Kilian's Clàssik 2016 Objectiu sub 3h

Un cap de setmana rodó i passat per aigua! Només arribar el Divendres quan anàvem a buscar el dorsal vam ser presos d'una tormenta de Pirineu de Categoria! Era només un break pel cap de setmana de bo i piscineta. Hi vam anar amb famílies i va ser tot un cap de setmana de Trail i vacances.

Així doncs dissabte al matí a primera hora uns 500 corredors sortíem de Font-Romeu a bon ritme amb l'equip Salomon de Canalla tirant al nostre davant corrent com a gazeles. El nostre equip animador ens esperava al primer revolt per tal d'animar els tres corredors Espluguins, El Marc Marti, l'Octavi i el Toni.

La cursa va començar pujant com no podia ser d'altra manera, ens esperàven 28km amb uns 1300m de desnivell positiu de terreny herbós, pedres i arrels per uns caminets de somni. l'Objectiu d'enguany era baixar de les 3h, així que vam sortir una mica més valents que l'any passat. L'Octavi, l'home fort del grup es va posar davant i poc a poc ens anava marxant, Jo, el vaig intentar seguir però l'anava aguantant en la distància. El Marc, que tot i estar ben entrenat i a punt les cames no l'acompanyàven i també anava una mica més retrassat.

Vam arribar al final de la pista d'Esquí, a bon ritme i On time tota l'estona per tal de poder assolir l'objectiu. El Marc va veure que aquell no era el seu dia i va decidir anar a disfrutar del paisatge i del correr sense pressa.

Un cop arribats a la meitat del recorregut, al llac de les Bulloses, l'Octavi va començar a pagar la falta d'entrenament, feia dies que no sortia, i quan corres a més de 2000m les cames no perdonen. Així va ser com al desviament de les Bulloses el vaig agafar. Vam anar junts una bona estona pels llacs de pujada i per la torba. Però en un lloc un pèl complicat per terreny tou l'Octavi és va anar quedant i jo vaig seguir endavant amb l'única referència del Crono, i de superar km radere km els temps de l'any passat per assolir l'objectiu. Baixar de les 3h.

Bastant a prop, l'Octavi seguia el seu camí i després de passar per l'avituallament és va recuperar força per poder aguantar bé la tornada. Però a vegades el nostre cap corre més que el nostre cos.

L'any passat el nostre temps va ser de 3h09' i no vam anar a poc a poc. Enguany el repte era força difícil però amb bona predisposició i preparació no era impossible. Anava passant els talls de temps en l'horari previst i això m'animava. Em sabia greu no poder compartir aquesta joia de "subidon" Amb el MArc i l'Octavi, però és molt complicat que tots estem igual en qualsevol moment.

Haviem d'arribar abans de 2h 30 a l'últim avituallament al km 22 per poder assegurar el temps i fer el tram final a menys de 6'km. hi vaig arribar sobrat i el camí fins baix anava avançant gent, doncs la pujada s'havia acabat i em sentia a tope. A més el fet de que et trobis animant la mare del Kilian, i la seva nòvia l'Emili Fosberg t'anima encara més!

L'Octavi i el Marc, veient que el  Crono avançava sense repòs van decidir alçar el peu i rodar el que els hi quedava de cursa a disfrutar...

A 200m de l'arribada però, amb el somriure als llavis per veure que arribava en molt bon temps i posició, ja damunt l'asfalt em vaig fer un esguinç als lligaments del turmell de 2n grau! Vaig arribar com vaig poder i l'alegria de fer-ho amb els meus petits em va fer oblidar per uns moments el mal que m'havia fet.

Content d'arribar en horari previst, però amb el regust agredolç per una banda de no arribar tots tres junts com vam fer l'any passat. I a més amb un dolor al turmell que no hi havia manera que millorés. Gel i un type que va tardar hores a fer-se...

Uns 13' després arribava l'Octavi ja recuperat i molt content havent disfrutat i patit a parts iguals una cursa amb un recorregut brutal, un ambient de campionat del món i amb unes vistes increíbles.

14' despres arribava el Marc, que quan ja va veure que es complicava el crono va decidir baixar amb tota la calma del món per disfrutar de valent d'aquest paratge. Tot i que enguany la cursa no estava tan ben organitzada com altres anys.

Total els tres corredors Espluguins vam fer un bon paper malgrat les desventures de cadascú:

Pos: 39  Toni Morlans (CAE) 2h 53' 37''

Pos: 69 Octavi Fossas (AAEET) 3h 06' 44''

Pos: 110 Marc Martí (CAE) 3h 20' 56''

D'un total de 500 corredors no està gens malament! Sobretot si pensem que a davant n'hi havia una desena del Salomon Equipe. Corredors a nivell mundial...

Una gran cursa en bona companyia amb un trofeu de regal pel guanyador Espluguí...

Un esguinç de 2n grau i 3 setmanes sense córrer... Que hi farem tot sigui això...

Apa fins una altra aventura i esperem que sigui de muntanya, que enguany la tenim abandonada!!!

Si voleu fer-vos 5 cèntims de com n'es de guapa la cursa, mireu el video oficial de la cursa 2016. Enguany no hi sortim... Ohhhh! Però el vídeo està molt be! Cliqueu l'enllaç que us posem aquí sota.

Video Kilian's classik 2016

Text: Toni Morlans

Fotos: Gemma Roselló i Christian Photo ( tretes de la seva web)