Imagineu un cap de setmana de trailrunning a
totstemps? Doncs precisament és del que és tracta la kilian’s Classik. Això sí aquesta edició sense el Kilian, ja que es trobava al Mount Marathon a Alaska.
Així doncs el divendres a la tarda, carretera
i manta gairebé 3h per arribar a Font-Romeu, a la Cerdanya Francesa. A la tarda
a recollir dorsals en un village monopolitzat per productes Salomon i que
sembla que hagis de participar en un campionat del món de tantes banderes i
nivell de corredors pel carrer.
Ens reunim el Marc i el Toni i recollim el material.
Després del descans nocturn a les 8 del matí
veiem surtir els valents que faran la cursa de 45km i poc després la sortida de
la cursa de 25, que per cert eren prácticament 28km!
Nervis, calentament i a primera fila, Tan el
Marc com jo sortim a la foto oficial just radera de l’equipe oficial de Salomon
del mundial amb la Leire, la Laura, el Jan, el Rémi…
Pam sortida i l’equip Salomon espera a que
surti tothom i ja ens vindran al radere.
La sortida la fem ràpid, dels 30 primers per
poder arribar a la sendera sense tap, doncs radere nostre 800 corredors ens
trepitgen els talons.
La sendera no arriba i hem de baixar el ritme, sembla que
ara ja no hi haurà tap. De seguida ens passen com a gazeles els nanos de
l’equip Salomon i calmem el ritme. Ens agafen també les noies, la Leire
Fernandez i la Laura Orgué. Apretem i anem una estoneta amb elles, es curiós
rodar al costat de campiones com elles que han guanyat Zegama. Ens fem algun
video corrent al seu costat i després de donar-nos un copet a l’esquena van
marxant i al cap d’una estona desapareixent per l’horitzó…
Les primeres rampes son suaus i la pujada es
deix fer tota corrent, senderons d’arrels ben bonics pel mig del bosc fins
arribar a l’avituallament del km 8 i veure la pista d’esqui que poquet a poquet
com formiguetes van pujant els postres predecessors.
Aquí ja hem Arafat alguns corredors de la
cursa de 45km i pugem la pista caminant com a vellets per a poder baixar com a
joves! Ens parem a fer fotos, doncs hem vingut a disfrutar de la cursa i del paissatge
i no a mirar les pedres del terra!
Si la pujada era dreta… la baixada encara més!
Un descens vertiginós ens porta a la plana que ens durà al llac de les bulloses,
on es separen les dos curses de 45 i 25km
Baixem la pista lents, per no sobrecarregar
cames i a la plana ens posem a ritmet de 6’ el km anar conservant. Aquí la gent
ens va passant i potser ho pagaran.. De moment passem el control de pas els num 100 i 101.
A partir d’aquí enfilem camí del Carlit i
comença l’alta muntanya. Més desnivell i un camí més tècnic per paratges
increíbles de llacs i bosquets.
Pirineu en estat pur!
Al descens, de cop i volta em vaig trobar sol!
El Marc venia molt enrere! Havia catgut! I no era per menys, un estol de bonys
i forats per un erbassar feia que haguéssis d’estar amb 50 ulls per a no caure.
Un altre avituallament amb unes xuxes la mar
de bones, ens ajuntem i enfrontem ja l’ultim tram de la cursa.
Una pujada per
pista d’esquí i un llarg descens de 7km fins a l’arribada. Ens animem i anem in
crescendo avançant alguna gent. La gent animava com si fossis un campió del món
amb els escallots com a les curses dels Alps. Queda poquet..
Últim km i entrem
a Font-romeu, tota una avinguda amb gent a banda i banda ens don la benvinguda,
ens agafem de la mà i amb la pell de gallina avancem cap a la meta on els
nostres fills ens esperen per entrar tots junts. Quina emoció!
Al final hem arribat junts en el num 77 de 800
corredors anant a fer una cursa sense pressa però sense encantar-nos.Total unes
3h07’ en 28km i 1100md+ . Veiem
arribar un ratet després els primers de la cursa de 45km i anem a l’estona de
relax amb els petits…
A la tarda turisme per la Cerdanya, anem a
veure una cova que està a 6 graus! I a fora 33… No cal dir que les cames les
vam posar en fresc un ratet.
