diumenge, 5 de setembre del 2010

El Secae comença la Transpirinaica


La Transpirenaica, és el trekking entre els dos mars, que et porta des del Mediterrani al Cantàbric (Cap de Creus- Donosti). És una ruta que travessa de punta a punta els Pirineus.

Sis espluguins no es van voler perdre l’oportunitat de realitzar-ho i van fer una etapa d’aquesta gran ruta: Cap de Creus – Molló (173,5 km i un desnivell acumulat de 15.000 m)

Per tan la Marta, l’Antonio, el David, el Trini, la Mari i el Joan es van llevar molt aviat el dilluns 2 d’agost per sortir en direcció al Cap de Creus des d’on comença la ruta del GR-11.


Un cop allí, van trobar la marca del començament de la ruta pel GR 11, a tocar del mar i es van dirigir fins al Port de la Selva. Un bany va anar molt bé i després de dinar es va anar en direcció a Sant Pere de Rodes, on a pocs minuts de la poblacó van acampar. La nit no va ser gens tranquil·la ja que els va sorprendre una gran tempesta acompanyada per descàrregues elèctriques i molta pluja.


L’endemà al matí van començar a caminar cap al Castell i després van baixar fins a Llançà on van dinar a peu de platja. Després es van enfilar cap a Vilamaniscle on van acampar per passar la segona nit, aquest cop més tranquil·la.

Al matí es van enfilar cap a Requesens, un poblet molt petit situat al mig de la muntanya i on també van passar la nit.

Quan es van llevar, els esperava un dia molt dur: fer 35 km fins arribar a Maçanet de Cabrenys tot passar per la Vajol. Aquella nit els va sorprendre un temporal de vent.

L’endemà van anar en direcció a Albanyà on van parar a refrescar-se al riu tot continuant fins arribar al refugi de Bassegoda on van parar a fer nit.

Sisè dia, i el més dur d’aquesta travessa: pujar fins al Coll de Bassegoda per després fer el descens fins a Sant Aniol. Després tornar a pujar fins al Coll de Talaixà i tornar a baixar fins a Beget. Van arribar molt cansats i allí van fer nit.


Un avió de bombers francesos que va caure enmig del bosc crida molt l'atenció de la ruta...

L’últim dia despuntava quan van sortir en direcció a l’últim tram que els quedava: fins a Molló. Pocs quilòmetres però ja un paisatge típic dels Pirineus.

Allí van acabar la primera etapa d’aquesta gran aventura i ara a esperar la segona.


Fotos i text : Joan Iniesta