Un cap de setmana abans de la festa major, i per tal de celebrar amb una mica de caminada l'avenç de les obres, montem l'expedició de paletes al Culfreda.
Així doncs després de tota una jornada de treball deixem l'escarpe la gaveta i la paleta i motxilles als cotxes i cap a descubrir la vall de Chistau!
Després de 4 hores de cotxe i de camel trophy travessant rius i congostos, el "----" Tom tom ens porta a puesto... De la desgràcia de pista en fem xerinola i com uns veritables "domingueros" treiem les taules, cadires, vi, mistela, carn arrebossada i un sense fi de manduca que ens ha de nodrir per la caminada que està a poques hores d’arrivar.
Entre algun ronquet i badall es fan de seguida les 4 i 15’ de la matinada, on el jove intrèpid i valuos manobra, segueix al peu de la lletra les instruccions del cap d’expedició i ja es desperta per tal de minjar com Déu mana l’esmorzar i clar tots amunt!
Les 5’00h fa bo i el Trini encara no es creu que ja està caminant quan tot just estava a punt d’assolir el son... Sortim de Tavernés per enfilar la bonica vall iluminada per la lluna fins al Gual de Bachimala on trobem l’encreuament cap al puerto de la madera. Allí anem pujant albirant la rosada i l’albada amb el Posets com a espectador.
Fins aquí tot tranquil, el culfreda es a la vora i queda una llaaaaarga cresteta, de fàcil accés per arrivar-hi.
Quan posem una cama a França ens donem compte que la cara nord esta plena de nuvols baixos que cobreixen les valls. El mar de núvols s’esten des dels nostres peus fins Occitània endins i ens fa sentir com veritables pioners descobrint coses tan senzilles com el món.
Enfilem la cresta i pit i amunt cap al pic de la Cauarere, un 2951mt que es l’avantsala abans dels tres pics de Batoua o de Culfreda.
Badalls i gasos a mansalva d’uns i altres anem pujant amunt fins que de bon dematí ja assolim el primer 3000. Il.lusió i ganes fem en un tres i no res els tres pics que formen el Culfreda. Unes exelents vistes de la cresta de Bachimala ens recorden aventures passades i mirant enrere veiem el Robiñera que alguns de nosaltres fa ben poc vam trepitjar.
La gana apreta però no ens permetem el luxe de parar fins que no tornem a estar al peu de la cresta que hem començat. Allí un bon esmorzar amb cubata inclòs i cap avall que fa baixada agafant alguna que altra pedreta per posar a la paret de casa.
La boira de la cara nord francesa seguia impetuosa dominant les valls que queien en la foscor dels núvols
De baixada vam rescatar una noia Galaico-Madrilenya que no volia pujar més amunt i ens va amenitzar una mica més el camí de tornada cap al banyet del riu que mai pot faltar en una sortideta a la muntanya.
I com no podia ser d'altra manera minjar com a Javalins amb les vistes del Culfreda al fons, uns cims que si bé no han estat difícils ens han fet fer una bona suada!
Com sempre ha valgut la pena...
Animu i enhorabona al Trini, Toni , Joan, Xop i Oriol per una nova gesta Pirinenàica.
Text i fotos: bloqueru.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada