Doncs sí! Ja som finishers de la CCC! Tres anys després de fer punts per poder entrar al sorteig, ja s'ha fet realitat el somni d'acabar una cursa de més de 100km a la capital del trail mundial: Chamonix!
La CCC, és una de les germanes petites de la cèlebre cursa UTMB. És tracta d'una cursa de 101km, amb més de 12000m de desnivell. que dona la volta al massís del Montblanc. Les tres C responen a:
Courmayer (Italia)
Champex (Schweiz)
Chamonix-Mont-Blanc (France)
Que son les localitats de sortida, pas i arribada. És un ultra dur, exigent que vam afrontar amb ganes, motivació, calma i una miqueta fluixos d'entreno físic però fortíssims de moral.
En aquests tres anys de preparació hem fet una cursa de 50km i dos de 70km per poder tenir els punts per tal de participar en el sorteig que dos anys després ens portaria a la línia de sortida a Courmayeur.
I va arribar el dia... I aquí us passem la crònica de com va anar. Espero que pogueu reviure els moments com naltres els vam viure i que encara que sigui una miqueta us agafin ganes de córrer per aquestes muntanyes nostres.
Ja som a Chamonix, això és un bullici de corredors. Anem a buscar el dorsal i ens repassen el material. Això ja va en serio! Ens tunejem el dorsal, i cap a dormir a la furgo que l'endemà tindrem sarau! La nit és plàcida... I no ens hem parat d'hidratar... i es clar. S'ha de canviar l'aigua de les aulives a mitja nit. costa dormir... Buf encara no és l'hora i sí! Ara ja ho és. Ens alcem, repassem el material i cap a buscar el bus que ens durà a la sortida a Courmayeur.
Esmorzem una miqueta, descarreguem entre les fulles i Pum! el tret de sortida! Els pros li foten canya i naltres no ens movem... Que passa? Es veu que per número de dorsal, naltres som els dolents... per tant ens tocarà esperar dos sortides més, sortirem a les 9:30 . Haurem d'esperar.
9:30 ara sí! sona la B.S.O. de Conquest of paradise de Vangelis i una marea de corredors avança pels carrers de Courmayeur. Els 2160 corredors ja som en cursa!
Per dins del poble la gent ens anima sense parar, la pell de gallina i encara estem als primers metres! Buf!!! El que ens espera! Ens criden pel nom, fan retronar els escallots i les cames branden soles. poc a poc però anem sumant els primers metres de desnivell i cada cop menys remor de gent.
La primera pujada ja se les porta! S'han de fer en els primers 8km més de 1400m de desnivell positiu. Tothom puja en silenci. Cares de satisfacció i alhora d'acolloniment. Portem gairebé 3h i encara no hem fet el primer cim del perfil. Només ens falten però 93km!
Aviat arribarem al Tète de la Tronche, que amb més de 2600m d'alçada les vistes al Mont-Blanc son impressionants. Toca la primera baixada i no sen's en pot anar la castanya! No volem pendre mal ni sobrecarregar massa uns quadriceps que necessitarem les següents 21h!
A ritme bisonte i xerrant la propera parada era el refugi Bertone, encara a Itàlia, on hi havia el primer avituallament. Hi vam arribar amb puntualitat Suïssa de la previsió que teniem per fer 24h de cursa. Així que des del primer moment anem bé... Anem on time!
La primera pujada no podiem avançar. De tan en tant ens trobavem un senyor Miyagui que a pas de caragol no parava... aquí ja s'havia estirat la cua multicolor i podiem buscar el nostre ritme Després d'aquest avituallament vam seguir remuntant la llarga vall que ens portaria al col Ferret i cap a Suïssa.
Hi havia previsió de pluja. Era el migdia i de moment aguantava... Duraria poc! Després d'un terreny rodador i ràpid baixariem a Arnouvaz per a fer l'avituallament que ens serviria de dinar! i Cap amunt que Suïssa ens espera 850m de desnivell positiu més amunt!
Ja estem superant el mur, ja som al quilòmetre 30 i això només acaba de començar. un xupitet de caldo amb el got de la peppa pig i cap amunt!
La vall és llarguíssima, el camí a col Ferret es farà dur. Hem de pujar a cota 2600, està tapat i el vent comença a assotar amb força. Aquí ens arriba una mica el primer baixon. Però un pas radere l'altre... Anem obrint i fent camí.
La gent és comença a posar el jec. quina fresca, aviat ens plourà. Al fons la vall cada cop la deixem més a lluny i la pujada cada cop és més dura. El racons que anem travessant son de postal. I mentre fem petar la xerrada amb els nostres companys de fatigues multiculturals. Molta gent ens pregunta per l'estelada... I de seguida quan diem que som catalans, amb un somriure de seguida diuen Ne pas Spagnol o don't spanish we know! Sembla mentida però des de l'1 d'octubre ja som al pensament de bona part del món! Els Espanyols, no deien gran cosa. Potser per que entre catalans, balears i vascos hi havia més banderes Espanyoles tapades que a la vista. Tot i això el màxim respecte tret d'algun comentari de pixada fora de test que no va passar d'això. Més aviat silenci... i el comentari de tan en tan... Otro Catalan!
El vent gèlid de les glaceres penjades de la cara sud de les grands Jorasses les Droites fa caure la temperatura en picat. Estem als Alps, i si et fan omplir la motxilla de material és per alguna cosa. Poc a poc i bona lletra anem guanyant alçada. Suïssa i les temperatures sota zero les tenim a tocar. Tot i això amb puntualitat Suïssa seguint els meus apunts, anàvem bevent i menjant per tal de no minvar la força en cap moment. S'ha de dir que els entrenaments de la marató de Montserrat i la Buff Epic Trail de Barruera van anar molt bé per aprendre a gestionar les forces, els ànims, el ritme de cames i metabòlic de l'equip! I és que som un equip i Junts ho podem tot!
Immersos en la boira passem el Grand Col Ferret. Ja som a Suïssa i fa un fred que pela. Quan la boira pixanera s'ajunta amb el vent boletes de glaç impacten a les nostres cames fresques com a roses... Ara baixar... i Quina baixada! 14km seguits de baixada que posaran a prova les nostres cames. Tenim rampes de pell freda. sen's adormen les cames. No cal un gel de frescor no! ja el teniem!
Comença a ploure, Després de 40km amb sol, boira, vent, neu i fred ara li toca a la pluja... Amb raó al final de la cursa vora 600 corredors no van creuar la línea de meta. Tota la pols que ens vam menjar al matí ara era fang. un fang relliscós que per si no anàvem prou tocats ara ens tocava fer malabars! Plovia però no et mullaves en excés gràcies a anar corrent. la gent es posava malla llarga, però naltres que som de poble doncs pantaló curt i a guardar la malla per si fa falta de nit!
per fi s'acaba l'agonia de la baixada i ve un terreny suau i molt agradable i vistòs de córrer. Els voltants de la Fouly on en cada racó podies fer una foto. El clima seguia essent humit, plovent a estones.
LEs casetes de fusta de la regió del Valais ens acompanyàven en la part del recorregut que travessava els pobles. Petits però amb una gran vida. De sobte d'una cantonada apareixen 7 o8 persones cridant i brandant un escallot de mides infrahumanes animant com si fóssim els campions del món! Espatarrant! Amb la pell de gallina!
Des de casa... Els nostres familiars, amics, coneguts i saludats ens seguien atentament i veien els nostres passos pels avituallaments. Naltres cada cop que arrivàvem a un avituallament saludàvem a càmara i pràcticament al moment ho veien els nostres supporters! Un 10 per l'organització per poder seguir en viu els corredors! Alguns com el sogre, es posava el despertador de matinada per veure com arribàvem sobre l'horari previst al següent control de pas! Una veritable aventura també pels que des de casa patien una miqueta amb nosaltres pensant on deuen ser i que deuen fer! I anàven recopilant els videos i moments. Encara que fos virtual sentiem l'escalf dels que ens estàveu mirant en algun moment del dia!
Amb les últimes llums del dia i completament On time arrivàvem a Champex. Era el quilòmetre 55 i ja portàvem a les nostres cames més de 3500 metres positius i gairebé 12h de marxa. És un moment dur. No us enganyarem. Molta gent a l'avituallament, les cames cansades. LA gent que tenia assistència posant-se roba seca i bambes eixutes. Nosaltres amb lo posat! les bambes plenes de fang i la roba mullada. Ja era de nit. i miràves les 3 dents de serra que quedàven... i oh mai got!
Però no hem vingut a "la Meca" del trail-running per a dubtar. Així que pensem que ja hem fet més de la meitat i que encara que caigui la nit, som de poble i valents!
A la muntanya has de plantejar-te petits objectius, i així ho vam fer. d'aviatuallament a avituallament. Sabiem que pel següent quedaven 900m de desnivell positiu i negatiu i 12km doncs pit i amun sabent que 4h no ens les treu ningú. I rigurosament "On time" vam passar la nit a cavall de Suíssa i França creuant valls fondes i colls ben alts sense parar. A cada pujada adelantàvem més de 50 persones. Que lògicament, més entrenades que nosaltres, ens adelantaven a la baixada. En algun lloc la gent tapada amb mantes tèrmiques tirada pel terra i naltres amb cara seriosa però contents seguiem amb pantaló curt tota la nit! I així amb la llum del nostre frontal i veient la serpeta de color blanc blavós que tirava camí amunt veierem el despertar de la llum ja dins a França al col dels Montets emmig de la boira matinera.
De tant en tan un cafè o té per anar tenint els ulls oberts. En algun moment perds l'orèmus i no saps si estàs caminant o somiant. Poc a poc però amb les cames cansades i el cor calent anàvem visualitzant com seria l'arribada a Chamonix. El dia és va despertar fresquet i uns 10' més tard de l'hora prevista pels canvis de recorregut i desnivell arribariem a la Flegere. La útlima pujada del dia. Aquí ens diuen de canviar els 900m negatius per 1000 de positius i firmo al moment! No volia baixar més!
Un despreniment de roques, havia fet canviar part del recorregut. I ens havien regalat algun quilometret i tot i que no ho semblava... També algun metret més de desnivell. Estavem cansats, la veritat, i vam preferir caminar pràcticament els 8km que ens separava de l'arribada. Era tot baixada. Però a tots ens feia mal alguna cosa: Genoll, cul, tendó d'aquiles, bessons, peu... No calia apurar que estem de vacances. El nostre repte era fer 24h i més o menys ja sabiem que el compliriem.
Son els 8km més llargs que hem fet mai. Chamonix no arribava. Entre la boira treia el cap tímid. Mentre els xinos i la resta de corredors ens anàvem adelantant. Naltres de tranqui cap avall.
Chamonix ja ho tenim aquí... Queden 2km per l'arribada. Ens vestim els tres igual, ens treiem el jec i comencem a córrer. Una mica com a robots escapçats però amb l'emoció a flor de pell. 10' de joia, de pell de gallina sentint com tot una gernació de supporters t'aplaudia i t'animava! Et cridava pel teu nom i de tant en tan es sentia un visca Catalunya! faltaven 500m i els ulls ja els tenia bellugant i entelats de l'emoció. Entrem al carrer principal. Remor de gent. Son quasi les 10 del matí i està a petar! Guapos! Crida una senyora arrencant un somriure i un aplaudiment. Passem per davant de l'estàtua dels pioners que van pujar el Mont-blanc. Al fons la glacera dels Bossons baixa de la muntanya majestuosa fent-nos l'ullet! No ens ho creiem! li hem donat el tomb! 24h abans estàvem just darrera el Mont-blanc i ja som aquí. Travessem el riu i ja veiem una càmara! És la Gemma! Ja som a l'arribada!
LA sensació de no estar controlant res s'apodera de nosaltres, les cames van soles, els nostres nens vénen cap a nosaltres. No sabem que dir! Només un somriure als llavis, felicitat absoluta i el cansament s'esvaeïx de cop! Il.lusió, emoció, esforç, plenitud... Un cóctel d'emocions servit en calent i de cop et transporta. Queden 100m els disfrutem. La cridòria de la gent et fa sentir com si fóssis el Kilian! Només som uns pelacanyes però no importa. Creuem l'arc d'arribada! Canten els nostres noms i diuen alguna cosa en francès dels notres petits! Hem arribat bé! Hem arribat junts. Hem arribat més amics que mai! Una meravellosa experiència!
La nostra cara de felicitat es incommensurable! Gràcies a les nostres dones per la paciència dels entrenaments, per les curses i per passar-se 24h amunt i avall soles amb la canalla. I venir-nos a rebre com el que som els campions del món de casa nostra! Com deia Martí Pol: Tot està per fer i tot es possible! Només falta determinació...
I una bona migdiada a l'acabar! vam dormir un parell d'horetes mal comptades i ja ens despertàven per dinar. Una tarda de tranquilitat caminant com a robots i l'endemà ja serem uns altres. Això sí Ja som uns finishers de la CCC.
Una més per explicar! I una dedicatòria molt especial a la nostra familia... Sense ells No hagués estat possible! Moltes gràcies pel vostre suport! Us estimem!
Ara a per altres aventures...
Text: Toni
Fotos: Toni, Marc, Sergi i organització
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada