Circ de Gavarnié per clavijas Cotatuero

Una altra petita llarga sortida dels intrèpids Pirineistes del CAE conjuntament amb les màquines bomberils. Així doncs fa pocs dies el passat 22 de Juliol vam enfilar per la pradera d'Ordesa disposats a una ruta que no ens deixaria indiferents. Tot i els globus sonda llençats en forma d'indirecta, els tres Bombers de Reus el dia abans van anar a fer amb èxit la cresta dels Russells. Això volia dir que les cames ja se'ls acumularia desnivell i hores. I Després la jornada que a continuació us detallarem, que podriem catalogar-la de llarga i dura però molt gratificant. Això sí una pallissa de rècords! 14h30' , 2890 md+ i més de 35km! un bon Bacallà! I com que ningú els hi donarà un piolet d'or per la gesta: Naltres els hi donem el Javalinot de llautó!

La ruta la vam començar a ritme d'ariet pit i amunt per la paret del barranc i cascada del Cotatuero guanyant desnivell a l'hora que pulsacions. De seguida va enfilar-se de manera descomunal i el ritme va passar a ritme bisonte... Al final "les clavijas". equipats fins les dents esperàvem una via ferrada mal equipada i perillosa i total va ser un flanqueig ràpid i sense cap més alicient que le meravellos paisatge de la nostra esquena; el circ d'Ordesa.

El Camí però ens va deparar una primera sorpresa: un estol d'Edelweiss ens acompanyava per les planes del pico del descargador. No vam poder evitar el safari fotogràfic.

Minuts després vam poder veure com el Lluís alçava el cap de terra i continuavem el camí, que encara estava just al principi.

El sol ens va il-luiminar el camí, doncs amb el coi de bus que surt tant tard, ja anàvem off time! i el sol guanyava depressa el terreny. I naltres a posar crema, ulleres i amunt.

Un cop als peus del pico del descargador, ja intuiem la ruta, vora la gruta de Casteret, la canal per on haviem de pujar directament al casco, sense passar pel collado de los sarrios.

5 homes i un destí, la pallissa de l'any!

Passat el llac completament assecat unes grimpadetes i en poc temps serem a tocar del coll de los Sarrios albirant la bretxa de Roland, des de la seva mateixa alçada!

Un testimoni d'exepció, el marronet Taillon i la bretxa ens seguirant a cada pas fins que virem a la cara est del casc per enfilar la seva via normal.

La neu ja comença de ben avall, el fet de menjar i beure i posar i treure (crampons) ens alenteix una mica el pas. La neu està tova, però amb crampons progressem molt millor.

El cim del Casc, el primer del dia i el num 200 de la meva cursa tresmilista . I per celebrar-ho: una pega dolça per cadascú, i un tupper amb fotos de la Guiomar per poder-lo recuperar uns anys més endavant amb la meva petita. Radere nostre l'imponent vals del circ de Gavarnié amb el Marboré com a colofó final.

La baixada del Casc i pujada a la Torre es fa per una canal nevada amb poca pendent però que ens fa suar la cansalada, doncs fa un dia preciòs. El Vignemale ens fa l'ullet des del fons.

 La Torre, no deix indiferent a ningú. Les seves parets cauen en vertical cap a la gran cascade i l'hotellerie du cirque  (eh Alvaro) encara estem a 1/4 part de la cresta i ja portem 6h... Avui el dia serà llaaarg! 

Per pujar a l'espalda de Marboré, s'ha de fer un petit tom per baix, aprofitar per recollir aigua, traspassar la rimaya, i anar buscant el millor pas per unes  terrassetes verticals que fins que no hi ets al damunt, sembla impossible de franquejar. PEr sort l'indesició dura poc i pit i amunt en un tres i no res, els hi deixàvem l'estelada a uns Catalans de la Catalunya nord dalt del cim.

Els tres pics de la cascada es fan de manera més ràpida i descansada que la primera part d la cresta, només la part final és una miqueta més tècnica. Cosa que agraïm moltissim per canviar de xip i per les vistes que ens proporcionava.

Aquest bocí de cresta per fer l'ultim pic de la Cascada fa les nostres delícies... Tu disfrutaràs... 

Déjame vivir...

Arribada doncs a l'ultim tresmil del dia, el Marboré, el més alt i ample que costa de veure on es realment el cim! Aquí disfrutada mirant al vals i el camí aconseguit! portem 10h i encara hem de baixar a Góriz i els 11km i 2'5 d tornada cap a Ordesa. Tindrem temps d'afagar l'ultim bus?

Paradeta per fer un mos i refrescar-nos amb l'aigua regalada que baixa del Lago Helado i del desgel de l'Escupidera. Estem cansats, pero queda un llarg camí. on veurem un Isard molt confiat i alguna que d'altra marmota jugant a fet i amagar.

Després d'observar atònits com al refugi de Góriz i havia més de 100 persones rodant, vam refrescar-nos una mica, posar-nos els pantalons curts i avall que fa baixada. Observar el capvespre, completament sols a l'estiu pel circ de Soaso, és un orgasme pels sentits. Sentits però que teniem bastant tocats amb el cansament. Però una cosa estava clara, quedava 1h 30' de baixada, el bus, i tres hores de viatge cap a l'Espluga! Total que després de córrer l'ultim quilòmetre per no perdre el bus i pujar de pressa i corrent i menjar conduint... A la 1'30 ens posàvem al llit per entrar de guàrdia a les 7. Una gran curtida, lleugera però gràcies a la magnífica companyia de l'alegre Sergi, el retratista Lluís, el cantaor Àlvaro i lo Javalinot Igor, que va doblar com a portejador de la corda! Fins una altra valents que les valls i cims del Pirineu volen notar el nostre alè i la notra il·lusió per recórrer els seus bonics paratges.

Text: Toni

Fotos: Lluís, Sergi i Toni.