alçada. Tot i que molts ja estan fets, encara n'hi ha molts per a fer.
Així que ens vam decidir per anar a fer el Cim del Peguera. I de regal el Monastero. Hi vam anar 4 valents: L'Octavi, el Xavi, la Gemma i el Toni
Vam anar a dormir amb furgo a la presa de Sallente, i com no podia ser d'una altra manera, vam matinar de valent! així el despertador sonava a les 4:45' i abans d'una hora ja enfilàvem la canal de Pigolo per anar a buscar el carrilet amb els seus túnels que ens portarien a l'estany Gento i més amunt a Colomina.
Arribem a Colomina a bon ritme, de 2h30 que marca des de Sallente, en 1h45 ja l'hem passat. Així veient sortir el sol damunt les blaves aigües del llac de Colomina arribàvem a pas ferm i amb ganes al pas de l'Ós! Ara ja estem en territori Carros de Foc i ja comencem a veure gent.

Passat el pas de l'Ós, ja ens desviem per anar a cercar el coll de Peguera. En unes hores tornarem a ser aquí tancant el bucle... Però encara queda molt!
De seguida arribem al coll, i després d'agafar forces en un raconet a l'ombra a molt bona temperatura arribem a l'aèria i espectacular cresta que fa de línea divisòria del parc Nacional d'Aigüestortes. Es brutal, sota nostra més de 30 llacs del circ lacustre de josep M Blanc i Vall fosca i davant nostre sobre airosa la vall de monestero que finalitza al llac de Sant Maurici sempre mostrant el reflexe dels Encantats.
Un parell de passets fàcils i amb poca exposició i de seguida som al cim. Una immensa fita la pedra de la qual hi cabem ben just tots 4. ens hi assentem una bona estona. La vista és brutal. Anem resseguint els cims que des d'aquí veiem i com que fa molt de bo, disfrutem del moment.
Aquestos cims, et corprenen. som dalt del Peguera, que amb els seus 2987,2m és el cim més alt del Pallars Jussà i un quasi 3000 que val moltíssim la pena. Un dels que si has caminat per Aigüestortes, sempre t'ha cridat pujar-hi! Aquí dalt sentint la brisa del nord que refrescava ben just l'ambient és el millor moment per practicar el "mindfulness" i deixar-se embadalir pel paisatge que mai et cansaries de mirar.
l'Octavi emetent per a tota la galàxia! Com a tots els cims... No ho podem evitar i càmara amunt, càmera avall a buscar el millor plano per oferir-vos les millors imatges. Així documentem i us fem agafar ganes de pujar-hi! O de no pujar-hi! jaja
Per baixar del Peguera cap al coll de Monestero, hi ha un petit pas, un mur d'uns 8m amb passos de IIº que s'ha de desgrimpar. Tot i que portàvem corda per si de cas, al final, ni la vam treure. El pas es deixava fer, i al no tenir una gran exposició tots ho vam baixar sense cap dificultat.
Toca baixar del Peguera i anar cap al coll de monestero. Passada la part més aèria de la cresta s'alterna bocins d'herba amb més pedra.
Alguna pedreta feia que haguéssis d'estar ben atent, però res que els nostres Pirialpinistes del SE CAE poguéssim afrontar sense problemes.
Pujar al Monestero son 22' però sembla que siguin 60! Fa caloret i una pujadeta que semblava fàcil, sense ser difícil ens costa més del que preveiem. Les vistes però compensen la calor que comencem a notar. I el cansament es clar, i la gana! Ja portem unes 6h de marxa i hem matinat. Res no és gratuït!
El cim del Monestero, tot i ser més baix, Ens sorpren la caiguda en vertical que té cap a la vall de Monestero. Aixi amb molt de compte, ens fem la foto de cim. Reivindicant com sempre llibertat!
Un bon atac a les barretes, entrepans, maduixes, plàtans i demés menjars per degustar a 2900m!
Queda la llarga tornada, la ruta la vam dissenyar per disfrutar dels llacs i d'un trocet del camí de la carros de foc. però es clar... Quedava baixar cap avall a prop del refugi Josep M Blanc a l'estany de la Llastra per tornar a remuntar el coll de Saburó i empendre la tornada. Haurieu d'haver vist la cara de circumstàncies quan vam veure que marcava 1h de pujada fins al coll de Saburó i 3h fins a Colomina! Bufff! sort que son uns exagerats, i en menys de 2h ja ens estàvem banyant al llac de Colomina.
Amb les forces tocades per les més de 7h de marxa, 15km, i els més de 1500md+ que ja portàvem pujavem amunt deixant enrere el gran llac del cap del port i arribant al coll de Saburó. S'esperàven trobar el pas de l'ós, però no! Encara quedava una altra vall per flanquejar.
Allà vam trobar unes franceses que anàven amb tota la calma del món seguint la carros de foc. Després d'explicar-los el que havíem fet i dir-nos que haviem fet mitja volta al món, empreniem el flanqueig cap al pas de l'ós! el LLac de Saburó està pràcticament sec! Si us hi fixeu on comença el verd al mig de la fotografia hi ha la presa del que era l'enorme llac de Saburó... Avui convertit en un bassal amb bastant menys de la meitat de la seva superfície...
Arribant a la presa on hi ha el pas de l'ós us mostrem el camí recorregut. En disontinu quan passàvem per radere. Això només era el bucle petit, faltava l'aproximació!
Ens haviem fet petar més de 2l d'aigua bevent. i la Gemma tenia tanta sed, que només veure el blau turquesa del llac de Mar i llac de Colomina, no parava de cantar la cançó de les 100 fonts del Jordi Francolí mentres imaginava que es bevia mig llac... Encara quedava flanquejar-los tots dos.
Com no podia ser d'altra manera, vam trobar unes lloses i l'aigua... L'aigua ens "llamave" de tal manera que sense pensar-s'ho dos cops tots 4 ens vam tirar a l'aigua a hidratar-nos via tòpica per osmosi! Un bon bany refrescant i reparador. Doncs encara quedava baixar 600m de desnivell i unes 2h... Pit i avall, amb uns ànims i frescor renovats!
De les motxilles penjàven els calçotets, mentre observàvem els caminadors que poc a poc arribàven al Refugi de Colomina...
Ja tornàvem a ser al carrilet, i a baix l'estany de Sallente ens esperava amb un aquàrius de litre fresc a la nevera. Només quedava tornar a baixar la canal de Pigolo, que fent ziga-zagues ens anava fent un massatge pervers als genolls. Res greu doncs som gent curtida.
En fi! Ja som al riu i en una bona ombra per tal d'agafar forces per les gairebé 3h de cotxe que ens quden fins a l'Espluga... però ho farem amb una rialla a la boca. Doncs ens ho hem passat pipa!
Una gran pallissa de 26km, 1800md+ i més d'11h d'activitat per anar a fer aquests dos cims tan recomanables amb un exel.lent paisatge i la millor companyia possible. Bons amics i companys de cordada que fa que disfrutem cada pas del camí. Doncs assolim el cim, però el camí que ens hi porta és el veritable aprenentatge i gaudiment. Fins una altra curtida!

