dimecres, 4 de juliol de 2018

Buff Epic Mountain Festival 2018

 Una nombrosa representació del CAE, va pujar a la vall de Boí aquest primer cap de setmana de juliol per viure un calorós i intens festival de curses de muntanya!
Els nens van córrer la cursa del super 3, el Javi la d'11km, l'Octavi i el Bel la de 26km i el Marc, el Jordi Gil, el Sergi i el Toni la marató de muntanya amb més de 3000m de desnivell +. I les nostres parelles van aguantar estoicament la calorada per a ser les millors supporters de tota la vall!
En total 35 Espluguins vam conquerir les terres del romànic.  L'única nota negativa va ser que qui va començar la liada per pujar a la Vall de Boí, el Jordi Arbós, finalment per culpa de l'eterna lesió al turmell no va poder córrer. Una llàstima! Esperem que et recuperis aviat i tornis a donar guerra.
 Divendres tarda ja vam enfilar la carretera de Durro, doncs la Casa Llavasa, com no podia ser d'una altra forma va ésser el nostre camp base! Estrenant la barbacoa i ocupant la borda de dalt i fins i tot 3 furgonetes. Una gentada...
Les 4 gotes de la nit van fer una mica d'humitat i la calor ja era potent a primera hora. El Bel i l'Octavi, els primers de sortir suaven de valent pujant a Comaminyana mentre a la plana la canalla calenta va per afrontar les dues curses del club super 3.
Els primers a córrer van ser els més grans, ho van donar tot i van disfrutar de valent. Tenim el relleu assegurat!

La cursa dels més petits va tenir un ambient semblant, amb molta germanor i alhora competitivitat. quins esprints que feien!
Els nostres petits templers apretaven de valent tot i ser uns nap-buff! Quina calor! Com apretava!
 
Mentre per les alçades, els nostres "senglars" esbufegaven de valent. Al principi l'octavi i el Jordi van sortir junts, però arribant a Erill, ja és van començar a separar per afrontar la dura pujada al port de la gelada i posteriorment a la cresta de Comaminyana de més de 2600m d'alçada.
 
L'Octavi és retrobava i de quina manera amb la muntanya, en un ambient dur i exigent, el gran corredor que encara porta dins el va fer mantenir un bon ritme.
Content i animat recorria la cresta abans d'afrontar la baixada de més de 1000m metres seguits que l'esperava.
Una cresta que feia les delícies dels corredors alhora que notaven el xup xup a les cames per la llarguíssima tirada fins al cim. Tot i el patiment, al Jordi se li desdibuixa un somriure... I és que devia xalar per que costa més trobar una foto rient del nostre neoatleta que una cursa sense desnivell a Pirineu.
Una arribada acalorada i calorosa molt ben acompanyat i Després d'aprofitar que la canalla fessin totes les activitats que havien muntat arribava el primer dels nostres corredors.
 L'Octavi, que amb un temps de 4h35' va fer els 26km amb gairebé 2000m positius quedant a la posició 170. Amb bones sensacions es va retrobar amb el món de la competició després d'uns mesos parat. Les seves filles l'apuntalaven en cos i ànima, doncs la calor apretava de valent.
Una trucada ens alertava que el Bel ja estava prop de Boí. Tots els supporters, vam anar a buscar una ombra, i el vam esperar per que tingués una rebuda d'autèntic campió. I és que fa un any, ni ell mateix s'hagués cregut que seria Finisher d'una cursa tan dura.  
Acompanyat dels seus petits, va fer una entrada triomfal. Aìxò si, aquesta arribada... Se li va fer llaaaaarga!!!!  A empentes i rodolons va creuar l'arc de meta amb un temps de 5h31' i en la posició 344. dins el temps i dins dels objectius que s'havia marcat.

La mà diu que tot està ok, però el seu cos delata que està fus. I és que no és per menys! Quina cursa! Però d'això avui ja segur que no se'n recorda! Ja era un trail-runner. Ara ja ha assolit el segon nivell de super guerrer, Ja és un Skyrunner! Benvingut al Pirineu!
La calor era terrible, així que vam fer campament gitano i a la tarda tots a fer un banyet "xeco" a la Noguera de Tor. Fresqueta i regalada per a preparar les cames pel que vindria demà: la Marató de 42km amb més de 3000m de desnivell positiu. i el negatiu que Déu ni do com les gasta en aquestes contrades.
 Aquest mountain festival coincideix amb la baixada de falles de Barruera. Casualment una falla és va trencar davant nostre, i el Toni la va agafar per córrer els últims 300m abans de ser consumida a la foguera de Barruera. Sense voler-ho vam dur una falla i tot!
 
