El passat 10 d'abril com sempre amb un coet al cul, el Xop i el Toni vam anar a fer la canal de l'Ordiguer a la serra del Cadí. Així doncs, el dia 9 a les 22 del vespre un cop posada a dormir la canalla cap a Estana i falta gent, per dormir poques horetes.
a l'entrada de la canal bona neu i a voltes una mica massa profunda, però més val això que pedra...
Ens decidim per la variant, ho veiem bé, però es clar el material que portàvem era una mica escàs... 2 friends i un cargol de gel... Buf! Haurem de tibar i curtir-nos de valent! El xop doncs prepara la reunió amb un friend, i el Toni es disposa a fer el llarg que acabarà sent d'uns 80º a la part més dura però ple de neu pols per amenitzar l'ascensió.
 El principi es deixa fer però a l'alçada del bloc empotrat el gel es dur però ben tapat de neu pols així en condicions una mica precàries, col.loquem el cargol de gel i anem netejant la sortida. Amb el cap ple de neu i uns passets de curtimenta més amunt sortim del ressalt i montem reunió amb el 2n friend i un cargol de ferro podrit de fa molts i molts anys. Aquí pensem amb el Vives i la seva confiança en el material. |
Un cop passat el ressalt ens retrobem a la reunió i amunt que hi falta gent. Anem molt bé de temps, doncs anem on time i la neu no tindrà temps de transformar...
Passat algun ressaltet més entrem en una terrassa de neu força bona per anar a buscar la sortida de la normal de l'ordiguer, aquí ja es camina ben plàcidament i a les nostres esquenes queda la vall de puigcerdà.
Tal i com haviat previst, la cornisa summital es espectacular! Sort que hem sortit d'hora per que al migdia i amb la caloreta que va apretant no voldríem estar sota d'aquesta teulada! Entrem de nou a la canal i pit i amunt!
Els últims metres quan el sol ja et colra la cara son els més emocionants, no ha estat gaire llarg ni massa difícil, però arribar dalt sempre és motiu de satisfacció i disfrutada!
El Xop als últims metres de la canal, bastant drets, però amb una neu exel.lent i ja amb ganes de veure el solet. Aquí treia la càmara per fer la següent foto:
La cornisa era espectacular! No podiem deixar de mirar-la! Això sí, el menor temps possible sota que tenim molt de coneixement!
Un cop arribats a la roca de lòrdiguer un bon mos i cap a la baixada!
Una baixada ben plàcida i fàcil amb el tradicional Culen bajen! cul a la neu i avall que fa baixada! Per la baixada vam anar a picar una mica de gel, impracticable totalment en fosa constant!
En un temps més que acceptable, amb unes 6 hores des de la sortida, ja tornàvem a ser a Prat de Cadí, on vam descansar una bona estona albirant la cara nord del Cadí que ens té corpresos per la seva bellesa i varietat. A vegades som als Alps flipant amb les seves vies i parets, i en moments com aquests t'en dones compte que encara que sigui a 2500 metres i al costat de casa, tenim un petit gran país on hi ha de tot i podem disfrutar de la muntanya com si fòssim a les dolomites o als Ecrins!
Text: Blogger
Fotos: Xop i Toni
Us deixem aquí un bocí de vídeo de la sortida, intentant emular el Ueli steck a l'Eiger. Ho diem per la velocitat... El Ueli ho fa 2h i naltres 10''... algo és algo! ja ja ;) fins una altra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada