Apurant la temporada estival de Pirineus, una colla de bombers ens vam animar a fer una cresteta junts. De fet només haviem d'anar-hi amb lo Mestre Koanito, però al final vam fer cordada bomberil per anar cap a les terres Occitanes a trepitjar des de l'herba de les valls fins les pedres dels cims. Els 4 genets de l'apocalipsi vam ser, el desgarrat Igor, el fotògraf Lluís, lo Mestre Koanito i el xofer Toni.
Com que anàvem exel.lentment de temps, i no teniem massa gana, doncs vam endrapar com a lladres 2 magdalenes de Mont-ral per cap, vam decidir anar a guanyar-nos el sopar tot fent la via Herrada de Les.
era 1/4 de 8 però si tens piles al frontal i als avantbraços no hi ha problema. La via té un parell de trams, el primer una bona tirada vertical amb algun desplom que acaba amb un pont tibetà la mar de bonic per veure com es pon el sol.
Un cop estàs al segon tram és més ràpid i senzill, amb bones vistes. L'unica llàstima es que se senten de fons la remor dels cotxes que se'n van cap a França. Total via feta i baixada seguint sender de marques grogues a l'esquerra en 1h15' No està malament si pensem que està marcada com a 3h pujada una hora baixada. Aquests Occitans son un tan exagerats! Via feta i ara sí un bon sopar i dormideta romàntica a les granges d'Astau a 1130m
Com sempre ens llevem ben d'hora i a 5 min de les 6 del matí comencem a caminar amunt fins al llac d'Oo, refugi d'Espingo, llac Sausat, llac Belloc i anar sumant metres, doncs hem d'arribar als 3008 del primer cim. arribem a un caos d'Esquist que sembla realment com si caminèssim per Mart. el Paissatge és desolador. Hi ha una congesta de neu, evitable per un corredor bastant descompost que ens du a la bretxa Belloc i per una cresta PD al cim.
JA som a la cresta i davant nostre el tricèfal que consta els pics Belloc. Una cresteta amb destrepades de PD i a disfrutar de trescar per aquestes munyanyes amb roca bona.
Al punt mig de la cresta, trobem el cim de l' Spijeoules, amb el seu gran diedre. El tram que porta dels pics Belloc a spijoules es fàcil i sense pèrdua amb bonics i estètics trams d'aresta.
Algun pas atlètic feia interessant un tram que podriem calificar de F+ o PD-
La cresta de Spijeoles t'obliga a sumar metres de desnivell ja que la bretxa es bastant profunda, igual que la que porta al Pic Gourdon. un cop dalt del cim ja portàvem més de 2000m de desnivell positiu i els desgarros i les cuixes ja ho notàven...
La vista des del Pic és corprenendora, des d'aquesta cresta es pot veure clarament altres conquestes de temps passats. La cresta de Crabioles-Lézat, el gran Qayrat, la cresta lliterola, el Perdiguero. Miressis on miressis tot eren crestes bellíssimes. com mirant al sud la del Gourgs Blancs i radera treient el cap el Posets.
Després d'un bon mos, baixada a la bretxa Gourdon per unes terrasses granítiques un pèl brutes de pedretes i superada la bretxa la pujada més bonica del dia. Una cresta PD de roca boníssima i aèria que portava al pic Gourdon. Amb passos clau i tota l'estona per l'arête.
A cada racó hi havia una pedra per pujar-hi a sobre i fer "de rey leon" De fet ens va agradar tant que lluny de baixar per la normal del cim vam decidir tornar a fer l'aresta.
Així doncs amb la feina feta a destrepar l'aresta fins a creuar una congesta de neu ara ja tova i avall que fa baixada per la via directa, doncs quedàven quasi 2000m de desnivell negatiu avall. Cresta, neu, tartera, prats alpins amb cascadetes que baixaven de Portilhon, llac Sausat i na fent avall.
Tot i la llargada del camí no ens va fer presa i va passar bastant bé ja que el paisatge és un dels més bonics dels Pirineus per la diversitat de paratges que trobes pel camí. A més a baix ens esperava un fantàstic banyet al riu ben fresquet.
Això sí amb parada inevitable al Refugi d'Espingo a fer un refrigeri tot brindant per aquestes muntanyes que ens deixen pujar i gaudir dels seus plaers. Un descanset a la terrassa recordant les pallisses del gran Quayrat i agafant forces per baixar. Doncs encara ens quedàven 4h per tornar a la nostra pàtria. Fent parada això sí a comprar carn Occitana i a la Franja a comprar el pastel ruso. Fent gala del nostre poliglotisme vam conversar amb els nadius en la seva llengua, el Lapao. Val a dir que tot i ser uns neòfits en aquesta nova llengua ens vam entendre a la perfecció... De fet tot es questió de voluntat. O no!
Salut!
Text: Toni
Fotos: Koanito, Lluís i Toni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada