diumenge, 16 de juliol del 2017

Pics de Peguera i Monastero. Tombant Aigüestortes

Ja feia temps que no trescàvem pel Pirineu, i per fi ja hi hem tornat. En principi voliem anar a fer la cresta de Espadas al Pirineu d'Osca, però el Sergi, el principal impulsor d'aquest recorregut, no podia venir. Així que vam buscar una alternativa amb prou ambient i ben vistosa per tal d'anar a fer.
El Toni, després dels 3000's del Pirineu, està seguint un llibre per pujar als 50 pics més bonics del Pirineu, sigui quina sigui la seva alçada. Tot i que molts ja estan fets, encara n'hi ha molts per a fer.
Així que ens vam decidir per anar a fer el Cim del Peguera. I de regal el Monastero. Hi vam anar 4 valents: L'Octavi, el Xavi, la Gemma i el Toni
Vam anar a dormir amb furgo a la presa de Sallente, i com no podia ser d'una altra manera, vam matinar de valent! així el despertador sonava a les 4:45' i abans d'una hora ja enfilàvem la canal de Pigolo per anar a buscar el carrilet amb els seus túnels que ens portarien a l'estany Gento i més amunt a Colomina.
Arribem a Colomina a bon ritme, de 2h30 que marca des de Sallente, en 1h45 ja l'hem passat. Així veient sortir el sol damunt les blaves aigües del llac de Colomina arribàvem a pas ferm i amb ganes al pas de l'Ós! Ara ja estem en territori Carros de Foc i ja comencem a veure gent.

Passat el pas de l'Ós, ja ens desviem per anar a cercar el coll de Peguera. En unes hores tornarem a ser aquí tancant el bucle... Però encara queda molt!
De seguida arribem al coll, i després d'agafar forces en un raconet a l'ombra a molt bona temperatura arribem a l'aèria i espectacular cresta que fa de línea divisòria del parc Nacional d'Aigüestortes. Es brutal, sota nostra més de 30 llacs del circ lacustre de josep M Blanc i Vall fosca i davant nostre sobre airosa la vall de monestero que finalitza al llac de Sant Maurici sempre mostrant el reflexe dels Encantats.
Un parell de passets fàcils i amb poca exposició i de seguida som al cim. Una immensa fita la pedra de la qual hi cabem ben just tots 4. ens hi assentem una bona estona. La vista és brutal. Anem resseguint els cims que des d'aquí veiem i com que fa molt de bo, disfrutem del moment.
Aquestos cims, et corprenen. som dalt del Peguera, que amb els seus 2987,2m és el cim més alt del Pallars Jussà i un quasi 3000 que val moltíssim la pena. Un dels que si has caminat per Aigüestortes, sempre t'ha cridat pujar-hi! Aquí dalt sentint la brisa del nord que refrescava ben just l'ambient és el millor moment per practicar el "mindfulness" i deixar-se embadalir pel paisatge que mai et cansaries de mirar.
l'Octavi emetent per a tota la galàxia! Com a tots els cims... No ho podem evitar i càmara amunt, càmera avall a buscar el millor plano per oferir-vos les millors imatges. Així documentem i us fem agafar ganes de pujar-hi! O de no pujar-hi! jaja
Per baixar del Peguera cap al coll de Monestero, hi ha un petit pas, un mur d'uns 8m amb passos de IIº que s'ha de desgrimpar. Tot i que portàvem corda per si de cas, al final, ni la vam treure. El pas es deixava fer, i al no tenir una gran exposició tots ho vam baixar sense cap dificultat.
Toca baixar del Peguera i anar cap al coll de monestero. Passada la part més aèria de la cresta s'alterna bocins d'herba amb més pedra.
Alguna pedreta feia que haguéssis d'estar ben atent, però res que els nostres Pirialpinistes del SE CAE poguéssim afrontar sense problemes.
Pujar al Monestero son 22' però sembla que siguin 60! Fa caloret i una pujadeta que semblava fàcil, sense ser difícil ens costa més del que preveiem. Les vistes però compensen la calor que comencem a notar. I el cansament es clar, i la gana! Ja portem unes 6h de marxa i hem matinat. Res no és gratuït!
El cim del Monestero, tot i ser més baix, Ens sorpren la caiguda en vertical que té cap a la vall de Monestero. Aixi amb molt de compte, ens fem la foto de cim. Reivindicant com sempre llibertat!
Un bon atac a les barretes, entrepans, maduixes, plàtans i demés menjars per degustar a 2900m!
Queda la llarga tornada, la ruta la vam dissenyar per disfrutar dels llacs i d'un trocet del camí de la carros de foc. però es clar... Quedava baixar cap avall a prop del refugi Josep M Blanc a l'estany de la Llastra per tornar a remuntar el coll de Saburó i empendre la tornada. Haurieu d'haver vist la cara de circumstàncies quan vam veure que marcava 1h de pujada fins al coll de Saburó i 3h fins a Colomina! Bufff! sort que son uns exagerats, i en menys de 2h ja ens estàvem banyant al llac de Colomina.
Amb les forces tocades per les més de 7h de marxa, 15km, i els més de 1500md+ que ja portàvem pujavem amunt deixant enrere el gran llac del cap del port i arribant al coll de Saburó. S'esperàven trobar el pas de l'ós, però no! Encara quedava una altra vall per flanquejar.
Allà vam trobar unes franceses que anàven amb tota la calma del món seguint la carros de foc. Després d'explicar-los el que havíem fet i dir-nos que haviem fet mitja volta al món, empreniem el flanqueig cap al pas de l'ós! el LLac de Saburó està pràcticament sec! Si us hi fixeu on comença el verd al mig de la fotografia hi ha la presa del que era l'enorme llac de Saburó... Avui convertit en un bassal amb bastant menys de la meitat de la seva superfície...
Arribant a la presa on hi ha el pas de l'ós us mostrem el camí recorregut. En disontinu quan passàvem per radere. Això només era el bucle petit, faltava l'aproximació!
Ens haviem fet petar més de 2l d'aigua bevent. i la Gemma tenia tanta sed, que només veure el blau turquesa del llac de Mar i llac de Colomina, no parava de cantar la cançó de les 100 fonts del Jordi Francolí mentres imaginava que es bevia mig llac... Encara quedava flanquejar-los tots dos.
Com no podia ser d'altra manera, vam trobar unes lloses i l'aigua... L'aigua ens "llamave" de tal manera que sense pensar-s'ho dos cops tots 4 ens vam tirar a l'aigua a hidratar-nos via tòpica per osmosi! Un bon bany refrescant i reparador. Doncs encara quedava baixar 600m de desnivell i unes 2h... Pit i avall, amb uns ànims i frescor renovats!
De les motxilles penjàven els calçotets, mentre observàvem els caminadors que poc a poc arribàven al Refugi de Colomina...
Ja tornàvem a ser al carrilet, i a baix l'estany de Sallente ens esperava amb un aquàrius de litre fresc a la nevera. Només quedava tornar a baixar la canal de Pigolo, que fent ziga-zagues ens anava fent un massatge pervers als genolls. Res greu doncs som gent curtida.
En fi! Ja som al riu i en una bona ombra per tal d'agafar forces per les gairebé 3h de cotxe que ens quden fins a l'Espluga... però ho farem amb una rialla a la boca. Doncs ens ho hem passat pipa!
Una gran pallissa de 26km, 1800md+ i més d'11h d'activitat per anar a fer aquests dos cims tan recomanables amb un exel.lent paisatge i la millor companyia possible. Bons amics i companys de cordada que fa que disfrutem cada pas del camí. Doncs assolim el cim, però el camí que ens hi porta és el veritable aprenentatge i gaudiment. Fins una altra curtida!

Text: Blogger
Fotos: Toni, Gemma, Octavi i Xavi

1 comentari:

sanabro ha dit...

Molt bona crònica. M'ha fet tornar-hi a ser. Pit i amunt!!!!