Ruta a les gorgues de Carançà

Aquesta setmana santa desafiant el mal temps i les inclemències meteorològiques previstes pels nostres homes dl temps, un grapat de membres del SECAE vam anar a fer diverses rutes per la Cerdanya Catalana i Francesa.
Els tombadors vam ser l’Octavi, la Carme, l’Ariadna, El Marc, la Mercè, la Gemma amb el projecte de Bernat i el Toni.
Entre les rutes a seguir vam fer un tomet circular molt curtet per anar a veure una de les esglésies de Puigcerdà la Rigolisa. També un tomet circular un tan més llarg i amb més desnivell, que els nois vam aprofitar per a fer un petit entreno pujant i baixant corrent a l’ermita de Bell-lloc a Dorres, ja a la Cerdanya Francesa. Tot això amb un fred corprenedor i amb l’amenaça constant de que la neu ens emblanquines les pestanyes en qualsevol moment.
El Dilluns de Pàsqua amb una mica més de sol damunt la Boira que va quedar en alguns punts de la muntanya, vam anar direcció a les Gorgues de Carançà, situades a la carretera que va des de Mont-Lluís a Prada de Conflent. Una carretera minada de corves ens va portar al Parquing de les gorgues, Que valia 2 eurets, porteu canvi o no se us obrirà la barrera.
A partir d’aquest Pàrquing hi ha diverses rutes a seguir:
La ruta més llarga es pujar fins al llac. Unes 15 hores caminant.
la ruta circular llarga que passa per les pasarel•les fins al fons de la vall dura unes 6 hores caminant.
La més curteta que es arribar fins a les pasarel•les i tornar es la que nosaltres vam escollir, que havia de durar de 2 a 3 hores.
La Ruta segueix primer per l’esquerra del barranc reseguint riu amunt i essent un camí amb fort desnivell i bastant trenca-cames, travessant algun pont. El paisatge és humit fruit de les pluges i de l’obaga, i fa que entris en una autèntica gola de llop, pero la veritat molt recomanable. La tornada és per l’altra banda del riu i acaba a la corniche, una feixa excavada a la roca no apte per a gent amb vertígen, la qual nosaltres no vam poder fer, ja que amenaçava pluja i anàvem bastant carregats per tirar tant amunt.
Aquesta ruta l’haurem de repetir, i a tots aquells lectors que la volgueu fer no dubteu a escriure’ns demanant informació i sobretot no us hi poseu si amenaça tormenta o plujes fortes, ja que el congost es molt estret i el màxim perill recau en la crescuda sobtada del riu.

Text: Toni
Fotos: Gemma