Un any més un grapat d'intrèpids Espluguins vam anar cap a la vora de l'Ebre per conquerir amb els nostres somriures lo castell templer de Miravet! enguany Erem una gentada entre corredors i caminadors. I tots junts vam suar i patir els nostres colors.
Com sempre un recorregut i una organització immillorable ens van fer disfrutar de valent.
A dos graus sota zero i amb a boira als nostres peus vam fer la pujada familiar tots junts cap al castell templer, on dis a recer i al solet esperaríem la canonada de sortida de la cursa.
Al matí a Miravet, sempre hi fa fred, però és un miratge. Doncs 30' després de la sortida la màniga curta i el pantaló curt és fa imprescindible! Tan pel relleu com pel clima!
Patapam! Tret de sortida! tothom com a bojos corrent a cor-que-vos sortírem del castell. Les tres maries van sortir juntes per a disfrutar i trobar-se amb el gaiteru... Que ves per on ES VA ERRAR DE DIA!!! Nunca MAis! l'any que vé... o hi ha gaiteru o no s'hi va!
El Jordi però, va córrer com una gazela, i sí, els bons també pateixen... ;) va donar gas i en tot moment va estar allà davant lluitant. Això sí el pernil ja li havien fotut!
El Toni aquí encara feia bona cara, era la primera pujada i la cosa anava bé, poc a poc es va anar desonflant fins que va arribar més just que un pany de cop. Això sí en un temps similar a l'any anterior.
El Juan, va sortir valent però caute, doncs l'any passat va agafar més ràmpes que el Tourmalet, i enguany no volia patir. Va sortir prou bé, però un esguinç al turmell al km 8 li va impedir anar prou fort com per millorar la seva marca personal a la cursa. Tot i així com un autèntic senglar del bosc de poblet, amb el turmell onflat va acabar la cursa sense saltar-se ni un sol bocí.
El Marc, entre cursos i feina, no ha pogut entrenar tot el que voldria, així que s'ho va pendre amb calma com a primera cursa de la temporada. Buscant sensacions i xalant del recorregut.
El Jose àngel que no se'n volia perdre ni una, les seguia d'aprop tapat com si fos al Pirineu amb manòples i tot! Si voleu llegir les experiències del Jose Angel, haurem d'esperar a que ens deleiti amb una de les seves cròniques!
La crono-escalada és un moment molt dur, el qual has d'estar en plenes facultats per atacar-lo. Això o fer el que puguis de cap a terra com si busquèssis bolets. Per cert ni el Jordi ni jo, en vam trobar cap de bolet! I mira que en vam buscar!
Mentre les famílies esperàven pacients els corredors. la banda amenitzava la festa.
La Rosamari va tancar la cursa, però podeu veure en la seva cara de felicitat, lo orgullosa que està ella i naltres de la seva gesta. És una de les mitjes de muntanya més dures que hem fet. I acabar-la ja té molt de mèrit. a l'arribar va dir mai més. Després del primer glopet de cervesa fresca va dir... Si hi ha el Gaiteru, tornarem a venir! Li farem un monument de pedra de "metxeru" a la plaça de Miravet!
Els resultats son el de menys, però sempre va bé veure els resultats per poder tenir una referència i un repte per l'any vinent:
1 Saïd Aid malec: una gazela que va baixar de les dues hores.
37 Jordi Arbós 2h 21'
95 Toni Morlans 2h 43'
187 Juan Heredia 3h 22'
39 Eva Bonet 3h 27'
195 Marc Martí 3h 28'
46 Nuri Estadella 3h 36'
51 Cristina Palau 3h 42'
La Merche, la Montse, La Nuri, el Jose Àngel, i la Rosamari tot i arribar fora de control a l'últim control de pas van aconseguir completar el recorregut total de la cursa, que ja és un gran mèrit!
I per acabar-ho un magnífic dinar que ens preparen els voluntaris de Miravet. Amb fideuà, caldo i un plat de ceràmica de regal carregat d'estofat de vedella per 700 persones! I lo millor que estàva boníssim!!!!
Ara a esperar que l'any que vé el gaiteru no es perdi i poguem fer la crono-escalada com si estèssim als highlands escocesos. Una festa Espluguina de ràners motivats que poc a poc anirem donant més guerra. I si no doncs com a mínim donem color i alegria per allà on passem!
I sense oblidar els representants de la caminada que s'ho van passar d'allò més bé i van aprofitar més que naltres la barra lliure de cervesa!
Salut i fins la pròxima.
Us deixo el resum també que l'Eva va fer de la representació femenina del CAE:
Tenim una xica que s'ha perdut i encara no s'ha trobat. Les que fan l'striptease per a que els homes es fotin de lloros i menys competència. ( i de roba mira que en portàven! ) La que té els ous més grossos de Catalunya, que si no l'acaba reventa! I la xica amb més glamour de tota la cursa. I falten les dues que es foten de lloros! Au!
Ara quan tinguem la crònica més literària del Jose Àngel la penajarem.
Text: Blogger
Fotos: Ebreactiu, Oriol Pellissa, Gemma Roselló i d'altres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada