divendres, 20 de febrer de 2015

Tuc de Parros Val d'Aran

Fa ja uns quants dies d'aquesta sortida, però amb el xou de Carnaval, no hem pogut actualitzar el bloc. Vet aquí la petita contribució del SECAE a l'Stage que van fer a la val d'Aran els machines de l'esquí de muntanya!
Així doncs com en un autèntic Stage erem una gernació concentrada al pàrquing d Bagergue. On l'intrèpid i estimable guia NEMO, ens acompanyarà tot el dia per fer un bon bacallà de ruta!
Per variar, una bona encigalada per dins el bosc, amb la banda sonora de les raons de l'Òscar. Una mica caòtic tot plegat, pero es que la veritat no hi havia gaire neu i la ruta es desdibuixava molt.
Pit i amunt arribem al primer cim del dia el cap deths Closos. molt proper a l'estació de Beret, però sense una ànima pistera..
El Nemo, fort com uin roure no va faltar a la cita i va guanyar-se alguna xiquilí"
Els lloms estaven bastant pelats i el vent assotava la carena. Pujàvem amb un bon sol i  temperatures relativament baixes. Sobretot pel vent que n'augmentava la frescor.
arribant a l'avantcim, amb el tuc de Parros al radere.
L'hivern és màgic a la val d'Aran, i el tuc dera pincela a primer terme, ens recorda que encara no l'hem pujat mai... al fons, les Maladetes van acumulant neu per nodrir la glacera que es resisteix a tirar enrere...
Aquí el vent bufa de valent doncs un front ha d'entrar per l'oest i sembla que s'adelantarà a les previsions.
El descens comença molt bé amb una neu acceptable. Pero les tres posades de pell, els 16km i més de 1800m positius es noten a les cames. El descens des del cap deths Closos és una autèntica agonia.  Baixes i dius... Mai més! `Però encara no has arribat a casa, ja tens ganes de tornar a calçar-te els esquís i sentir la brisa freda de l'hivern a la cara mentres escoltes lliscar la neu sota els teus peus. Ara que s'estabilitzi bé el paquet i a tornar-hi!

Text: Toni
Fotos: Lluís i Toni.