Text: Blogger
Fotos: Toni, Gemma, Octavi i Xavi

dimecres, 5 de juliol del 2017

Barrancs de llegenda '17

Un any més una representació verd-i -blanca del CAE va anar a terres Montblanquines per gaudir de la duresa dels seus barrancs.
A les 7 de la tarda va sortir la 3 barrancs amb Castro, Marc M i Jordi Gil. El Jordi Arbós la nostra gazela encara lluita per posar a punt el seu bessó.
A les 19:30 sortida de la 2 Barrancs amb la nostra jove promesa Jordi Bel. La Cris lesionada no va poder participar i l'Eva i la Merche van ser baixes d'última hora... La van anar a provar massa!
A les 20h els més ràpids, els d'1 barranc amb la participació del nostre benjamí, el Marc Morató, que va fer molt bona cursa i va arribar en segona posició,  va ser l'únic podi Espluguí. Per poc, ja que el Gil va fer 4rt categoria.
La cursa 3 barrancs, la reina va començar força ràpid, el nostre amic Pàmies va tirar endavant i ben a prop el Marc que va sortir motivat! Radera ben a prop Gil i més enrera Castro. A l'avituallament Es van ajuntar Gil i Marc. En la baixada de l aPasquala, el Marc va caure donant-se un cop al colze i al al genoll i va haver d'afluixar. 
Gil cansat encara de la setmana passada a la Vall d'Hecho, va fer un bon paper quedant 4rt de la categoria. i més tard va arribar el jose àngel.

El Jordi Bel, va fer un paperàs. Era un dels reptes de la temporada i el va superar amb escreix. Fa pocs dies feina tenia a poder córrer a les pujades i a dia d'avui ja el tenim fet un trail runner.

 Us deixem aquí la classificació de la 3 barrancs.