dimecres, 15 de juliol de 2020

Skyrunning per la vall d'Ordesa i més amunt

Mesos tancats i quan ens deixen sortir centenars de pujades a la Pena... Necessitem camp per córrer i més després d'haver viscut les anulacions de l'Olla de Núria, la PDA, La ultra Pirineu i moltes altres...
Així que com amb els caminadors al grup de watsap de Trail-Ràners del CAE vam llençar un repte: Anar a fer l'skyrunner i de pas fer algun cim de més de 3000mt.
 Els 4 valents/inconscients que ens hi vàrem apuntar vam ser L'Octavi que encara manté la forçúria d'haver estat un bon ràner, la Sílvia, que amb un motoret "Pèrquings" no córre massa però no para mai, el Joanet , el jovenet que li sobra potència a cada pas i que s'apunta a un bombardeig i el Toni, que es va fent gran, però jugava en el seu terreny preferit: l'alta muntanya.
Vam dormir a Torla i amb el primer bus ja vam enfilar la senda de Cazadores per a fugir de la gernació i guanyar ja els primers 800m de desnivell la primera hora. Eren les 6 del matí i sortiem de Pradera de Ordesa amb il.lusió.
 Un cop a nivell de la cua de cavall només haviem de seguir corrent per la faja Pelay que mantenint cota ens anava acostant al final del gran canyó d'Ordesa que corona el Monte Perdido.
 Una mica de córrer i una mica de postureio i a bon ritmet "bisonte" pit i amunt fins al final de la vall. La méteo havia d'estar núvol. Son núvols alts, per tant no ens molestaran gaire! 
 El Camí de pujada a Góriz el fem per la senda de las Mulas, que així ens permetrà fer algun tramet corrent tot i que el que s'estila és més aviat el caminar ràpid. Fa bo, no fa sol i ens permet anar la mar de bé. Radera nostra la cua de cavall cau solitària sense ningú que li faci fotos ni pertorbi la seva albada.
 En 2h 45' arribem a Góriz. Anem una mica passats del On Time, però es que fem moltes fotos! LA Silvia i el Joanet mai hi havien estat i van quedar-ne corpresos. Res una mica de cremeta, un mos i pit i amunt!
 Hi ha força neu tot i ser cara sud, però es que ja estem fregant els 3000m. Aquí el cos ja no està per a fer grans esforços, i si no hi estàs acostumat, la manca d'oxígen, tot i ser minsa ja es nota una mica. Un passetde posar mans i a buscar el lago helado. aquí ja veiem més gent que deu anar a fer el Perdut.
 Arribem al lago helado de Marboré. als peus del Cilindro i de la temuda "escupidera" que des d'aquí no sembla tan amenaçadora. Anem de ràners! lògicament no la pujarem seria una inconsciència! Anem a trescar per la roca per anar a fer un tresmil secundari on pràcticament no hi trobarem neu. L'Artell del Mont perdut de 3179m. al costat del Dedo del Perdut.
 Aquí ja fa una mica de ventet i la fresca fa que hàgim de treure els paravents. Alguna foto més i per un terreny descompost però corredor anirem a buscar el cuello del Cilindro per anar a gaudir de les vistes de la cresta.
 El Joanet es desfà de felicitat. Està xalant i aquest tros de cresta el motiva de valent i desapàreix pit i amunt cap al cim. Les vistes son brutals, la vall de Pineta, els Astazous, Gavarnie i Troumouse i la vall d'ORdesa d'on venim
 La Sílvia no ho veu tant clar i afronta la cresta valenta i decidida però sempre tenint els peus i les mans si cal sobre la roca. I es que no val a badar. La caiguda no està permesa! Poc a poc anem pujant fins a fer el cim. Retornem cap al lago helado, s'ha fet una mica tard però anem decidits a fer el pic de Marboré. Fem un flanqueig on ens posem les cadenes als peus a mode de grampó i anem a buscar la pujada que ens hauria de portar a la Tuqueta de Marboré i després al pic de Marboré.


Arribem als peus de la Tuqueta i hi ha moltíssima neu, a més esta tova i es molt pendent. No anem amb botes de muntanya ni amb crampons de veritat, per tant el seny indica que hem de buscar una alternativa. descendim uns metres per a buscar la normal del Marboré i per sorpresa veiem que no hi ha cap traça de pujada! Encara es podia fer esquiant des d'on erem de la gran quantitat de neu existent. Cares pensatives, buscant alternativa i una desició a pendre:
Pla A: Intentar-ho, acabar amb els peus xops, gelats, fer tard segur a casa i un 50% de possibilitats d'èxit per lo tou i la penositat del terreny que ens quedava per pujar.
Pla B: Quedar contents amb lo fet fins ara i baixar avall per a tenir el 100% de disfrutar, arribar aviat i poder dinar a una hora decent. 
Tot i que la desició sembla molt fàcil quan estàs a menys de 200m del cim no sembla tan òbvia. La joventut, l'experiència, el temps, la méteo... Son condicionants que juguen amb la teva desició i que de manera determinista has de pendre assumint totes les conseqüències que se'n derivaran. 
Després de parlar-ho vam decicir que encara queda teca per tornar-hi i que l'important es disfutar del que sí que faràs! Doncs cap avall! Anem a Góriz i baixem a la cua de cavall per les clavijas de Soaso.

No son gens complicades però son una manera elegant de baixar capa la plana del canó on centenars de turistes han suat la cansalada per arribar a veure la cèlebre cua de cavall del final de la vall.
Aquí reposarem, menjant uns anacards amb bona companyia i disfrutant de tenir les cames una mica cuites... Això encara no s'acaba però! Queden uns 11 km de llaaaaarga baixada per a tornar al pàrquing de la pradera d'Ordesa.
D'es d'aquest punt elevat, mirem com els turistes fan selfies, fotos, picnics, migdiades i la canalla figueretes per la gespa. Tenim la sensació d'estar mirant una colònia de Pingüins com actuen en el seu hàbitat. com es relacionen, conviuen i interaccionen amb el paisatge. Molt curiòs i digne d'estudi.
Hores ens haguéssim passat observant aquest ramat inconnex d'homo sàpiens i algun homo Garrulus fora del seu ambient habitual. Pero es feia tard i a les 20:30 s'havia de ser a l'Espluga! Doncs avall que fa baixada corrent esquivant caminadors i turistes, alguns d'ells amb mascareta.
Banyet al riu, dinar on the go i a les 20:28 arribàvem a la plaça del casal amb 450km de cotxe al damunt, 42km i més de 2400m de desnivell a les cames i sobretot amb un somriure als llavis d'haver fet una mica l'skyrunner per un paisatge de película del senyor dels anells.

Text: Blogger
Fotos: Octavi i Toni

Cap comentari: