dijous, 8 de gener de 2015

Via Ferrada "les venes de Rojals"


Portem pocs dies de Gener, però amb molta activitat. Amb la millor companyia possible, decidim aprofitar les poques hores que ens dona l'horari escolar i anem a fer l'anomenada via ferrada de Rojalons. N'em sentit a parlar, i abans de fer una sortida amb el club haurem d'anar a provar-la.
La veritat es una via ferrada gens fàcil però molt bonica i plena de sorpreses.


 l'alba del dia 8 és discreta i molt freda a l'Espluga. Ens tapem per que tot és gebre. intuiem però que damunt la boira un cel radiant ens acompanyaria la curta jornada. I així va ser. vam deixar el cotxe una mica més amunt de Rojalons, i pujant per pista en escassos 20' la boira es dissipava i nosaltres arribàvem a peu de via.

La via comença ja valenta, i el cartell de l'entrada ens explica que farà falta frontal. No hi diu res que hàgis de ser fort i de braços llargs. Doncs de bon principi, els passos desplomats son durs i allarguen bastant. De seguida però ens trobem amb el primer pont tibetà curtet però bonic sota un sostret ben equipat. La boira als nostres peus li dóna un molt bona ambient.
 Al no tenir grans parets més enllà dels 50m costa trobar passos verticals molt continus, i hi trobem molts flanquejos. El sol ens escalfa i de seguida tenim calor i ens posem en cos de camisa. Mentres a la vall no hi ha manera de que la temperatura puji.
 La via està molt ben equipada pels companys del CEM. amb nombrosos puja i baixa, cap de gratuït i seguint en tot moment la línea més bonica i original. En un parell de passos però observem que tot i que la via té dos moments que pots triar variant fàcil o difícil, hi han passos obligats que allarguen massa i la gent més baixeta o amb menys força, podria tenir algun problema. I tots sabem que d'una via ferrada NO pots caure. Així que ull viu i preparació!
 La Gemma patint en un dels dos moments més crítics dels passos obligats de la via. Un parell de desploms on no hi ha ferro on agafar-se i on has de fer una mica d'acte de fe per arribar al seguent graó. Al nostre entendre la part obligatòria, té un parell de passos millorables.
 Però la via no deixa de sorprendre'ns i baixem cap a l'entrada d'un avenc. Hora de treure el frontal i gaudir d'un passeig pel fons de l'avenc, fins a albirar un bri de llum a la part alta uns metres més amunt.
Des d'aquest punt, trobem ja un bon flanqueig i les escales que ens duran a la part alta del cingle i un camí ben senyalitzat i fresat que ens allunya dels perills de caiguda pels nombrosos forats, i ens porta a l'inici de la via.
Total 1h30' de via parant molt i fent moltes fotos més 25' d'aproximacó i retorn. Una molt bona opció per una matinal que no es tingui massa temps. Això sí no us oblideu el frontal, i si no heu fet mai cap via ferrada... Milllor aneu primer a fer la de Sant Joan o d'altres ja que aquesta via No és apte per a iniciació. Si ja esteu bregats en aquesta disciplina feu-la i a disfrutar!

Text: Blogger
Fotos: Toni