diumenge, 19 de juliol de 2020

Pic d'Estaragne 3006mt. Un tresmil pels plançons del CAE

Els plançons del CAE, després de mesos de confinament tenen ganes de sortir a trepitjar terreny i que millor que anar a fer un repte d'un tresmil a terres franceses. Així que dit i fet. No podiem organitzar una ruta oberta a tot el club per temes de distanciament social però vam llençar l'oferta a traves del grup de watsapp de caminadors per si algú a tall individual s'hi volia apuntar.
 Així que finalment dues familes del club som les que vam agafar els trastets i cap a la France hi falta gent!
Vam fer campament base on creua el barranc d'Estaragne amb la concorreguda carretera que arriba al Barrage de cap de Long. 3h 30' de carretera per arribar-hi, dos controls policials i un banyet al pantà del Mediano. Quan cau el vespre la temperatura cau en picat i els nostres ulls també.
son les 6 i poc del matí i amb el cor mig adormit la canalla es desperta, menja sense gana i una mica abans de les 8 del matí ja posem un peu radere l'altre per tirar amunt remuntant la vall que dóna nom al cim. Al costat del rierol anem pujant i anar veient com altres cordades pugen per davant i per radere. Anem descansant de tant en tant més per la son i la gana que per cansament.
Després d'una primera pujada de poc desnivell surt el sol i ja es veu d'una altra manera. El cim cada cop més a prop, la neu a tocar i ja amb un somriure als llavis i un parell de galetes a l'estòmac la cosa canvia a millor. Paradeta tècnica al costat de les cabres i alguna marmota xafardera que ens vé a veure i ja traverssarem la primera llengua de neu.
Les congestes de neu estan toves i amb petjada feta i son fàcils de franquejar. Tot i això un de nosaltres acompanya els menuts i estem a punt amb el piolet per si fes falta. Que no en farà per que tots saben molt bé el que estan trepitjant. Radere nostre alguna cordada, que amb xancletes ja no arribarà massa més lluny d'on estem i per davant una colla molt "equipats" que ens avancen veloçment a primera hora i que ara poc a poc anem encalçant. Doncs la canalla no baixa el ritme. Així arribem a l'únic passet complicat del dia. S'ha de pujar una feixa per unes roques llises i molt dretes que sense massa esforç les passem. Aquí hem atrapat al grup de davant i aprofitem per fer l'últim mos abans d'afrontar la ultima pala i cresta del cim. Aixi els donem avantatge per tal d'anar sols i tranquils.
Arribem a l'Arète i amb pas segur i ferm afrontem ja els ultims metres del cim. Ja el tenim a tocar! Radere nostre treu el cap el Cilindre de Marboré i el Monte perdido. I al mig el cim secundari que dos dies abans trepitjaven els companys del club.
El camí per l'aresta dura molt poc i de seguida flanquejarem la pala somital per sota per atacar directe el cim. Els nens estan contents i emocionats, els pares feliços i orgullosos dels seus plançons i les mares ja només pensen en la baixada! Es condició humana... I gràcies a això es troba el perfecte equilibri del disfrutar de la muntanya i de les seves viscicituds.
Portem 3h 30' com estava previst i les mares tanquen la cordada! Ja estem a 3000m només en falten 6 els nens van davant i dalt hi ha la cordada que els hem donat aventatge d'excursionistes francesos. Se sent Alé alé i seguit d'un aplaudiment... Ens esperaven amatents i van ovacionar els nostres petits. Sentiem l'escalf de les picades de mans d'aquella gent que ens va mirar a primera hora pensant que on anàvem amb canalla i ara veien perplexos la vitalitat dels nostres fills amb els ulls plens de joia i amb la imatge a les retines del paisatge i la màgia que envolta fer un tresmil. Entre aplaudiments vam arribar al cim, on ens vam fondre en una abraçada! haviem fet el cim de l'Estaragne de 3006mt F+ amb 940md+ i 3h 30 de caminada. A vegades aquest + que acompanya el F et fa suar la cansalada...
Un cop a dalt un bon esmorzar, 4 fotos i deixar una de les pedres de la Noe Gaya que sempre ens acompanya a tots els cims. Els nens et dediquen el cim Noe! Sempre pensem en tu quan acaronem el cel a les parts més altes de les muntanyes. Tu no hi ets físicament però si l'ànima i el teu pensament en cadascuna de les pedres que ens pintes.
Foto de cim de més de 3000! un més a la saca! el 43è de la Gemma, el 5è del Bernat, el 4rt de la Guiomar, el 1er del Pol i l'Alba el 8è de la Mercè, el 30è del Marc i el Toni ja el tenia repetit.
Un bon Alpinista sap que només pots comptar el cim quan ja tornes a esser al camp base. Així que amb cautela i assegurant els passos complicats, vam anar baixant ara sí amb els genolls dels adults fent nyigui nyogui i la canalla baixant com autèntics ràners. Des de finets fins a autèntics búfals!
Ara les congestes tenen una altra pinta, i una altra manera de baixar! Culenbajen i avall! La canalla semblava que no hagués fet res! tornava a pujar amunt per tornar a baixar i tot! Van disfrutar de valent. Doncs a la muntanya no només es cansament i patiment per al gaudi, sinó que també pot ser mooolt divertit!
Feia caloreta i ja teniem ganes del banyet al riu! estava força fresqueta. La meitat de l'expedició es va fer un banyet! l'altra meitat, va sucar una mica les falanges dels dits del peu per saber que tenia més gana que calor... En unes 2h20 de baixada, un bon dinar de pasta ens esperava i una muntanya més que ens endurem a la motxilla. Ara la tornada, que no la perdona ningú que demà s'ha de tornar a treballar. Ens tornem a posar la mascareta i tornem a aterrar a la trista realitat que estem vivint. Sort que de tant en tant podem sortir al medi natural a desconectar del món malalt que ens envolta i tenir uns moments de plena llibertat que donen piles per una bona temporada! Fins aviat muntanyes!


Text:Blogger
Fotos: Toni, Marc, Gemma i Bernat

Cap comentari: