Després de l'avançada que van fer l'Iniesta, Vives and Co, la 2a cordada vam anar a fer els cims l'endemà! Un dia esplèndid, exel.lent companyia i un circ amb unes vistes corprenedores!
Ben puntuals un bon esmorzar al refugi: Casa de Piedra de Panticosa i quan el rellotge li mancàven uns minuts per les 6 del matí, pit i amunt cap a la "Malla alta de las Argualas"
Una horeta a la llum de les estrelles i de seguida vam arribar a la paret que aguanta la malla alta de las Argualas. La vam atacar per la canal central, via directa al collado de las Argualas. Hi havia poca neu i els crampons d'emergència que vam portar a la bossa es van quedar.
Ja erem al llom del Garmo Negro, el 3000 més fàcil considerat dels Pirineus, però amb bon ambient i pedra desfeta. Vam decidir per no fer dos passos avant i un arrere pujar per la cresta. Una mica de ventet topogràfic i el dia clar que feia van posar una mica d'emoció al tema.
La panoràmica des del cim es espectacular, al fons el Midi d'Ossou, la mole del Balaïtous i els propers però no menys agrestes pics de l'Infierno. Així doncs en 3h 01' arrivàbem al cim del Garmo Negro de 3051 mt. A ritme bisonte però sense pausa. Dèu n'hi do pensant que el desnivell positiu han estat 1450md+ sense pausa!
Tal com van fer els nostres predecessors vam ampliar una mica virtualment la cadena humana al com del Garmo... Esperem que la de l'11 no tingui espais!
Doncs au, feina feta, 1r mos i cap a fer cresta, que al cap i a la fi és el que hem pujat a fer! i Anem a fer el circ començant pujant a l'Algas N per prosseguir la cresta fàcil però entretinguda que enllaça els pics d'Algas.
Un bon esmorzar, mentre mirem que és el que hem fet i expliquem sopars de duro del que volem fer... PEr fi aparèixen les primeres persones que seguint els nostres passos pujaran al Garmo.
Des d'aquest mirador la vista es espectacular. Veiem l'imponent Vignemale davant nostre, els Infiernos, el Balaïtous més enrere, la peña foratata i peña Telera al nostre radera... En fi tot muntanyes. I com que hi havia cobertura, vinga a enviar watsaps als nostres companys.
Fins que no vam arribar a les immediateses del cim de l'Argualas, no van venir les primeres dificultats. lo just per poder catalogar-lo de PD. Un muret d'uns 3m amb bones preses i I o II grau.
Un cop superat el muret una estètica cresta, i cap a l'últim cim de la jornada, l'Argualas. un 3032mt molt bonic i on vam poder guaitar el circ que haviem fet al nostre radere, i el Balneari que 1500m més avall ens esperava per refrescar-nos.
El cim de l'argualas amb els intrèpids caminadors. El Siscu, va pujar com un autèntic escalador i la resta vam voler fer 15m de askairunners. Millor ho deixem pel Kilian ja que amb 10 m ni va haver prou per posar la patata ben calenta!
Només quedava tornar al coll i avall que el Balneari mos espera! Ens esperàvem tanta pallissa de baixada que en un moment hi vam ser... Dic un moment per que com que a baix ens esperava el banyet i el dinar... Va ser ràpid. Allí vam trobar els patriarques de cal Calixto que al balneari hi passàven uns quants dies...
Banyet fresquet, per alguns gèlid que ens va retornar...
Així doncs la jornada va acabar a les 15h assentats a la taula d'un bon restaurant amb un menú de règim... Lasagna, xurrasco de mig kilo i Brownie... Mullat amb una mica de Somontano.
En fi una magnífica jornada, amb la millor companyia i el primer pas per entrenar pel nostre objectiu de l'any que ve... El Monte Rosa de 4436mt. Esperem que totes les sortides de preparació vàgin com a mínim la meitat de bé que aquesta. Salut i fins aviat!
Text: Blogger
Fotos: Toni, Xop i Gemma.
1 comentari:
jajaj... molt bona crònica Toniuuuu!! M'heu posat calent amb tan de calçotet ajustat! mmmmm....
Au, salut i ànims per fe'n molts més
Publica un comentari a l'entrada