diumenge, 18 de setembre de 2011

Posets-Bardamina via aresta nord


 A principis de setembre el Xop i el Toni del Secae ens vam unir als Ilercavons Santo, Lluís i Martí en el seu periple per la vall d’Estós. Així doncs després de dormir al Refugi d’Estós on segons el guarda si ets de la FEEC “no estas federado”. Si ets francés, Anglés o Suís cap problema pero la FEEC a Aragó de tant en tant no existeix.
Deixant el matís reivindicatiu a banda, de bona matinada vam sortir a ritme trepidant cap al puerto de chistau despertant les pobres vaques que jeien plàcidament on a partir d’allí ja vam enfilar l’aresta Nord del Posets.

Des d’aquí teniem una esplèndida visió dels que ens depararía la jornada una pujada relativament ràpida fins al posets i un descens vertiginos cap al collado de la Paúl i la horitzontal i “segons el mestre” Fàcil i sin dificultat cresta de Bardamina.

Després de trepitjar els pics Gemelos arribava l’espectacular Bretxa Carrivée. Un tallat corprenedor amb un ràpel curtet i una destrepada una mica podrida on s’havia d’estar amatent a cada pas.  Ja amb el cor fora del puny un seguit de terrasses i una cresta dreta portava a l’avantcim nord del Posets. Una petita cresta fácil  i ja estàvem trepitjant el cim del Posets. Ja portàvem 5 hores de caminada i el millor quedava per arribar…

Esmorzaret de rigor i avall cap al collado de la Paúl, temps previst 30’. Temps real 2h! Una sèrie de corredors de roca descomposta i uns tallats que feien basarda van fer que tardéssim molt de temps a trobar el camí més accesible fins a trobar un ràpel amb un parell de parabolts que ens va dur fins al peu de la glacera… Això sí a cada pas pedres avall.

Ja només quedava la cresta de Bardamina que s’enlairava airosa i plena de gendarmes davant nostre… una horeta amb un peu a cada vall i plena de passos aèris i atlètics que es passàven de manera senzilla però de cap manera cómoda.
Un cop arrivats al cim del Bardamina una magnifica vista de tota la cresta que hem fet ens fa sentir orgullosos de la gesta. S’ha fet una mica tard i les 3h de descens no ens les treu ningú. En total 11h de caminada amb més de 2000mt de desnivell positiu acumulat! Una bona trescada per aquestes muntanyes que poc a poc ens van deixant disfrutar.
El Xop i el Toni cap a casa que hi falta gent i els Ilercàvos es van quedar a conquerir l’altra vall. La dels Gourgs blancs que tans records ens portava…
Una més!
Si algú la vol fer tenim el track de gps! Ja el demanareu!