Temporada pirinenca del Joan Iniesta and Co

 PUNTA ALTA (3014m)

També el mes de juny el Marc i jo ens vam apropar a la Presa de Cavallers on teníem dos comptes pendents: el primer, el cim de la Punta Alta (3014m) i el segon, després de compartir molts anys la muntanya, encara no havíem assolit un 3000 junts

Vam anar pel Barranc de Comalasbienes fins al cim en dues hores, quaranta-cinc minuts. Menjar un coc ràpid de xocolata fet pel Marc i cap a baix. Una baixada terrorífica, amb pedres i més pedres sense veure cap fita. En general una ruta molt mal marcada.

En dues horetes cap al cotxe, dinar, una dutxeta i cap a casa.

BALLIBIERNA (3067m)-CULEBRAS (3062m)

Aprofitant les vacances del mes d’agost a Benasque, quedo amb dos amics del càmping a les cinc de la matinada per anar a l’estany de Llauset (2200m). Vam començar a caminar arribant al Coll de Llauset i fins arribar al Culebras (3062m), on pràcticament no van fer falta les mans. Després de fer la foto de rigor, ens enfrontem al pas de cavall que separa els cims Culebras i Ballibierna. És un pas aeri d’uns 15 o 20 metres. Finalment vam fer el cim del Ballibierna (3067m) on vam descansar una miqueta tot contemplant les fantàstiques vistes.

Després d’haver reposat, vam tirar avall cap al Coll de Culebras i és on decideixo en solitari fer la Tuca Arnau (2814m) i Pic Llauset (2902m). I em torno a reenganxar amb ells al Coll de Llauset.

A l’arribar a baix al càmping vam celebrar el primer tres mil del Siscu.

GARMO NEGRO (3051m)-ALGAS NORTE (3032m)-ALGAS (3036m)-ARGUACAS (3046m)

Com que el dia de Panticosa em va faltar una mica més, decideixo el 23 de setembre aixecar-me aviat i marxar de casa a les 3 de la matinada, juntament amb el Gerard, la Tània i l’Albert, per ser a les 6 al Balneari de Panticosa.

A les 6:15 comencem amb els frontals a caminar. El camí es puja molt còmode i bé. Quan ens traiem els frontals i ja podem apreciar L’Agulla Pondiellos, El Garmo Negro i L’Argualas.

Fins a la Collada de Argualas (2860m) el camí està bé però amb molta pedra petita. Un cop al Coll, l’última tartera fins al cim del Garmo Negro (3051m). Arribant al cim, ens fa molt aire i fred i decidim anar ja en direcció a Algas Norte per dalt a la cresta ja que sinó hauríem de perdre molta altura per acabar remuntant-la. Un cop superada la cresta, una breu grimpada ens situa al cim Algas Norte (3032m) on fem la foto i seguim la cresta fins a Algas (3036m) i d’aquí seguim fins arribar al cim d’Arguacas (3046m). En dues horetes ja tornàvem a ser al Balneari tot i el fred i l’aire. Una menjadeta i cap a casa.

RUSSELL (3207m)-AGULLA RUSSELL S.E. (3205m)-AGULLA RUSSELL SUD (3146m)-PUNTA BRECHA RUSSELL (3192m)

El dissabte 13 d’octubre, aprofitant l’estada a Benasque en família, proposo a dos amics del càmping anar a fer el Russell (3207m).

Així a les 4 de la matinada, el Jaume, el Siscu i jo cotxe i amunt en direcció al Refugi de Coronas. Frontals, motxilles i amunt en direcció al Barranc de Llosás on ja passats els dos estanys, ens podem treure ja els frontals. Tota una tartera de pedres fan de mal avançar pel camí.

Un cop ens apropem a la muralla de roca hem de buscar un punt aeri per buscar una diagonal que ens apropi al cim. El Siscu no ho veu clar i decideix esperar-nos en aquest punt, però en Jaume i jo decidim tirar amunt.

La diagonal no comporta cap problema quasi sense posar les mans. Un cop a dalt en cinc minuts, arribem al cim Russell (3207m). Jo sense perdre temps em poso en marxa en direcció a l’Agulla Russell S.E. En Jaume, castigat físicament, decideix esperar-me i recuperar aire. Corrent i saltant com les cabres, arribo al Russell S.E. (3205m). Aquí veig dos nois que arriben i em fan la foto de rigor. Em diuen que venen de l’Agulla Russell Sud (3146m) i m’expliquen com arribar-hi. No m’ho penso dues vegades i baixo una mica per ja enfilar-me en una torre que sembla que s’hagi de plegar com un castell de cartes. Faig una foto i avall cap al Russell principal a buscar al Jaume, on al veure que s’ha recuperat l’animo anar a fer la Punta Brecha Russell (3192m) on en 30 minuts i sense gaires dificultats hi arribem. Queden pendents els 2 Russells, les ganes i les forces no hi falten, però el Russel Oriental queda bastant allunyat, i l’Agulla S.O. em recomanen corda. Tinc l’excusa perfecta per tornar-hi.

A les 16:00 arribem al Refugi de Coronas on trobem uns quants rovellons que van anar de conya per celebrar aquestes conquestes.

PEÑA FORATATA (2295m)                      

El 14 de setembre vam marxar uns quants del club i les respectives famílies en direcció a Panticosa, ja que hi havia feina a fer... Diumenge atacaríem el Gran Facha, però dissabte què podríem fer? Doncs llevar-nos ben d’hora per així a les 7  del matí començar a caminar. Així doncs, el Marc, el Figa, el Gerard i jo van anar en direcció a la Peña Foratata Occidental, una muntanya de cota baixa però molt espectacular de veure, on en 5 horetes vam pujar i baixar sense problemes on gairebé no va fer falta les mans. Des del cim es podia contemplar el Midi du Ossou, Pics de l’Infern, Balaitius,..

Textos i fotos : Joan Iniesta

Cresta de Llosas, la cara B de l'Aneto

 La cordada "Paz Bronquial" torna a les andades. I a mitjans de setembre vam anar a pujar a l'aneto per la seva cara "B" . La cresta de Llosás. Una cresta plena d'agulletes esbeltes i imponents i d'un llom de drac amb passos força atlètics. Bon ambient i tensió assegurada...

 De bon matí vam sortir del Refugi de pescadors pit i amunt cap als llacs de coronas. des d'allí un corredor molt marcat i fàcil ens va dur al cim de l'Argarot, punt on comença l'afilada cresta en direcció a l'aneto que podeu veure aquí sota.

 Mentre el sol començava tímid a escalfar la pedra, nosaltres visualitzavem la ruta per les esbeltes agulles que tenim al davant. Més complicades de nom que de fer les agulles Tchihatcheff  i Franqueville les tenim al davant. Tan a prop, tan a lluny, ja que per arribar-hi hauriem de fer unes trepades en AD+ i bastant exposat per culpa de l'inestabilitat de la roca.

  Bucant sempre la part més accessible pels laterals de la cresta anàvem resseguint corredors i gendarmes amatents sempre a no tirar cap pedra als companys. high voltage!!!

 Passos atlètics i pedra en moviment. La tònica dominant als contraforts del Massís de la Maladeta

 Per baixar de l'agulla tchihatcheff un ràpel de més de 30m que s'acaba en una repiseta ben estreta. Si podeu amb cordes de 40m arrivareu directament al coll. Molt millor. Després amunt cap al contrafort sud de l'Aneto on finalitzem la cresta i comença la baixada... Aigua fresca pels Ilercavons que tenim sed i gana!

Una magnifica ruta, distreta, atlètica i força aèrea que ha curtit a la cordada fins una altra pallissa!

Panoràmica de la cresta mentre baixavem. A l'esquerra el corredor Estasen amb l'agulla Escudier. i tirant avall la resta de la cresta fins a l'Argarot.

Text: Blogger
Fotos: Santo, Lluís i Toni.

El Gran Facha, un 3000 per la independència!

