Ascenció al Llac de Certascan

El passat 15 d'agost, una colla d'amics d'entre els quals hi havia membres de la Secció Excursionista del CAE, vam pujar al Llac de Certascan tot aprofitant uns dies de relax a Llavorsí. El dia va començar cap a les 8 del matí amb un bon esmorzar al mateix càmping. Amb la panxa plena vàrem agafar el cotxe fins al poble de Tavascan, i d'allí deixant a mà esquerra la carretera asfaltada, seguirem cap a la dreta per una pista en no massa bones condicions que mena fins a la presa de Montalto.

Arribats en aquest punt hi havien dues opcions a escollir. Una era pujar per la pista (a mà dreta) fins gairebé sota el Refugi de Certascan i d'allí al llac del mateix nom, i l'altra opció, que fou l'escollida, era pujar pel sender de mà esquerrà que amb un recorregut més curt però alhora més exigent (se surt de 1460 m. d'alçada i s'arriba al Llac de Certascan a una alçada de 2260 m.), ens duia directes al refugi. Encara hi havia una última opció (només indicada per a turistes que no volen suar la samarreta) que permetia pujar fins gairebé al peu del refugi amb 4x4. Aquesta opció fou descartada des d'un bon principi.
Així doncs, a dos quarts d'onze començavem a caminar vers el refugi. Uns núvols negres al fons de la vall ens feren presagiar pluja però no fou fins gairebé als 2000 m. que no va començar a precipitar (una espècie d'aigua-neu).

El fred també era acusat per trobar-nos a la canícula de l'agost, i tot i anar suficientment equipats per a l'ocasió, els trams de neu de la part final ens van deixar els peus xops.

Just dues hores i mitja després d'haver sortit arribavem al refugi.

Com que el temps no acompanyava massa, el refugi era ple de gent tot esperant l'hora de dinar. Nosaltres, que ja portavem l'entrepà de Llavorsí, vam demanar un refresc i ens vam asseure allí on vam poder per dinar d'una revolada i pujar fins al llac per fer-nos la foto de rigor.

El descens vam decidir fer-lo per la pista tot passant per dos llacs més. El Naorte i el Closell.
El color verd turquesa del Llac Naorte ens va deleitar la vista durant una bona estona, i el Closell, més petit, era custodiat per vaques que pasturaven en la més absoluta tranquilitat.

La baixada per la pista fou un aburriment en tota regla. Només els 4x4 i algun senderista van trencar la monotonia del camí. Vam arribar al cotxe cap a les cinc de la tarda, cansats però satisfets. Un cop al càmping, vàrem tenir el temps just per dutxar-nos i demanar una cervesa ben fresca mentre vèiem com es ponia el sol. Un esplèndit final de dia enmig de les muntanyes del Pirineu.

Text: Jordi Guasch
Fotografia: Jordi Guasch

2a Cursa de Muntanya a l'Ermita de Barrulles

Eren dos quarts de vuit del matí del dia 3 d'agost quan el Marc i la Mercè, l'Octavi i la MariCarmen (amb l'Ariadna) i el Guasch, sortiem de la Font Baixa per dirigir-nos a la població de Capafonts. Certa boira alta feia pensar que el dia no seria calurós però res més lluny de la realitat. Encara no haviem passat Vallclara, que el sol ja lluia amb tot el seu esplendor.

Tots haviem dormit poc i algú venia mig lesionat, tot i així, era un gran dia. Era el dia en què ens haviem de presentar amb la nova equipació de la Secció Excursionista.
Tot pujant ens va adelantar un Nissan X-Trail que no vam reconèixer fins arribar a Capafonts. Era el Carles (Asensio) que també venia a suar la samarreta. També faltaven el Toni i la Gemma que haviem quedat que els trobariem a Capafonts ja que el Toni treballava i pujaria directament des de Reus.
Tan aviat com vam arribar ens vam dirigir directament al punt de recollida de dorsals. Allí ja ens hi vam trobar amics i companys d'altres aventures, com el Jordi Pàmies i l'Anna. Tot i així, el Pàmies i l'Octavi correrien en representació del trailrunningmasvirgili.com .
Així doncs, vam tornar cap als cotxes per posar-nos la nova equipació i ens vam posar a escalfar.
Cinc minuts abans de donar la sortida, l'organització va fer un curt briefing, explicant el recorregut, els avituallaments i demanant-nos la reserva de forces per a la pujada final al poble.
Un cop tots assabentats, ens van donar la sortida.

Ens esperaven 9,3 km i 350 metres de desnivell a superar.

Hi havia participants d'alt nivell com en Just Sociats (campió del món en Sky Speed 2008 i membre de la Selecció Catalana de Curses de Muntanya). Ell i en Ricard Hierro van estirar la cursa des de bon principi i no van deixar les posicions capdavanteres fins al final. El Guasch va tenir una sortida explosiva (com sempre) però a partir del primer kilòmetre l'Octavi i el Toni es van posar pel seu davant. Més enrera hi anaven el Marc i l'Asensio. Tots ells van saber mantenir un ritme constant durant tota la cursa, cosa que els va permetre arribar en molt bona posició. En arribar, comparació de resultats i després d'hidratar-nos a més no poder, i de menjar tant com vam voler, ens vam treure la suor amb un bany a la piscina municipal. L'organització va ser excel·lent, millorant gairebé tots els errors de l'any anterior. Tips i contents vam tornar cap a casa, convençuts que l'any vinent no ens perdriem la cita amb Capafonts.

Els resultats finals estàn penjats a la web de la cursa. Però per anar fent boca ...

1er.- Just Sociats - 32:35
.....
60è.- Octavi Fossas - 43:31
71è.- Antoni Morlans - 44:29
93è.- Jordi Guasch - 45:57
97è.- Carles Asensio - 46:09
104è.- Marc Martí - 46:37

Text: Jordi Guasch
Fotografies: Gemma Roselló i Maria del Carmen Martín

Benvinguda

Benvolguts companys i companyes,

comencem aquest nou bloc de la Secció Excursionista del Club Atlètic Espluguí, amb la il·lusió de qui comença un llarg camí. Un camí que ens portarà a descobrir l'essència de l'esport i la muntanya, però sempre envoltats del companyerisme i la força de voluntat, valors del tot necessaris per a mantenir viva una entitat com aquesta.
El bloc neix de la necessitat de publicar en un lloc de fàcil accès per a tothom, el recull d'activitats que anem realitzant al Club. Serà un lloc de consulta, de reflexió o senzillament una nova forma de deixar constància de les experiències viscudes a la muntanya.
Recollir en un bloc totes aquest vivències és una feina dura que requereix de molta predisposició i temps. Mantenir-lo actualitzat és una exigència que no sempre s'aconsegueix. Per tant demanem la vostra comprensió i el vostre ajut a l'hora d'esmenar errors o de complementar les dades que anirem publicant.
Feu-vos-en partíceps. A la fi i al cap, aquest bloc l'anirem fent entre tots i alhora, d'ell en gaudirem tots.

Benvinguts.

Bloc Màster SECAE