Com fa uns anys, el Marc, el Sergi i Jo el Toni anem a fer una ruteta de btt cicloturista. Enguany l'escollida ha estat "El camí dels Bons Homes". Una ruta lineal que travessa en 8 etapes els pirineus i els pre-pirineus Català i Occità de Sud a Nord. La ruta normalment es fa a peu, però hi ha una variant per btt, que és la que hem fet. Vam reseguir els passos dels bons Homes i dones Catars que van anar a refugiar-se al Castell de Montségur perseguits per les hosts de Ramon de Penyafort. Com que no teniem tans dies i som uns patidors de mena ho vam fer en 4 etapes i un total de 238km i més de 6500m de desnivell positiu. Així doncs passat el cap de setmana el diumenge 14 d'octubre vam llevar-nos a les 5 del matí i capa Berga per començar, per tornar cap a casa el 17. I així ho vam fer. Us fem 5 cèntims de la ruta!
La primera etapa ens va portar del Santuari de Queralt a Berga, travessant la primera serralada pre-pirinenca cap a Bagà, passant per Saldes als peus del Pedraforca. De bon matí la boira tapava l'embassament de la Baells.
Havien pronosticat un dia de pluja i una mica acollonits, vam anar pedalant, doncs ens quedaven més de 70km i més de 2000m de desnivell positiu el primer dia! La passada pel pla de l'estany ens va agradar força tot i que l'estany... Ja no hi era. Això sí centenars de boletaires.
Vam passar per indrets ben aïllats com el poble abandonat de Peguera als peus de Rasos. En un coll ben ventat i amb les cames encara fresques vam fer un break! Després cap avall a l'ermita de Bonner, on una sacsada a la cadena va fer que el Marc trenqués la patilla del canvi de radera... Buff!!!!!
I ara què? no en portàvem cap de recanvi i la ruta perillava. Vam desmontar el canvi i vam fer pinyo fixo la cadena per anar com poguéssim cap a saldes.
Els núvols avançaven i el temps se'ns tirava sobre. Una mica de pujada i la cadena ja saltava... Va ser dur i molt de caminar als peus del Pedraforca per poder arrivar a Saldes. un cop allà dinar i decidir que fem. Vam optar per baixar en bici a Berga per carretera i recuperar el nostre cotxe per anar-los a buscar.
A mitja baixada va començar a plovisquejar, i una familia amb portabicis em va recollir. I au 4 canalles, els seus pares i jo a dins el monovolum cap a Berga! Agafem cotxe i de Saldes a Bagà en cotxe.
Era diumenge i tot estava tancat! Ai las! Doncs l'endemà, el Marc i la bici cap a Puigcerdà i després a Andorra per poder aconseguir la ditxosa patilla. Ens retrobariem a Bellver!
Nosaltres, el Sergi i jo vam seguir la ruta prevista per travessar el Cadí, començavem la segona etapa que ens havia de portar de Bagà a Porta, passant pel Cadí, Bellver i Puigcerdà, 65km i quasi 2000 m de desnivell positiu. La ruta començava per pistes dretes que pujàven a la collada de l'escriu.
La tardor esplendorosa ens donava paisatges maquíssims amb senders amb olor de rovelló, i encara que no ho sembés bastant ciclables. Després del refugi Sant Jordi, però una mitja horeta amb la bici al coll, fins al coll de Pendís.
Del Coll de Pendís avall per la fabulosa vall d'Ingla per arribar a Bellver a minjar un bon plat de macarrons. El MarcGuiver havia triunfat i ja era a Bellver arreglant la btt. Una patilla de KTM i cop de llima comprada a la ferreteria i au. Bici a tope per continuar.
Així va ser com després de dinar, ja anàvem per la plana Ceretana fins arribar a Puigcerdà a bon ritme, i es clar el Marc estava fresc com una rosa i m'apretava! De puigcerdà a Porta ja quasi amb la llum tènue del capvespre arrivabem amb un fred que pelava a l'allotjament de Porta.
Un refugi molt acollidor i fred digne del Regne de Lilliput. S'ha de dir que els meus 1'72 em permetien no rebentar-me el cap. Això si el Sergi i el Marc havien de vigilar de valent per moure's per la caseta dels 7 nans.
Una dormideta i amunt cap a Porté!
El coll del Pymorent, el punt més alt de la ruta, era ple de neu, era la primera parada de l'etapa 3, que ens portava en 50 km i poc més de 1000 m de desnivell, de Porta a AX les thermes, passant per Ospitalet d'Andorra, Merens i Orlú.
La baixada de Pymorent era per una pista i després sender carregat de neu i arrels gelades, Eh Marc? S'havia d'anar amb peus de plom, això sí fresqueta i aventura assegurada.
Un cop avall, un senderó a la solana ens tornava a escalfar i passejar a la vora del riu tot fent gana pel dinar.
Una trialera entretinguda, més que res per les pedres i el pes de les alforges que feia que l'avenç fos més aviat lent. Vam arribar a Merens les vals. Una terrasseta de bar, una mini coca-cola i RES per menjar! caram, sort que un veí del poble li vam fer pena i va anar a casa seva i ens va portar una bossa de patates xips. Amb el nostre Francès macarronic, li vam donar les gràcies i vam desintegrar la bossa en pocs segons...
Despés una pujadeta bonica tot pedalant i una agònica pendent de sender que la bici i naltres no corriem ni a tiros!!!
Després d'un descens ràpid i plàcid, vam endintsar-nos a la magnífica vall d'Orlú. Una plana fèrtil i exhuberant molt bonica per fer passejades en familia. Un cop arribats al poble, vam albirar la dent d'Orlú, i Ax mos esperava...
Senders de somni i de conte de fades, enmig de pobles, pastures amb algun toro, que ens feia basarda de franquejar i girasols més grans que naltres.
A Ax les Thermes, tomet pel poble i vam optar per anar a menjar un bon "Gaufre amb bucup de xocolat i xantilly" en comptes de banyar-nos a les termes. de fet vam poder experimentar la caloreta de les déus del poble a la "basse du ladre" la piscineta on els pobres de butxaca es renten els peuets ben calentets.
L'endemà al matí l'ultima etapa! La pujada d'Ax cap al coll de Chioula per anar via gorgues de la Frau cap a Montségur. Unes valls amples s'anaven endinsant cap a les gorgues, l'indret més bonic del dia.
Ens quedaven 75 km i 1650m de desnivell positiu per davant. Això sí ben ràpids.
Dins les gorgues tot era humit i fèrtil, bolets a mansalva i unes parets que no ens arribava la vista el seu final.
Un sender totalment ciclable baixava per l'engorjat fins al poble on per carretera i pistes asfaltades arrivariem al poble de Montségur i el pla de la calma.
A les inmediateses del castell, el Sergi va tenir temps i tot de plegar algun rovelló que es menjaria al vespre... i Booooooo! El dia ens anava molt bé i vam decidir apretar el culet per anar afondo cap a l'estació de Foix, 30 km més endavant.
La foto final de la ruta al pla de la calma, on centenars o milers de Catars van cremar a la foguera després de cedir al setge que va durar mesos al castell. Va ser llarg el seu camí, nosaltres l'hem reseguit en memòria d'aquells bons homes i dones que la fe i les guerres papals els van fer morir.
Carretera i manta a tota velocitat, només ens faltava l'acoblament a la btt de triatleta per anar més ràpid i a 30km/h de mitja, arrivavem a Foix per agafar el tren de les 14h01 que ens havia de dur a Pugcercà! Això sí si hi fos, ja que no hi era. l'horari de la web era el d'estiu! Per tant una pizza al passeig de Foix, amb magnífiques vistes, ens va entretenir, fins que poguéssim agafar el tren de les 16h.
Tren, Cotxe, i cap a l'Espluga i falta gent! Les families ens esperàven amb els braços oberts i amb moltes ganes d'estar junts.
Una bona ruta, una bona experiència, amb algun contratemps sol.lucionat, que ens ha enriquit com a ciclistes, com a persones i ens ha fet gaudir del silenci i l'ampara de les muntanyes.
Bon temps per descansar, cantsant-nos , desconectar de la rutina i absorbir cada instant de petita llibertat que ens don el nostre cavall d'alumini rodant per les nostres estimades muntanyes...
Fins una altra!
Text: Toni
Fotots : SErgi, Marc i Toni.