A dormir i l’endemà més…
Coses de no saber massa francés, anem a veure
com arriben el trail de 10km i el poble de Font-romeu, es un mar robat!
Hem de pujar al pla de la calma a l’estació
d’esquí de Font-Romeu. Aquí sí! Veiem com arriben els corredors dels 10km i
anem a inscriure la canalla a la cursa dels petits de 1,2km. I davant la
sorpresa nostra, és a partir de 8 anys. El Bernat, el més gran de la colla
només té 6 anys però es mor de ganes de córrer. Em pregunten si aguantarà els
1,2km amb desnivell i el deixen apuntar.
Comença la cursa de la canalla i el Bernat, és
el més petit amb diferència! Però arranca a bon ritme i de seguida comença la
pujada, corro amb ell i li dic que s’ho prengui amb calma que la cursa és
llarga. Caminem junts per la pista d’esquí i quan arriba la baixada… Es
desperta la bèstia!
Comença a avançar a gent, ensopega amb algun terrós, però
s’aixeca i pit i avall fins l’arribada! Molt be!
Ens avituallem, i anem a veure el km vertical,
pujar costa amunt una pista d’esquí fins dalt. Hi pot córrer tothom, amb dorsal
o sense, és una espècie de patxanga.
Així que quan veig les condicions… m’animo a córrer…
Hi ha diversos punts de sortida, els campions
de l’equip Salomon surten de baix. Els atletes amb dorsals i forts surten 50m
més endavant. Els atletes patxanga com jo que no anava gaire equipat 50m més
endavant, i els nens 100m més endavant que nosaltres….
Comença el compte enrere i gas!!!! Conenço a
córrer amb la boca seca com un raspall i la patata a tope en pocs metres i al
meu encalç els bons i jo a l’encalç de la canalla, fent fotos, saludant als
animadors i arribo dalt i em posen a la dreta. Descanso amb tot de canalla i
paios forts com a roures fins que el meu pobre francés, no enten que era una
eliminatòria! Bua! Mort de sed i em posen una pegatina a la samarreta, per que
m’he classificat per la seguent ronda. Doncs au! Ves per on havia quedat dins
el top 20!
Torno a baixar i la Gemma fent-me senyals… Que
fas? Hi tornes? I jo gesticulant, Si!!!
Les potes em cremàven. Quedaven poquets al meu
costat, i radere meu unes maquines i els campions del món… a dalt lluny la
canalla més forta…
La gola semblava que estés enganxada amb súper
glue, desenes de gent bramant coses que no entenia amb escallots a les mans… No
podia plegar! Vaig pensar 5’ a sac i s’acaba… Era la definitiva… Trua, di, an… Montée!!!!
Començo a córrer, si si a córrer com si la
vida m’hi anés a l’encalç de la canalla i vigilant que no m’agaféssin! Bua!
Estic rebentat, cada passa sembla una escalada. Sento esbufegar algú radere
apreto el pas, veig el fotògraf i em poso a córrer per arribar dalt radere de 5
nens! He quedat 6e! Radere meu a pocs metres veig com arriben els campions que
han fet 100m més que jo, encara que sigui donant-me ventatge, m’he sentit com
un campió.
Més encara quan arribes a dalt i et dona la mà una jove promesa com
el Jan Margarit dient-te que no t’ha pogut agafar i la Leire Fernandez campiona
del món de Canicross t’ofereix la
seva ampolla d’aigua per a desenganxar el súper glue de la gola!
Emocionat tiro avall a buscar la familia per
un senderó on els guanyadors del km vertical i l’equip Salomon faran una
demostració de descens. La gent m’aplaudeix i jo els responc amb un somriure…
Ja veuen que sóc un pelacanyes però a la gent li és igual! Anima i et fa sentir
com un autèntic campió!
L’any que ve i tornarem! I a vere si algú més
s’anima!
Text: Toni
Fotos: Toni, Marc i Gemma
Us deixem 4 imatges de recull del festival del trail-running d'aquest cap de setmana!
Us deixem 4 imatges de recull del festival del trail-running d'aquest cap de setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada