El Tristaina. Ja fa un parell d'anys que li teniem l'ull posat. Sempre altiu damunt els tres llacs més visitats del país dels Pirineus. Però sempre, per mal temps o altres històries s'havia resistit...
Així que el 26 de Juliol, Pit i amunt cap a Andorra disposats a trepitjar aquest 2876, amb ambient de 3000. Una mica de vent ens va amenitzar la jornada.
Les 8 del matí, el dia es despertava rúfol i a 7 graus de temperatura la mica de vent feia dubtar de l'objectiu, però la història no l'escriuen els que no van fer i amb empenta i determinació en pocs minuts ja rodejàvem els llacs de Tristaina, que en aquestes hores son un paratge solitari i molt bonic.
Mica en mica el tímid sol ens donava el seu escalf, i seguint el sender ben fressat deixàvem els llacs enrere per començar una pujada que ben dreta i fent giragonces ens portaria al cim
De tan en tan un cop de vent ens feia estirar al terra per evitar que marxessim volant! 4 pedres a les butxaques poc a poc a 4 grapes i els cascs posats doncs tenim la cresta al davant.
Després de la dura pujada vé la part divertida, una bonica i ampla cresta que fa les delícies de grans i petits. A 4 grapes i a voltes ben drets anem progressant a pas ferm i controlant el vent direcció cap a l'estripajecs! una mena de peça de ferro que està al cim i marca la cota més alta a mode de vèrtex geodèsic. i que si hi penjes la jeca... doncs queda feta un drap!
Dalt del cim una mica de minjar albirant les vistes de l'arièja Francesa, i veient les boires del nord
El cim és molt ample i ens anem movent per buscar el recer. Radera nostre a l'altra banda de la vall hi podem veure el Coma-pedrosa i el Cataperdís. Un altre cim que vam conquerir amb la cordada familar!
La panoràmica del cim de 180º a l'esquerra direcció sud amb la vall i llacs de Tristaina i el port d'Arcalís. A la dreta l'estany Forcat i les valls que ja porten a França
La baixada normalment és fa llarga, i un bon descans sempre va bé. Buscant el recer i mirant com pugen els altres a pas de tortuga s'hi està molt bé.
Superada la cresta només queda desgrimpar una petita canal amb algun passet de I grau fàcil que encanta a la canalla! Escalem escalem!
Un cop superada un altre descanset. I ben aviat... A córrer! doncs ara que ja només queda una mica de tartera i caminet franc de baixada els genolls de 5 i 8 anys no tenen res a veure amb els nostres i ja ens costarà de seguir-los...
Arribem a la part de dalt dels llacs i arriba la civilització! Una gernació de turistes, camindadors, families i altres excursionistes roden per les immediacions. Fins i tot trobem el David O'Callaghan, la Yoli, la Gina i l'Alba uns amics nostres d'Hospitalet que ja sabiem que rodàven per allà!
Per amenitzar l'espera una mica de Ioga. I entre tanta natura d'alta muntanya on els arbres escassegen, una postura de l'arbre per armonitzar-se en l'ambient.
Aquí tenim la ruta que vam seguir de pujada amb els nens. Un camí que sembla curt, però que és força dret. Es d'aquells camins que el veus i t'aventures a pujar per que sembla allà mateix. Pocs però dels turistes poc equipats que s'aventuràven arribàven a la cresta. Abans ja farts de treure la llengua tiraven enrere.
Un cop avall, el descans dels Guerrers de la Muntanya. Als llacs de Tristaina i als peus del cim que acabem de pujar, un banyet amb jaqueta i buf posat... Doncs estem a 2300m i fa un airet que se't glaça l'ànima! PErò la canalla son valents i intrèpids i tots vam disfrutar de valent en aquesta aventura familiar. I cap a veure el circ que a la nit, mentre ens assentem en un banquet uns altres faran el saltimbanqui.
Fins una altra aventura i a sumar un #100cims més! Ja en son 97!
Text: Toni
Fotos: Toni i Gemma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada