El dia anterior carregats com a rucs i sense reserva prèvia sabent que el refugi estava a petar, vam enfilar el refugi de Baysellance amb el sac, esterilla i tot el material necessari...
Ens van donar sopar i alberg dormint al menjador. Això si vam estar tan de sort que eren les 11 de la nit i encara parlaven del llop, del llop Europeu. Molt bonic pero amb soneta!
l'endemà amb les primeres llums del dia ja erem al petit Vignemale per tal de començar la cresta que porta al gran vignemale, el cim més important del massis.
Una cresta aèrea però fàcil la mar de bonica |
Ddes del cim del Piton Carré, imponent des de la seva cara nord albirem el Pique Longue o gran Vignemale que s'aixeca davant nostre com un gegant
La immensa glacera d'Ossoué on comencem a compartir neu amb alttres Pirineistes.
Caloreta i un dia perfecte per deixar la glacera i anar a les agulles impossibles, les del clot de la hount, allà a la quinta forca!
Quinta forca i en un terreny extremadament podrit es troben les agulles superior i inferior del clot de la hount. un caos de pedra desfeta on trobar el camí es converteix en missió impossilbe.
Això sí, espectacular agulla la inferior que si arriba amb dificultat i esforç mental i físic. Un ós veritablement dur de rosegar del Pirineu. El tresmil menys visitat del Pirineu. |
El Cerbillona també té la seva capritxosa agulla que vam anar a trepitjar abans de la Marmolera.
La Marmolera és amb diferència el tram més estètic de la cresta tot i que la seva dificultat és escasa. Un tram per tornar i disfrutar.
El Montferrrat tanca el circ, baixarem per un dels esperons on els pics de Milieu - Tapou ens guardàven les ultimes sorpreses del dia.
Un ràpel des d'un forn, que et deixava a mitja paret feia posar els pels de punta a un calb! assegurats i poc a poc vam arribar a l'hourquette, a terreny segur
El dia tot i ser molt bo a partir del migdia es va començar a tapar, cosa que vam agraír per no passar calor.
l'ultim obstacle del dia un ràpel de por, des d'un microones pla i petit, que et feia apuntar a la rimaya per no marxar!
Radere nostre tota la cresta i la pallissa a les nostres cames contents de la gesta i cansats per portar al damunt, tan de pes.
El cami de tornada discorre per un paratge magnific de la vall de Gavarnié i en un pllis plas som al cotxe.