La cordada "Paz Bronquial" torna a les andades. I a mitjans de setembre vam anar a pujar a l'aneto per la seva cara "B" . La cresta de Llosás. Una cresta plena d'agulletes esbeltes i imponents i d'un llom de drac amb passos força atlètics. Bon ambient i tensió assegurada...
De bon matí vam sortir del Refugi de pescadors pit i amunt cap als llacs de coronas. des d'allí un corredor molt marcat i fàcil ens va dur al cim de l'Argarot, punt on comença l'afilada cresta en direcció a l'aneto que podeu veure aquí sota.
Mentre el sol començava tímid a escalfar la pedra, nosaltres visualitzavem la ruta per les esbeltes agulles que tenim al davant. Més complicades de nom que de fer les agulles Tchihatcheff i Franqueville les tenim al davant. Tan a prop, tan a lluny, ja que per arribar-hi hauriem de fer unes trepades en AD+ i bastant exposat per culpa de l'inestabilitat de la roca.
Bucant sempre la part més accessible pels laterals de la cresta anàvem resseguint corredors i gendarmes amatents sempre a no tirar cap pedra als companys. high voltage!!!
Passos atlètics i pedra en moviment. La tònica dominant als contraforts del Massís de la Maladeta
Per baixar de l'agulla tchihatcheff un ràpel de més de 30m que s'acaba en una repiseta ben estreta. Si podeu amb cordes de 40m arrivareu directament al coll. Molt millor. Després amunt cap al contrafort sud de l'Aneto on finalitzem la cresta i comença la baixada... Aigua fresca pels Ilercavons que tenim sed i gana!
Una magnifica ruta, distreta, atlètica i força aèrea que ha curtit a la cordada fins una altra pallissa!
Panoràmica de la cresta mentre baixavem. A l'esquerra el corredor Estasen amb l'agulla Escudier. i tirant avall la resta de la cresta fins a l'Argarot.
Text: Blogger
Fotos: Santo, Lluís i Toni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada