dimecres, 26 de juny del 2019

L'Olla de Núria

10 anys desrprés de trepitjar aquelles contrades fent la Duatló de Núria el Marc i el Toni van decidir que algun dia tornarien a fer la mítica cursa de muntanya de l'Olla de Núria.
10 anys han passat, i per alguna cosa o altra sempre passava la data...
De fet enguany havia de ser sí o sí! Així que mesos abans el dia que sortia la inscripció vam sincronitzar rellotges i com si es tractés de les entrades d'un concert del Bruce Springsteen tots davant l'ordinador per no perdre aquesta oportunitat!

Així que en un tres i no res i a decisió a cop calents d'alguns ens vam apuntar fins a 8 membres del CAE a la cursa. Al final però no tots vam poder arribar a la cita a temps!
Considerada la millor cursa de muntanya de Catalunya. Tv3 la va retransmetre en directe! Era la primera vegada a la història que tv3 cobria la totalitat de la cursa amb les seves càmeres en directe! Un repte titànic!

Pel Juan, l'aventura va començar quan una setmana abans el nervis van aflorar ja que, ens aventuràvem en unes muntanyes desconegudes i a la vegada molt contents de viure aquesta experiència Pirinenca recorrent diferents pics.
-->
El dia d’arribada el planning i l'estratègia d'acabar gaudint d’un bon recorregut d’alta muntanya cada vegada el teniem mes clar tot i que en plena cursa no hi havien avituallaments i d’això no estàvem preparats. Gràcies als consells de la gent del club amb experiència vam organitzar una bona precursa.
Anem al gra! Som dissabte 8 de juny. Sortim del concertasso de l'escola de música i després de dinar, carretera i manta cap a Queralbs on farem nit. Al costat nostre sopa pasta amb pebrot el Jan Margarit, un dels favorits a guanyar l'endemà! petit i bon Jan! 
L'endemà els nens i les nostres supporters, que mai els podem agraïr prou el que fan per naltres, contentes com a jínjols per fer-les alçar a les 6 del matí! Buff! Quina soneta!
LA gent es comença a amuntegar a l'estació de Queralbs. pugem al cremallera una mica com sardines ja que volem apurar i pujar amb l´útlim d'ells que ens durà al pla de Núria.

Agafem dorsals i ens fem la foto de rigor. Calentem una miqueta que aviat sortirem. No fa fred, està una mica núvol però ens diuen que a dalt bufarà el vent i les temperatures de sensació fregaran els 0 graus. (ni fred ni calor) 0.
Anem al filtre i hem badat una miqueta... Mirem enrere i la majoria dels 700 corredors els tenim a davant... Ai que haurem d'apretar.
Últims estiraments. Els Juan Heredia i el seu amic Joan del AE Blancafort es repassen els cordons i miren amunt, el Puigmal ens queda a gairebé 5km i 1000m de desnivell positiu. Això començarà fort! més enrere el Bel, el Marc i el Toni es donen la mà desitjant-se fort i força i parlant de les estratègies que seguiran. El Toni vol provar d'anar una mica a ritme i el Bel i el Marc calculen per anar a un ritme còmode disfrutant però sense arriscar als exigents horaris de tall de la cursa.

Pam! Tret de sortida! patata a mil per hora i a empentes i rodolons cadascú dels ràners comença el seu periple particular. Els primers a fondo, i naltres radere fent la volta d'honor al santuari per estirar una mica la serp multicolor.
La part plana dura poc, tan poc que en un minut ja comença a pujar de valent. 
Com un ramat de bufals Americans amunt tots amuntegats. Per no fer tap comencem a saltar marges i travessar rius per tal de buscar cadascú una posició que li resulti còmoda.

Davant el Juan agafa un ritme còmode i busca el seu espai seguit de prop pel Toni que va fent petits avançaments pel costat per tal de recuperar posicions sense cremar masses cartuigs, que la cursa és molt llarga. Els menys avessats a l'alta muntanya senten l'alçada a la seva pell com una llosa de 20kg al damunt!


Radera de ben a prop el Marc i el Bel a bon ritme segueixen acompassats els seus passos i batecs que on time els van pujant pel primer quilòmetre vertical.


El Toni està valent. Li té ganes a la cursa i el terreny desnivellat i abrupte és no se sent més còmode així que a mitja pujada ja agafa el Juan que l'anima a seguir pujant adelantant. El Juan, que ja comença a conèixer el seu cos per valorar la millor estratègia segueix amb el mateix gas però sense afluixar. El Marc i el Bel com un motor Perkins segueixen a par motor controlant en tot moment les sensacions. Tots estan fent una magnífica cursa.

Mentre els grans ens barallem al Puimal els petits del club afronten l'Olleta. Una cursa infantil que els farà suar la cansalada! Així doncs primer el Bernat se les veurà amb els mini -runners de Vic i de la Cerdanya en una cursa de 4km i 280m de desnivell, cap regal! La farà bé començant conservador i acabant a fondo!
Una mica més tard la Guiomar també farà la seva mini olleta de 1'5km i 80m de desnivell pels voltants del Santuari sortint a l'esprint i arribant a fondo... Pel camí una mica de flato però unes sensacions i ganes bestials!

Arribada al Puigmal, ja hem fet 1000m positius i aquí comença una altra cursa de muntanya a més de 2700m d'altitud de mitjana la cosa ja apreta! Els primers ja fa més de 20' que han passat per allí quan hi arriba el Toni amb la pell de gallina. No pel fred, sinó per la gernació que els espera dalt com si de Zegama és tractés. Quina passada d'amimadors.
Pocs minuts després passaran el Juan, que fent el cafre per la neu... Pam patacada al canto! Per sort tot va que dar en una mera anècdota. El Marc i el Bel amb cos de camisa i xupant càmara a la tele! 

Allí uns metres de baixada per la neu amb una bossa de compra al cul per no rebentar els pantalons! I a resseguir la llarga cresta. Pel davant, 12 cims de gairebé 3000m d'altitud. fan que la cursa sigui tan bonica com dura. El cor batega fort però no massa collat. De fet son les cames que diuen noiii on vas! El cap vol però el cos no n'està tan segur d'acompanyar-lo.

Fa un vent gèlid, però els nostres intrèpids corredors amb calça curta estan de meravella! Que som de poble! 
Arribem al coll de finestrelles, un altre punt de tall que passen folgadament tots els nostres atletes. Cadascú al seu ritme però constant. Ningú agafarà cap baixon ni apretada. Com a rellotges Suïssos cadascú al seu ritme a cada punt de tall tots ells van augmentant la seva diferència vers els altres de manera proporcional. Això només vol dir una magnífica lectura de carrera dels nostres corredors.

Els cims van succeint-se uns radere uns altres. sembla que els bons ja son baix...  Als nostres corredors encara els queda una estoneta.
Els dos últims cims son baixets i amb poc desnivell però a les cames ja porten gairrebé 2000m positiu i això junt amb l'alçada és nota molt!

La cresta és divertida i ràpida i es xala molt! Arribada a l'últim cim! El pic de la Font negra. Fàcil? potser sí però aquest dia semblava el K2! queden 4km de baixada a rebentar les cuixes i genolls ja que gairebé es baixen els 900m de desnivell. El Toni va baixar a l'ample per tal de poder arribar amb bon crono amb les cames però que feien xup-xup. en uns 25' va baixar aquests 4km que quedaven arribant a Núria amb un temps de 3h45' emocionat. Amb la pell de gallina escoltant l'escalf dels supporters, els amics la Gemma i acompanyat dels seus dos petits corredors. 

Uns minuts després el Juan i el Joan afrontaven ja els últims 4km de la baixada des del pic de la Font Negra feien el mateix descens també en 25' donant-ho tot i adelantant a una gernació de corredors i les cames bullint! Van arribar a la línea de meta amb un somriure d'orella a orella i  amb gairebé 4h05' abraçats i molt contents de la gesta feta!



Una mica més tard seguint el "rime bisonte" arribaven junts agafats de la mà el Bel i el Marc amb els seus plançons també sobrats de temps pel que fa als talls  i molt contents de la cursa feta. Creuaven la meta en un temps de 4h35' emmig dels aplaudiments d'amics i saludats.


Un bon avituallament a l'arribada, doncs pel camí te l'havies de pintar a l'oli... Així va ser com alguns d'ells van fer la cursa amb més de 2litres d'aigua al damunt!

Una mica de jocs i estiraments per la gespa, 4 converses amb els saludats que ens anem trobant a les curses i després de fer una mica de mos... Cap al Cremallera i cap a casa que la rutina diaria aviat ens espera.

En resum, una cursa fantàstica que s'ha de fer almenys un cop a la vida i que de ben segur que no serà l'última vegada que ens hi veuran. Altitud, tècnica, neu, animadors, un marc incomparable i els millors companys d'equip del món! 
No hem quedat ni dels 100 primers... però no importa! Cadascú d'ells al seu nivell va fer un autèntic carreron!
Enhorabona Trail-ràners del CAE!

I a veure si per la pròxima no falla ningú i la festa la podem fer més grossa!

Text: Blogger, Juan
Fotos: Gemma, Rebeca, Isabel, Jordi Costa i d'altres fotògrafs.