 Després de l'històrica manifestació de l'11 de setembre, que significarà de ben segur un punt d'inflexió, vam decicir anar a fer un 3000 per la independència. Així doncs vam posar fil a l'agulla i vam decidir anar a fer el gran Facha, cim fronterer entre França i Espanya.
En contra del que pugueu pensar o imaginar, no era pas una provocació sinó una reivindicació del futur estat Català sense violència i per la voluntat legítima del poble amb la més absoluta normalitat.
 La tria del cim va ser per dues raons, la primera es obvia, el nom. Anomentant-se gran Facha era un bon lloc per fer pedagogia del nostre fet diferencial, encara que només fos de manera simbòlica amb les estelades.
La segona raó era per fer un tribut a Francis Lagardere, alpinista de Lourdes que va pujar al cim la imatge de marbre de 25 kg de la verge de Lourdes i que va ser assassinat pel feixisme nazi.  Madamme Chevalier alpinista dels anys 40, va estar a punt de morir a la montanya, salvant-se pels pèls, va fer un vot amb la verge de lourdes i li va fer una capella i amb Francis Lagardère la van pujar al cim. Poc després va ser afusellat com el nostre president Companys. Per aquesta raó vam pujar aquí dalt i ensenyar al món amb la més absoluta normalitat el nostre desig de ser Lliures!
 En l'actualitat la verge no hi és, no sabem si l'han robada o s'ha perdut muntanya avall. De fet n'era una rèplica ja que la original la pujen i la baixen cada 4 , 5 d'agost un seguici hispano-francés.

 Vam planificar doncs un cap de setmana amb les families per visitar la vall de Tena. Uns quants ja van venir el dia abans per tal de fer la Peña Foratata, un mirador exelent d'aquesta preciosa vall.
Així doncs matiners com sempre a les 5 del matí començavem a caminar des de l'embassament de la Sarra direcció refugi de Respomuso on hi vam arribar quan despuntava el dia. Seria una llarga i dura jornada!
Després d'un bon esmorzar, al coll de la Fache, cresta amunt entre caminets i grans blocs. Un paisatge maquíssim al nostre voltant.

 El Joan crestejant amb bon ambient i amb la fresqueta de la brisa matinal. ja quedava menys!

 Un cop a l'avantcim, la vista radere es exepcional, el coll de portalet amb el midi d'ossau, tota la cresta de les frondellas, El cim del Balaitous , la cresta Costerillou i la magnífica vall de Respomuso.

 El Marc a cavall d'un passet fàcil però aeri, tot esperant la resta de la cordada que anàva pujant

 Algun passet a desprepar evitable per la dreta, però fet a tota cresta. Els Joans en el moment clau.

 Un cop al cim, vam estendre les estelades, amb la música de la Flama d'obrint pas! un moment emocionant que vam viure amb una cordada de francesos que no en tenia ni idea de que eren tantes estelades i una de bascos que s'ho miràven impertèrrits. Els protagonistes vam ser:
 El Joan Iniesta, la jove promesa lesionada.
El Gerard, la vedette de la muntanya
El Joan, l'alpinista panxacontent
EL Tavi, el corredor de fondu
El Marc, l'skyrunner
El Toni, el guía bisonte!

Després la màxima pallissa de baixada! Ens vam separar en dos grups per tal d'avançar una mica el fer el dinar i arribar al camping a ajudar una mica amb les canalles. Venirem en un sol cotxe, i calia fer dos viatges.
la baixada es va fer llarga amb més de 1800 m de desnivell acumulat de pujada i els mateixos de baixada en una ruta d'uns 28 a 29 km de muntanya. Una bona pallissa que va acabar com no podia ser d'una altra manera amb un bon banyet al riu!
 Aquí teniu doncs la nostra petita contribució.
Que aquest gest simbòlic només sigui el principi del llarg i ardu camí que ens queda fins a la llibertat! Serà dur i difícil, com fer un cim ben llarg i complicat, però l'assoliment del nostre cim, la nostra fita farà més valuos el nostre anhel.

Salut i visca Catalunya lliure!

Text: Blogger.
Fotos: Marc, Tavi, Joan i Toni.