PUNTA ALTA (3014m)
També el mes de juny el Marc i jo ens vam
apropar a la Presa de Cavallers on teníem dos comptes pendents: el primer, el
cim de la Punta Alta (3014m) i el segon, després de compartir molts anys la
muntanya, encara no havíem assolit un 3000 junts
Vam anar pel Barranc de Comalasbienes fins al
cim en dues hores, quaranta-cinc minuts. Menjar un coc ràpid de xocolata fet
pel Marc i cap a baix. Una baixada terrorífica, amb pedres i més pedres sense
veure cap fita. En general una ruta molt mal marcada.
En dues horetes cap al cotxe, dinar, una
dutxeta i cap a casa.
BALLIBIERNA (3067m)-CULEBRAS (3062m)
Aprofitant les vacances del mes d’agost a
Benasque, quedo amb dos amics del càmping a les cinc de la matinada per anar a
l’estany de Llauset (2200m). Vam començar a caminar arribant al Coll de Llauset
i fins arribar al Culebras (3062m), on pràcticament no van fer falta les mans.
Després de fer la foto de rigor, ens enfrontem al pas de cavall que separa els
cims Culebras i Ballibierna. És un pas aeri d’uns 15 o 20 metres. Finalment vam
fer el cim del Ballibierna (3067m) on vam descansar una miqueta tot contemplant
les fantàstiques vistes.
Després d’haver reposat, vam tirar avall cap
al Coll de Culebras i és on decideixo en solitari fer la Tuca Arnau (2814m) i
Pic Llauset (2902m). I em torno a reenganxar amb ells al Coll de Llauset.
A l’arribar a baix al càmping vam celebrar el
primer tres mil del Siscu.
GARMO NEGRO (3051m)-ALGAS NORTE (3032m)-ALGAS
(3036m)-ARGUACAS (3046m)
Com que el dia de Panticosa em va faltar una
mica més, decideixo el 23 de setembre aixecar-me aviat i marxar de casa a les 3
de la matinada, juntament amb el Gerard, la Tània i l’Albert, per ser a les 6
al Balneari de Panticosa.
A les 6:15 comencem amb els frontals a
caminar. El camí es puja molt còmode i bé. Quan ens traiem els frontals i ja
podem apreciar L’Agulla Pondiellos, El Garmo Negro i L’Argualas.
Fins a la Collada de Argualas (2860m) el camí
està bé però amb molta pedra petita. Un cop al Coll, l’última tartera fins al
cim del Garmo Negro (3051m). Arribant al cim, ens fa molt aire i fred i decidim
anar ja en direcció a Algas Norte per dalt a la cresta ja que sinó hauríem de
perdre molta altura per acabar remuntant-la. Un cop superada la cresta, una
breu grimpada ens situa al cim Algas Norte (3032m) on fem la foto i seguim la
cresta fins a Algas (3036m) i d’aquí seguim fins arribar al cim d’Arguacas
(3046m). En dues horetes ja tornàvem a ser al Balneari tot i el fred i l’aire.
Una menjadeta i cap a casa.
RUSSELL (3207m)-AGULLA RUSSELL S.E.
(3205m)-AGULLA RUSSELL SUD (3146m)-PUNTA BRECHA RUSSELL (3192m)
El dissabte 13 d’octubre, aprofitant l’estada
a Benasque en família, proposo a dos amics del càmping anar a fer el Russell
(3207m).
Així a les 4 de la matinada, el Jaume, el
Siscu i jo cotxe i amunt en direcció al Refugi de Coronas. Frontals, motxilles
i amunt en direcció al Barranc de Llosás on ja passats els dos estanys, ens
podem treure ja els frontals. Tota una tartera de pedres fan de mal avançar pel
camí.
Un cop ens apropem a la muralla de roca hem de
buscar un punt aeri per buscar una diagonal que ens apropi al cim. El Siscu no
ho veu clar i decideix esperar-nos en aquest punt, però en Jaume i jo decidim
tirar amunt.
La diagonal no comporta cap problema quasi
sense posar les mans. Un cop a dalt en cinc minuts, arribem al cim Russell
(3207m). Jo sense perdre temps em poso en marxa en direcció a l’Agulla Russell
S.E. En Jaume, castigat físicament, decideix esperar-me i recuperar aire.
Corrent i saltant com les cabres, arribo al Russell S.E. (3205m). Aquí veig dos
nois que arriben i em fan la foto de rigor. Em diuen que venen de l’Agulla
Russell Sud (3146m) i m’expliquen com arribar-hi. No m’ho penso dues vegades i
baixo una mica per ja enfilar-me en una torre que sembla que s’hagi de plegar
com un castell de cartes. Faig una foto i avall cap al Russell principal a
buscar al Jaume, on al veure que s’ha recuperat l’animo anar a fer la Punta
Brecha Russell (3192m) on en 30 minuts i sense gaires dificultats hi arribem.
Queden pendents els 2 Russells, les ganes i les forces no hi falten, però el
Russel Oriental queda bastant allunyat, i l’Agulla S.O. em recomanen corda. Tinc
l’excusa perfecta per tornar-hi.
A les 16:00 arribem al Refugi de Coronas on
trobem uns quants rovellons que van anar de conya per celebrar aquestes
conquestes.
PEÑA FORATATA (2295m)
El 14 de setembre vam marxar uns quants del
club i les respectives famílies en direcció a Panticosa, ja que hi havia feina
a fer... Diumenge atacaríem el Gran Facha, però dissabte què podríem fer? Doncs
llevar-nos ben d’hora per així a les 7
del matí començar a caminar. Així doncs, el Marc, el Figa, el Gerard i
jo van anar en direcció a la Peña Foratata Occidental, una muntanya de cota
baixa però molt espectacular de veure, on en 5 horetes vam pujar i baixar sense
problemes on gairebé no va fer falta les mans. Des del cim es podia contemplar
el Midi du Ossou, Pics de l’Infern, Balaitius,..
Textos i fotos : Joan Iniesta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada