212! Tic tac fa el rellotge que ens acosta a la fita! 212 un palíndrom númeric capicua , que no té res a veure amb cap anunci de colonies de CHNY.. Son el nombre de tresmils els quals el Toni ha trepitjat al llarg de les seves incurcions pirinenques. I per que el tic tac? Doncs per que n'hi han 213 i per tant només queda una sortida per a que hagi pujat a tots els tresmils del Pirineu segons la llista de John Buyse. Una fita a l'abast que lluny de ser una competició, és la millor manera de conèixer totes les valls i cims del Pirieneu. En aquesta curtida el van acompanyar el dia 28 de juliol el Lluis Reverter el Joan Tàpies i el Santo Benaiges que farà el seu tresmil num 200!. Així doncs per a fer el compte enrere, ens dirigim al tresmil més septentrional del Pirineu i el massís més occidental que té tresmils. La cresta de costerillou al Balaitous. Per arribar-hi anirem per una autovia, (Pels que n'heu vist poques és una autopista però sense peatges) fins a Huesca i d'aquí cap a la vall de Tena. Deixarem el cotxe a l'embassament de la Sarra i amb el coet al cul com sempre en 1h38' fem el camí que marca en 2h30 fins al refugi de Respomuso. Haviem de sopar i el amb el menjar no s'hi juga!
El Refugi sembla un xaletet, i és l'unic refugi que coneixem que tingui sortidor de cervesa... el que va moooolt bé! bon soparet i a dormir en una cinquena planta de lliteres. El refugi està a petar! lluny queden aquells dies que erem 4 gats al refugi. La muntanya està de moda!
Fem el cafetó i esmorzar, pit i amunt!
El sol comença a il.luminar el Balaitous i la cresta que hem de fer. Pujem el primer barranquet i quan portem 20' caminant ja sen's obre el panorama magnífic de la cresta del Diablo i la cresta Costerillou. La del diable la deixarem per una altra curtida.
En 1h45 arribem a peu de via. Una veta marró ens portarà a fer un flanqueig per arribar al corredor que donarà accés a la cresta. és hora de començar a fer fotos, doncs el paratge és brutal i els fotògrafs molt pesats! ;) Tot i estar a la penombra el clima és bo, no fa fred, PEr les glaceres no fa tant de bo. No s'esperen tormentes i només entrarà una mica de vent al migdia... Podem anar tranquils i disfrutant, doncs tenim tot el dia per davant!
l'accés a la cresta és senzill però no et pots encantar. Com a màxim trobem dificultat de II grau, però exposat. Doncs tota l'estona vas pel mig del corredor. sense terrasses ni descansos,
De cara a la paret, arribem al fil de l'aresta, El paissatge és magnífic. la cara nord en ple anticicló ple de boira i cobert per un mar de núvols... Radere ens queda la cresta del Diablo i per davant una cresta fàcil fins al primer tresmil del dia: l'Agulla d'Ussel
Dalt de l'agulla d'Ussel, treiem l'estelada, que a tants cims ens ha acompanyat, i fem la foto de rigor.
des d'aquí ja albirem que la cresta que ens espera serà força entretinguda. Es un tall de ganivet i amb il.lusió posem fil a l'agulla i a disfrutar!
Ja anem encordats, i a l'ensamble avancem en dues cordades diferents. El lluis i el Toni, i l'altra el Santo i el Joan. Els primers passos son flanquejos per la vessant de la glacera de Neous que tot i la calor és manté prou sencera. Un seguit de passos acrobàtics ens van portant d'un cantó a l'altre d'aresta.
Tot i que la dificultat no superarà en cap moment el III grau, l'ambient i el paissatge et fa disfrutar de valent sempre atent a que no és mogui res! A sota el mar de núvols que tapa les valls franceses fa que treguem la càmara cada dos per tres!
Tot crestejant arribem al primer pas de fe de la cresta, un flanqueig completament penjat al buit amb més de 200m de caiguda sota els peus. Aquí quan algú va justet de grau, la corda és fa imprescindible. Doncs tot i no ser difícil el medi et fa apretar el culet.
l'agulla d'Ussel ja queda enrere, un flanqueig molt estètic fa les delícies dels nostres objectius.
Feia un dia radiant i cada racó de l'afilada aresta fóu un marc incomparable per disfrutar de l'escalada
Passat el tram més vertical i aeri la cresta es suavitza fins arribar a l'anomenat arc Boutant. que és com una mena de cotrafort del proper tresmil. La torre Costerillou. Per atacar la torre, s'ha de baixar a un corredor que se situa entre l'arc Boutant i la torre.
Un cop desgrimpat una mica exposat els passos de III, arribem a la 1a reunió per a començar el primer dels tres llargs (curts ) que arriben a la Torre. La torre Costerillou està classificat com el tresmil més difícil de pujar. La veritat ens esperàvem una escalada molt més complicada... I res més lluny de la realitat, un pas aillat de IV i la resta un passeig.
El coll que hi ha abans de pujar la Torre es estret i corprenendor. i ja que l'escalada no és complicarà exés almenys que l'ambient sigui el millor. A més portavem de primer de cordada al Lluís que li sobra canto, Aixi que sense cap mena de dubte a disfrutar.
El primer llarg és de III, Després del coll hi ha el pas de IV, i ja arribem en una terrassa orientada al sud, amb un ultim llarg de III molt fàcil que acabem fent a l'enssamble.
Un cop recuperada la cresta ja vam anar com diria el mestre Capdevila amb les mans a les butxaques
Dalt del cim esperàvem fitant l'horitzo on és retallava com un dent de serra la cresta del Diablo.
Un descanset a la nostra terrassa particular per a fer un mos i preparar la corda per al ràpel. Al fons el Vignemale o els Infiernos, ens recorden curtides passades.
El Ràpel, és d'uns 25m de llargada i sempre té la tendència a quedar-se encallada la corda... Fem un nus de cua de vaca per evitar-ho, tot i això sen's queda enganxada... Un parell de sinyores pujant i baixant, i aconseguim treure-la! Buf! Tenim corda per seguir!
I sort d'això, per que menys al Lluís que anava sobrat, la resta en alguna desgrimpada, la corda feia que la paüra éstes més controlada.
Una estoneta més a l'enssamble, i aviat arribarem al llom del Balaitous.
Grimpades i desgrimpades d'escassa dificultat però de les quals no pots caure vam seguir a l'enssamble fins a buscar l'empalme amb la normal que puja de la bretxa Latour.
Aquí el panorama canvia radicalment, i d'una cresta estreta i robusta de granit, passa a una àmplia lloma de pedra desfeta amb un sender marcat que puja directament al cim del Balaitous amb el seu trípode caracteristic i que no sabem per que serveix. últims passos i molta il.lusió.
ja som al cim del Balaitous! i penjat com un rat-penat del trípode celebrem el num 212 del Toni i el num 200 del Xiquet Santo Benaiges.
Panoràmica de 240graus on podem veure la baixada de la gran diagonal, el cim del balaitous , tota la cresta de frondellas fins al pic de midi d'Ossou
El descens el fem per la gran diagonal. Deu ni do quina baixada! Ens sorpren veure aquesta via directiíssima al cim del Balaitous. Una mena de corredor diagonal que travessa la muntanya d'esquerra a dreta i de dalt a baix. El vent ha començat a entrar i ens hem de calçar la jaqueta...
El corredor al principi es poc evident si no hi has pujat abans i fent xirigonces i buscant la vira menys compromesa sense dificultat i amb curtes desgrimpades, s'arriba a una feixa que travessa la paret.
sota la mole de pedra trobem l'abric Michaud, que és com una mena de cova/balma que serveix d'aixopluc o vivac.
un cop fora de la roca, comença un parell de pedreres que ens duran als llacs d'Arriel. a dalt és veu la totalitat de la gran diagonal.
Els llacs d'arriel, Seguirm el sender que transcorre per la riba del més baix d'ells col.locat en un lloc idil.lc. Portem un parell d'hores gairebé baixant i és l'hora de fer un banyet.
l'Aigua no està pas freda, despres de nedar una miqueta i refrescar-se i recrear-se els mateixos de sempre... Toca enfilar la part final del recorregut.
Baixem doncs dels llacs a buscar el camí principal de pujada a la vall i a Respomuso. En 30' arribarem a l'autopista. Fins ara hem fet el recorregut bastant sols i només al cim del Balaitous hem trobat gent. arribar al cami de pujada al refugi es com si de cop passessis d'un desert, al parc de la Ciutadella. Tot de gent pujant i baixant equipada fins les dents o amb nàutics. Tot s'hi val!
45' de caminada a ritmet, i el riu ens espera per a fer un altre banyet, i posar les cerveses en fresquet. Ara sí que podem dir que ja els tenim.
Ara ja només queda pujar al pic rodó de Canalbona per a tancar el cercle gairebé 15 anys després del primer tresmil... tothom qui vulgui venir i serà convidat! Ara només hem de trobar data!
Però això no s'acabarà aquí! hi ha molts cims que s'han de repetir per la seva bellesa o gratitud de l'escalada o de la vista... I no menyspreem els "quasi tresmils" que també volen gaudir de la nostra presencia! De fet qualsevol excusa serà bona per pujar, rodar i voltar cada racó del Pirineu!
I esperem que encara que sigui de lectura, ens acompanyeu i fer també vostres aquestes muntanyes!
Text: Blogger
Fotos: Lluís Reverter i Toni Morlans.
Us deixem aquest video per veure 4 imatges en moviment de la ruta, i us convidem fins a mitjans d'agost al museu de la vida rural de l'Espluga a que visiteu l'exposició d'activitats de la seccio excursionista. Hi trobareu fotos de muntanya mitja i alta i fotos precioses també de viatges de trekking i aventura! Us hi esperem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada