Curs d'Aplinisme mutinivell per afrontar el 4000

 Ja hem posat fil a l'agulla per tal d'aprendre una mica més els petits "intringulis" de l'Alpinisme, per tal d'afrontar amb seguretat i ganes el repte de finals d'estiu, El gran paradiso de 4061mt situat al sud dels Alps, a la vall d'Aosta. Així doncs vam fer un curs d'Alpinisme a mida amb el Jordi Solans, un bon amic i monitor de l'Ecam. El curs va ser ràpid i profitòs.

 Ens vam reunir al local social del CAE, el dia 3 d'abril per fer la primera sessió, que era teòrica i que constava d'un parell d'hores per fer un examen de nivell i fer la introduciió al que és la corda, els nusos i  diverses viscicituds que podem trobar a l'alta muntanya. El Joan i el Sisco, concentrats van aprendre de valent.

 Un cop fetes les explicacions del material, vam passar a posar-nos els arnesos i a provar els nusos i les utilitats de l'autorescat en glacera. Els encordaments, les cordades etz... La primera aproximació als nusos i el material. A l'Enric Vives li va quedar clar: A mi doneu-me màquines que facin la feina dels nusos!

 Per fer les pràctiques de medi, necessitàvem neu. Així que cap a Andorra i falta gent i tot el dia a la muntanya! van ser 7h de pràctica en un pendent. Primer vam fer autodetenció amb piolet amb diverses formes de caure. Veureu els videos al final de la crònica del bloc. Després diferents tipus d'ancoratges en roca i neu per tal de fer reunions amb assegurança estàtica. El Xop, com alumne avançat ajudava al Jordi amb el que calia.

En dos grups, vam fer reunions amb piolets, reunions recuperables... Des d'aquesta reunió improvisada amb neu tova i un piolet, vam hissar gent de més avall simulant un rescat en esquerda glacial.
L'Octavi fent memòria dels nusos.

 També vam tenir temps, per fer pràctiques amb lARVA, l'aparell per recerca de victimes perdudes en allaus. No tocava amb el curs, ja que a l'estiu en glacera es més complicat de trobar allaus, però el saber no està mai finat! Sempre s'han de practicar totes les possiblitats. Així doncs, vam enterrar un parell d'aparells d'arva i vam localitazar-los el més ràpid possible amb pala i sonda i els magnifics rescatadors. El sergi semblava que anava a la trufa! Feia unes palades d'autèntic pagès. El Marc utilitzava molt eficaçment l'aparell electrònic.

Acabada la jornada, ens vam encordar tal com aniriem en glacera per practicar le progrès en aquest medi. El Xop va caure en un forat del riu i quasi que hem de fer un rescat! jaja tot va ser una anècdota!

En aquest video, podem veure la detenció amb Piolet un cop has caigut en una rampa de neu o gel. Quines son les maniobres a realitzar. l'Octavi fa fer una gran evolució de la primera a l'ultima caiguda! d'això es tractava.

Per acabar un video del que seria la practica de que el company de cordada et cau en un forat o pendent avall sense avisar, i com que son pràctiques, el que pesa més radere i anar estirant no Gemma? Sorpreses a banda la pubilla del curs va demostrar ser una autèntica Alpinista. Tot i que ja està estrenada als 4000's li feia falta una mica de tècnica alpinistica. Això de fet a tots per tal d'afrontar més i millors reptes de forma segura i ser millors companys de cordada!

ara a esperar un dia per anar a fer algun 3000 al Pirineu carregat de neu abans de buscar l'stage a Gotiz de dos dies per tal d'acumular metres de desnivell i tècnica.

Pels que no vau poder venir al curs i esteu amb ganes d'aprendre, el club de Sarral, fa diversos cursos d'escalada el mes de maig. Poseu-vos en contacte amb el Xop si en voleu fer algun dels tres nivells. Pel que en ocupa a nosaltres el més interessant es el de nivell 3 que es farà l'ultim cap de setmana de maig el del dia 31 que va d'autorescat en paret i escalada artificial.

Salut i fins aviat!

Text: Blogger

Imatges: Toni , Gemma i Marc

Corredor Nord del Bony d'Envalira Andorra

El diumenge 9 de març, una sortida amb el club de Sarral per anar a fer un dels corredors nord del bony d'Envalira a Andorra. Un corredor amb 500md+ marcat com AD amb algun ressalt  de 55º que amb la neu tova és deix fer bé. 

Sortim del parking de Grau Roig passats uns minuts de les 8 del mati, seguim les pistes d'esquí en direcció cap al cim mes alt que es veu des de l´aparcament. 

 en 1hora ens posem les raquetes, per fer la ultima aproximació pel gran volum de neu que hi ha. Mitja hora despres, fem la parada de rigor per menjar i beure una mica, esperant a la resta del grup que van una mica mes retrassats i ens posem els crampons.

 La canal que agafem es la de l´esquerra. Es el moment d´encordar-nos, fem una cordada doble amb 3 persones per grup. Un que fa de primer i els altres 2, de segon, assegurant i donant les cordes al primer que obra traça.

 Quasi 60 m de corda mes tard, primera reunió assegurada amb el Xop, pugen la Laura i el Marc. Ens assegurem a la reunió i així fins a quatre vegades fins arribar al cim. 

 Passades les 12 arribem al cim, quines vistes de les pistes d'esquí i una musica animada que ens ha acompanyat tota la pujada continua de baixada. La baixada per la canal de la dreta, mirant-la des de baix, no representa cap problema pel volum de neu, els crampons es claven fins a l´alçada del turmell i una mica mes en algun tram. 

A les 14.25 fem l´arribada fins al parking, es fa pel mateix camí seguint la traça de les raquetes i arribant a les pistes esquivant esquiadors


Text i fotos: Marc i Xop

Escalada a les parets del Nas de la Riba

El Joan, el Marc i el Toni, van anar a fer 4 vies d'esportiva a la paret dels roixells a les plaques del Nas a la Riba aprofitant l'estiuet que ens brinda aquest principi de març.

 Les vies, totes fàcils però en una bona roca i força altes.

 Una manera de passar un bon mati.

Ferrada Regina sobre les boires hivernals

Es un dilluns qualsevol, d'aquest hivern. A Ponts, el forn tancat i entre mig de la boira gebradora el cotxe marca -6ºC. Ningú diria que 2h després estessim al solet amb cos de camisa...

La via en questió es la Ferrada Regina, feta molts anys abans quan encara no estava equipat el tercer tram. De fet ha passat tant de temps que a dia d'avui la Ferrada ja ha hagut d'esser reparada.

El pont tibetà és un dels passos característics de la via que té multitut de detalls que la fan de les millors de Catalunya. Per la seva llargada, amb possiblilitat de retallar i per la varietat de sorpreses que et depara la paret.

Un sostret de tant en tant en que podies fer una bandera, sense estar massa fort.

Un mar de ferro, sort de portar guants

La panoràmica des de mitja via està molt bé! Sota el pantà d'Oliana sembla que sigui una piscineta i els cingles dels Esplovins el seu trampolí. Al fons la boira seguirà cobrint tot el dia l'urgell i la segarra.

Es una via força ben equipada, però la massificació de gent ha fet que el cable estigui en un estat deplorable, i en molts punts arrancat. Per sort ha estat reparada de fa poc tot i que l'estat actual no és per tirar coets.

El Sol escalfant-nos el camí. Ja superat el segon  tram comencem el tercer, amb un llarg flanqueig amb bones vistes sobre el pantà i properament anirem a buscar el pas de la fe..... que serà?

Un descanset per poder filmar el pas i albirar com sota nostre la vida animal i els cotxes fan la seva

Arribats al pas de la Fe, passar d'un cingle a un altre que es a prop, però si no tens les cames prou llargues, es converteix en un petit saltiró per anar d'una paret a una altra.

Sembla molt però quan veus com ho fa el Marc sense patir gens ni mica enténs que tot es qüestió de llargades...

Algun tram volat al final de tot de la via fa que pugis fer un bon exercici de braços!

i per fi unes 2h30' després d'anar parant i fent fotos ja som a la part més alta de la via i comencem el descens.

La tranquilitat amb que estàvem va fer que una parella de voltors estèssin festejant aliens als nostres passos. Ens hi vam poder acostar gairebé fins a tocar. quan en s van sentir , van empendre el vol airosos i majestuosos.

En el moment del click, van arrancar el vol

El seu vol majestuos ens va alegra una mica més el descens, que anàvem observant com rodaben pel terme.

Tot i que el Marc, es prou gran, no tant com els cingles que acompanyen la Ferrada. Altius i desafiants.
El descens és senzill seguint les marques grogues de baixada la ferrada fins al punt d'arribar al barranc. Llavors, alguna senyal mal posada, portava a un equívoc i costava de trobar la part final del camí. Aquesta s'enfila uns metres per la vessant boscosa de la dreta, per salvar el barranc i baixar amb les mans a la butxaca amb tota tranquilitat cap al parquing de la carretera. Una matinal tranquila i cap a casa que la canalla surt de cole massa aviat! Salut i fins una altra!

Text: Toni
Fots: Marc i Toni

Matinal a Andorra amb vies ferrades i escalada.

Des que som pares, sempre amb el coet al cul! Això sí s'ha d'aprofitar cada moment i aquestes petites escapades non-stop, com si fos un Raid, fan sentir una mica més viu!

Així que pip pam a les 6 del matí del 18 d'octubre marxem del poble i crta i manta fins a Canillo, allí trobem el roc del Quer. Ara que fa un fred que pela no sembla que fa 4 dies podiem escalar al Pirineu amb màniga curta!

La paret té 4 vies ferrades, és una bona mole imponent d'uns 200 a 300m i decidim fer les dos vies de l'esquerra que es poden empalmar. La racons, considerada D i la canal de Mora considerada MD-

La via Racons és continua i amb un bon desnivell i algun tram dret de desplom. Un cop feta pel cami de descens s'empalma amb la canal de Mora, on comença la segona via  Ferrada del dia.

La via té un parell de ponts Tibetants el primer més amunt molt estètic i bellugadís. Després un boci un tan escalador amb poques preses, d'aquí la dificultat de la via i el segon amb un cable per cada peu.

És una via curta i molt recomanable tot i que en algun tram se't poden posar el pèls de punta!

El pont tot i ser baixet, té una bona panoràmica de la vall.

El petit tramet d'escalada,  posa el puntet d'emoció a la via

Un flanqueig posa punt i final d'aquesta via que deix un bon sabor de boca. I d'aquí doncs corrent cap avall pel camí de descens. Les dos vies es recomanable fer-les en unes 4h pujar i baixar. Si vas a la feina en un parell d'hores es fa.

i d'aquí cap al rocòdrom mig abandonat de Canillo. aquella agulla que sempre ens mirem quan pujem cap a Soldeu i sempre diem algun dia i hem de pujar...

Doncs dit i fet, directe cap allí i a posar totes 15 bagues que duiem per fer la vertical que semblava fàcil. Suposo que en cap moment passa de 5+ però el vent lateral gèlid que fa i l'alçada vertical posa bastant les piles.

l'agulla es molt estètica, i val la pena, això sí l'haguéssin pogut fer en un lloc menys ombrívol.

Després de 34 metres, la part de dalt és un tamboret on fa basarda de seure-hi, Això sí val la pena

Mentre esperàvem dalt, un cotxe que passava per baix, ens van tirar un "Piropu"! Es va sentir Guapo!!! jajaj suposo que l'alçada i la poca agudesa visual va fer la resta!

Això sí ens va alegrar una mica més el matí. El sol anava guanyant terreny, i com que encara no eren les 12 del migdia doncs a fer alguna vieta fàcil al sector de la casada.

Dit i fet i tornant a pujar corrent anem a fer un cinquet al costat de la cascada que per sort baixava poc i no hi havia l'humitat que a voltes hi ha.
Despres de les ferrades i les vies doncs a gastar una miqueta, cremes de culet i unes botes que la muntanya hivernal ja comença a treure el cap!!!!!


Text: Toni
Fotos : Marc i Toni