7 del matí, no fa fred i el gatosport sembla un polvoró sense aigua... Esmorzem i el Bel i el Quim ens baixen a Barruera per a poder començar la cursa. La gent calenta... Estan folls! si tenim 42km per calentar i recremar! Més de 500 persones estan a la sortida i anem força endavant, doncs ja ens passaran si volen. I patapam a les 8 en punt donem tret de sortida! Els 4 templers estem a punt i enfilem camí a Boí i Taüll.
La calor encara no apreta, i de patac ja ens fan pujar al far de les falles de Taüll, no portem ni una hora i ja tenim a les cames 800m de desnivell positu. Toca baixar. i baixar per la baixada de falles en un terreny herbós i molt dret ben tranquils per no acumular cansament a les cames...
Després de creuar-nos amb una cabra que també sembla que fa la cursa, seguirem el riu Noguera de tor pel camí de l'aigua fins a Caldes de Boí. Aquí la gent encara corre valenta, però naltres ja entrem en mode Ultra-Bisonte per a no cremar-nos. Els que ens passen esbufegant, ja s'ho trobaran.

Naltres anem una mica a fer el turista, així que anem treient la càmera i anar fent fotos. Ens mantenim el grup unit. No estem ni de bon tros tots en la mateixa forma, però sembla que aquest ritme ens es còmode als 4... Perfecte, camí dels estanys de la Gemena i amunt pel bosquet.
Mentres a baix, el Javi, el nou fitxatge d'enguany en curses de muntanya de curta i mitja distància calenta va per a donar-ho tot!
A dalt suaven la cansalda de tranki i per la part baixa de la vall el ritme era un altre!
La cursa de 11km va començar diumenge a les 9:30 amb  la méteo força be per córrer, els 3 primers km van ser bastant planets on hi havia gent que es va desgastar apretant com si fos un 10000 d'asfalt. El Javi,  va ser-ne conscient recordant la lliçó 1ª del manual del corredor que va aprendre a la cameta coixa! Així va anar fent fins a la primera pujada on va començar a tobar-se els que a la sortida li volien despentinar el senglar. Van sortir massa forts i va poder adelantar els que ja estaben cansats fins agafar el seu ritme per poder-la  acabar. Al km 10 va començar apretar, era l'últim km... O no! La cursa va ser de 12km que ningu esperava. Va acabar amb un temps de 1h20m i posició 68 de quasi 400 persones... I és que fa poc que s'ha convertit en un trailrunner però ja apunta bones maneres!

Tornem 1000 metres més amunt! Arribem a un altiplà, deixarem enrere els estanys de la Gemena i el camí que porta al Comaloformo i a un ritmet bo però tranquil anem marcant el ritme de pujada a una bona colla de corredors que ja comencen a acabar la bateria.
Cada cop que passem un riu, el Sergi fa les seves oracions amb els genolls dins l'aigua, el Marc omple la gorra d'aigua i el Jordi i el Toni fan uns escatxics a les cames per anar-se refrescant.
Aquí arriba el primer moment de crisi. El Sergi que ha entrenat menys que ningú té els primers símptomes de rampes... No ens queda res!!!! Buff! Res que no arreglin però una genètica Senglariana, un ibuprofè, 2 pastilles de sals minerals i un cop de fouet per a rematar la situació!
Com no podia ser d'altra manera reviscola com un liró novell i amb uns minuts d'espera a l'avituallament de l'estany de Llubriqueto ja el tornem a tenir amb nosaltres! Quina bèstia parda! El Jordi aprofita per passar novetats a les supporters que a la piscina estan fresques i atabalades amb la canalla que no para.
Pugem prop del pic del Ferro, i ens espera la baixada del "Rolling cheese" però aquesta vegada sense formatge de bola rodolant per la vessant sinó alguna que altra pedra que els companys de cursa ens van regalant. 500mde desnivell negatiu per arribar al refugi que tenia les aigües i coca-coles al sol. Quina baixada! ideal per a rebentar els quàdriceps abans de tornar a fer la gran remuntada cap al Comaminyana!
El Sergi ja estava recuperat i poc a poc avançàvem junts per anar superant els petits colls i vessants que ens menarien a la cresta.
 El Jordi estava eufòric, doncs era la primera vegada que faria una marató de muntanya. Però tanta pujada se li feia costa amunt, valgui la redundància. el Marc, a ritme tranquil, sense pressa però sense pausa pit i amunt als prats alpins per anar a buscar la cresta.
El Toni que portava el control horari en tot moment i anant on time i amb l'energia acabada d'ingerir pujava afuat la dura cresta. I és que no hi ha res millor que encertar amb l'alimentació per a poder disfrutar pujant mentre d'altres no poden alçar el cap de terra.
El Jordi, que en pla és com una gazela, a la pujada bufava, però no s'arronsava i amb un bon ritme acompassat i concentrat en les pedres del camí apretava el cul per poder arribar sencer al cim del Comaminyana que ben a prop quedava!
Arribem al cim! Quines vistes de tota la vall de Boí i de Senet. Amb l'Aneto treient el cap darrera la cresta de Salenques-Tempestades. Aquí l'avituallament amb l'aigua ben fresqueta va ser d'allò més gratificant. Els corredors Espluguins albiraven la llarga cresta i sobretot el seu final, al port de la gelada on trobaríem el següent avituallament...
El Jordi content com unes pàsques doncs ja havíem fet la major part del desnivell positiu crestejava amb cautela i determinació, tota la que no tenia el Toni que entrava en el seu terreny de joc i corria com si no hagués fet cap pujada pour "l'arète". Doncs era una autèntica xalada!
El Marc també disfrutava, doncs l'alta muntanya és un al·licient més que fantàstic per a poder aguantar bé de coco les hores que ja portàvem a les cames.
 Anàvem fent vídeos i fotos i en una filmació d'Askairunner, el Sergi es va fotre una patacada que es va rascar de dalt a baix! però és que és un autèntic Javalinot!
Eufòrics per l'excés de sucre i de Cafeïna i pel fet de saber que ja només ens quedava baixar cap a Barruera fèiem l'indio cada cop que teníem la càmera a la mà. Una altra trucada i un enviament de posició per a poder comunicar al nostre públic on ens trobem i avall! Som un equip, i la gent ho sap el comentari que ens van fer un parell de cops de: Esto és un equipo! Hasta para mear lo hacen juntos! I és que si para un, parem tots que som un equip coi!
La baixada és fa llarga com un dia sense pa, ara és el Marc que té les primeres sensacions de rampa, però amb un ritmet més suau i afrontant la baixada amb la frescor dels riuets anem recuperant i arribem a Erill la vall, a 50' del tancament horari! Va i ens diuen que queda una hora per Barruera!!!! Que???? Que no arribarem a temps??? El Toni, no ho veu clar però prefereix no arriscar i baixem a bon ritme i quan som al pla del riu agafem un ritme de 5'/km que fa que adelantem a més de 20 persones. Això sí no exempts d'esbufegar com a búfals! Som a 5' de l'arribada i els nostres cossos ja tenen la pell de gallina fins a les entranyes... Sentim que de lluny una gernació de públic ens aclama! Quina emoció els ulls ens comencen a brillar com la Candy dels dibuixos animats i afagem amb els braços oberts els nostres petits...
I contents i amb bona cara com si no haguéssim corregut ni 10' arribem amb una dosi d'endorfines pels núvols... Som la sensació del públic, el terror de l'avituallament, els Espluguins arriben junts amb gran volada, i és que encara que arribis en la posició 304, el més important es haver assolit l'objectiu que t'has marcat. Acabar dins l'horari, fer un bon entrenament per la CCC de Chamonix i haver passat un cap de setmana esportiu d'allò més entretingut! De la calor, i d'altres penúries, ja no ens enrecordem.
L'arribada és corprenendora quan portes el cansament acumulat a les cames i el cos, però la vida que et desprenen tota la canalla que et vé a rebre fa que puguis treure forces d'on ja no hi son! Medalla de Finishers i un gran record a la  butxaca!

Text: Blogger
Fotos: Toni, Gemma, Canosports, Marc, Jordi, Sergi