divendres, 2 de gener de 2015

Pic de la Font Blanca (Andorra)

Neu, anticicló i bona companyia! La mescla perfecta per a estrenar la temporada d'esquí de Muntanya.  Encara amb el ventre ple de turrons i vi i una son curiosa; la matinada del 2 de gener amb el Lluís Reverter, el Jordi Martin i l'Igor Bertol, vam fer un puja/baixa a les muntanyes Andorranes.
No hi havia massa neu i estava ventada. Això condicionava una mica els nostres objectius i després d'estudiar el recorregut decidim intentar pujar al pic de la Font Blanca de 2903mt  a la vall d'Ordino.
 Amb calma i tranquilitat el Lluís i el Toni anàven fent fotos mentres els Bulldozers Jordi i Igor, obrien traça! De fet erem força gent al pàrquing entre esquiadors, raquetistes i excursionistes. Però com a vegades passa a la neu quan no hi ha traça cada grup va fer el seu camí.
 El vent havia pelat molt la roca, i el camí cap a la coma de varilles de seguida s'havia d'anar sortejant per tal de trobar el gruix més bo per no trobar les pedres del camí. fa bo, al migdia veiem a Andorra la Vella el termòmetre a 19ºC al gener!! Ja patim de com trobarem la neu a la baixada!
 El sol comença a escalfar, i trobem tants tipus de neu com matissos té el marró de la pedra. Ara fonda, ara tova, ara gel, ara dura, ara ventada... poc a poc anem pujant.
 A l'horitzó un altre grup d'esquiadors ataca el cim més al sud del circ que estem fent, el pic de Besalí. darrera la portella de Rialb el qual nosaltres ja hem deixat enrere.
 Arribem a la magnífica cara sud del pic de la Font Blanca amb una pala exelent blanca i immutable! decidim no petar-la. Doncs el risc d'allau a cara sud, es de 3 i el sol ja peta de valent. A més algun despistat, No va posar piles a l'ARVA! Coses que passen a principis de temporada!
 Sort que portàvem les retracks al davant! dbuixant unes Z perfectes, vam fer unes quantes voltes maria... de fet mooooltes voltes Maria per anar guanyant els últims metres abans d'arribar a coronar cim. Es curiós la tranquilitat que es respira als cims Andorrans, amb el bullici del fons de les seves valls. Una varietat que fa que sigui realment un lloc especial.
 Tot i no anar corrent, vam pujar amb relativa rapidesa, doncs en menys de 2h30 ja erem al cim amb uns 1050md+ a les cames bevent una mica de té calentet i albirant les vistes de les muntanyes d'aquest estimat Pirineu.
I després... La temuda baixada! quin fart de riure!La neu bastant fonda i fins i tot en alguns llocs primavera va fer que en tres girades, les cuixes ja semblèssin cabirons! La diferència de nivell dels 4 era verament conssiderable, però poc a poc i bona lletra vam aconseguir baixar només amb algna aterrissada amb molt de carinyo!
Tots els raquetistes sempre quan et veuen baixar t'envegen una mica... No saben el que patim els que som una mica patates baixant!

Ara a esperar que nevi i faci fred per tornar a gaudir d'aquests racons blancs del nostre bell massís!

Text: Blogger
Fotos: Lluís Reverter i Toni Morlans,