Cursa de la Cameta Coixa a Miravet l'estrena!

 Quin goig d'equip! Unes màquines de donar-ho tot a la terra i uns magnífics companys de fatigues!
Per fi es van estrenar a córrer curses de muntanya el Jordi, el Juan, la Cris i la Nuri! I quina estrena! Res millor que una de les curses més ben organitzades de les terres catalanes. La cameta coixa a Miravet.Amb els seus detallets que fan que la cursa sigui un plaer pels sentits amb magnifiques vistes  i una organització perfecta.

 Així doncs la nit abans amb un vent molt fort el cel quedava ras de núvols i amb la sorpresa de tenir una treba meteorològica de vent tot el matí de la cursa. Un dia perfecte per anar a cansar-se que per això hem vingut!
son les 7 del matí i la veu del "santo" ens dóna el bon dia! Ha estat una nit curiosa. Es veu que a Miravet les campanes de l'esgésia sonen 2 cops cada hora per si no t'has despertat la primera...
Tot i això el vent ha baixat i tot augura un dia de cursa memorable.

De seguida esmorzem i ja arriben els nostres companys de fatigues. Anem a buscar els dorsals i amb la familia cap amunt al castell que hi falta gent!

Un canó dóna el tret de sortida de l'incomparable marc que és el castell de Miravet.

La sortida va ser a les 9:30  i veien com surten d'animades ja augura una cursa ben divertida! El sol ja apreta! Començarem en baixada i asfalt. Tot el que no té la cursa després! i de seguida un reguitzell trenca-cames de pujades i baixades de força desnivell que tots ens vam prendre de tranki, ja que ja estàvem avisats. Tot i això era difícil no flipar-se i el Juan ja va gastar algun primer cartuix, que després el va trobar a faltar. Va sortir com un guepard! i es clar si no puges com un vell, no baixaràs com un jove!
Davant les bèsties de la selecció catalana rodaven com a cavalls i naltres al radere feiem el que podiem. Una primera mitja part de la cursa conservadora, i la segona que volia apretar, amb les cames com dos cabirons. Que hi farem! No és pot estar sempre a bon nivell!

La cara de pomes agres, inevitable a l'ultima baixada!

El Jordi va fer una cursa ben conscient de la duresa, però no comptava amb una llaga que li va fer la guitza a mig recorregut. La crono la va fer prou bé i a partir d'allà un ritme in crescendo fins a arribar a bon ritme a l'arribada tot i la cremor que li devien fer les plantes dels peus.
La Nuri i la Cristina van fer la primera part de la cursa juntes i tranquil.les amb l'intenció d'acabar-la! i i tant que la van acabar! La Nuri, des de la crono també es va emocionar i va arribar a tope.
La Cristina, va seguir al mateix ritme, i va arribar ben sencera i amb algunes agulletes per recordar la matxacada!

 El Juan , no va deixar descansar ni un minut a la massagista que va trigar 20' llargs a posar-lo a lloc! ho va donar tot! Va córrer com un autèntic campió i les seves cames a dia d'avui deuen estar tocadetes encara.

 La sorpresa ens la va donar la Nuri, que començant de manera tranquil.la va anar a més fins que a mitja crono-escalada va començar a emocionar-se i a avançar gent a tot drap! pujava com una gazela i arribant a meta contenta i feliç com si hagués guanyat la cursa! I guanyar no, però va fer podi! 3a classificada Veterana! Segons les seves paraules! "No hi ha res com ser jaia"! jajaja Nosaltres afegim: i forta com un roure i competitiva com una nena petita! Endavant Nuri!

Com podeu veure no estava gaire contenta amb la seva medalla i lo vi! La vam haver de convencer que no volia pujar al podi! jaja

Els Dalton , el futur... Quan es posin a córrer ens faran la pell ben aviat!

Al final un bon tec i una abraçada ben forta dels nostres supporters! Una bona colla d'amics que ens vam atipar de valent amb l'abundant dinar que ens van oferir els companys de la cameta! i la familia  gràcies a ells fa més lleuger el camí que ens menarà a l'arribada! I més vibrant l'entrada a meta!
Un bon dia amb familia i amics que no oblidarem. Les cames tampoc! ;)
Fins una altra the show must go on!

Text: Toni
Fotos: Gemma, Jordi, Cristina i Ebreactiu.cat